Antifeixisme

Vacunats contra el virus feixista?

L'ascens a Europa de partits d'extrema dreta fa saltar les alarmes sobre una possible rèplica a l'Estat espanyol. L'activista Fàtima Aatar, el fotoperiodista Jordi Borràs i l'exparlamentari de la CUP David Fernàndez han debatut aquest divendres sobre aquesta amenaça a les societats inclusives, el racisme i la introducció del discurs de la ultradreta en altres partits en una xerrada organitzada per Joves d'Acció Cultural del País Valencià a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La crisi econòmica, la globalització desregulada i la desorientació de l'esquerra provoquen monstres. Una bèstia de vestit i corbata i retòrica estatista, però amb una esvàstica tatuada al cor. El Front Nacional francès amb el 33% vots a les passades eleccions presidencials, Alternativa per Alemanya amb el 13% de les paperetes als comicis federals o la Lliga Nord amb uns resultats espectaculars a Itàlia són la demostració de l'expansió del virus ultradretà al continent europeu. Una pandèmia d'odi a l'immigrant, d'intolerància a la pluralitat de les nostres societats que també amenaça l'Estat espanyol.

Amb motiu de la manifestació del 25 d'abril convocada per aquest dissabte en record del jove assassinat per l'extrema dreta Guillem Agulló i a favor de la tolerància, Joves d'Acció Cultural del País Valencià ha reunit aquest divendres a l'activista feminista Fàtima Aatar, al fotoperiodista especialitzat en moviments ultradretans Jordi Borràs i a l'exdiputat català de la CUP i periodista David Fernàndez -moderats per la també periodista Laia Mas- per abordar l'amenaça del feixisme a les societats inclusives. I que a Catalunya i el País Valencià s'ha traduït en agressions contra aquelles persones que defensen la independència o la normalització lingüística del català. Els atacs contra Catalunya Ràdio o les puntades de peu i els cops de mà contra els manifestats que es mobilitzaven pel «Sí al valencià» durant el passat 9 d'Octubre són els darrers exemples.

«A les passades manifestacions de Societat Civil Catalana, hi havia fins a 14 organitzacions d'extrema dreta com ara Hazte Oír, Falange Auténtica, Democracia Nacional, etc. Unes mobilitzacions que sovint han acabat en agressions a persones que defensen la independència», ha exposat Borràs en el debat celebrat a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. «Ara bé, no cal remarcar només la participació d'aquestes entitats i l'existència de més de 140 agressions des del moment més intens del procés a Catalunya. També s'ha de ressaltar com la dreta assumeix el missatge de la ultradreta. Si Vox abans de l'aplicació del 155 era el seu principal defensor, després Ciutadans va convertir-se en el seu abanderat. Si Alianza Nacional, un partit neonazi, defensava la inhabilitació de les formacions independentistes fa anys, el vicesecretari general de Comunicació del PP, Pablo Casado, va proposar-ho fa uns mesos. Hi ha un traspàs programàtic alarmant», ha advertit.

«Abans de l'1 d'Octubre i de tots els esdeveniments que s'han produït després, a Catalunya hi havia Plataforma per Catalunya. El partit encapçalat per Josep Anglada va aconseguir una destacada implantació local i quasi accedeix al Parlament Català. Però la seva gran victòria fou la campanya de Convergència l'any 2011 amb Josep Antoni Duran i Lleida proclamant que 'aquí no cabia tothom'», ha exemplificat Fernàndez com a mostra de la transferència de polítiques de l'extrema dreta als partits conservadors. Aatar, que ha coincidit en l'assimilació programàtica del feixisme a les formacions dretanes, ha qüestionat que les societats actuals siguen inclusives. «El racisme està instal·lat en les nostres societats. Ho he comprovat, fins i tot, en manifestacions antiracistes», ha afirmat.

La sala de recepció de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània plena per escoltar la xerrada organitzada per Joves d'Acció Cultural del País Valencià sobre feixisme i societats inclusives.

L'activista, de fet, ha trencat altres mites. «La islamofòbia no va néixer amb la guerra contra el terror engegada com a reacció a la caiguda de les Torres Bessones l'11 de setembre de 2001. La mateixa idea d'Europa està construïda durant una època en la qual els països fundadors tenien colonitzada bona part del món», ha censurat. «Parlem de l'Albiol [Xavier García Albiol, líder del PP català i exalcalde de Badalona (Barcelonès)], de Plataforma per Catalunya, però el racisme està totalment instal·lat a la societat. I una mostra d'això és la llei d'estrangeria», ha indicat. I ha rematat: «Hi ha un racisme institucional i institucionalitzat, que també és mostra als mitjans de comunicació».

Guillem Agulló, en la memòria

«Per exemple, hi ha un cas clar de banalització i, fins i tot, de justificació del feixisme als mitjans de comunicació. Estic referint-me al tractament informatiu del diari Las Provincias, amb María Consuelo Reyna al capdavant, de l'assassinat de Guillem Agulló», ha recordat Fernández, que havia saludat minuts abans els pares d'Agulló. «En aquell moment, aquest diari va criminalitzar Guillem. I encara ho continua fent», ha denunciat, quan es coneixia la decisió de Barcelona de dedicar un carrer en homenatge al jove antifeixista. «Cal recordar que temps després el seu botxí va estar implicat en una operació policial que va detenir una banda neonazi que diposava de bazuques. Els acusats per aquella batuda policial van quedar absolts per la mateixa sala del Tribunal Suprem que ara empresona independentistes. D'aquell procés judicial, l'única condemnada fou l'Acció Popular contra la Impunitat, que va presentar-se com acusació particular i va haver-hi d'abonar 40.000 euros», ha rememorat.

Borràs ha agafat el fil exposant un cas actual: «La majoria dels mitjans de comunicació espanyols han blanquejat la violència de l'1 d'Octubre. Encara més, han justificat el relat del A por ellos». «Quan el president espanyol Mariano Rajoy va agrair als periodistes el seu sentit d'Estat en el tractament del procés independentista a Catalunya, cal preocupar-se», ha destacat. «El tractament dels mitjans de comunicació, fins i tot, dels més alternatius té mancances i continguts racistes. És sistèmic», ha agregat Aatar.

Com a reacció davant del racisme present a la societat i del creixement d'organitzacions que el promouen, aquest dissabte Acció Cultural del País Valencià junt amb altres entitats es mobilitzaran per un País Valencià obert i plural exemplificat en la figura d'Agulló. Un símbol per crear consciència contra el creixement de l'extrema dreta, una vacuna icònica per aturar el virus feixista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.