'CAS GÜRTEL'

Camps es desentén del control del PPCV en els set anys que va presidir el partit

A l’Audiència, on ha declarat com a testimoni en el judici sobre el finançament il·legal del PP valencià, l’expresident defugeix qualsevol culpabilitat pels diners negres que rebia la formació i circumscriu les seues funcions a una de sola: protagonitzar els mítings. Com dimarts al Congrés, fa recaure tota la responsabilitat sobre Ricardo Costa i explica que tot plegat és un “follón”. L’advocat d’Álvaro Pérez li recorda les frases tan sucroses que li dedicava al seu client per telèfon mentre Camps insinua que ‘el Bigotes’ va ser un enviat d’Eduardo Zaplana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

–Senyor Camps, figura vostè com a imputat o investigat en algun procediment judicial?

–Sí, senyoria. Tinc tres imputacions. Una per l’organització…

–No, no cal que les enumere totes. Tan sols volia recordar-li que pot acollir-se al seu dret a no declarar en cas que alguna de les qüestions per què li pregunten tinga a veure a les causes que l’afecten.

L’interrogatori preliminar a Francisco Camps per part del magistrat José María Vázquez Honrubia és prou indicatiu: no ens trobem davant un president de la Generalitat qualsevol. A punt de declarar a l’Audiència com a testimoni en un judici per corrupció, Camps explicita que té tres causes pendents amb la justícia. Això sí, el jutge li fa saber que incorrerà en un delicte si emet un testimoni fals i li demana si coneix als personatges que poblen la primera fila, el popularment conegut “banc dels acusats”. “David Serra va ser vicesecretari d’organització del partit i director general de la Generalitat; Cristina Ibáñez era la gerent del partit; Ricardo Costa era el secretari general; Vicente Rambla va ser vicepresident del meu Govern...”. Una vegada el magistrat ha pogut constatar que el declarant es troba en plenes facultats, li fa la pregunta protocol·lària.

–Jura o promet dir tota la veritat?

–Jure.

Camps pren cadira i el lletrat de Rambla –qui ha sol·licitat la seua compareixença– li fa unes poques preguntes. L’expresident no s’està de lloar les qualitats del seu defensat, afirma que era una de les ments privilegiades del partit, igual com ahir, durant la seua compareixença a la comissió d’investigació del Congrés, havia sentenciat que Arcadi Espada era “un dels intel·lectuals més preclars que tenim a Espanya”. En aquest primer interrogatori, Camps es refereix al cas jutjat com un “follón” i fa esment a “mis trajes” sense haver d’explicar-ne quins en concret. Són com “el bagul de la Piquer”, que ningú no l’ha vist però tothom el coneix. Camps eximeix Rambla de qualsevol pecat i centra els seus retrets en la figura de Ricardo Costa. Ric, en argot gürtelià.

“Quan va esclatar tot açò, en febrer de 2009, tots vam anar a preguntar-li què passava. La direcció regional del partit i la direcció nacional van preguntar-li a Ricardo Costa per la situació dels comptes. Ell era el responsable del partit”, detalla. El secretari general que havia designat ell era el responsable del partit. Com si la presidència del PPCV que ostentava Camps fora merament honorífica i estiguera buida de contingut. A preguntes de l’advocada de Cristina Ibáñez, el testimoni garanteix que mai no va reunir-se amb la gerent del partit. De fet, el partit, sembla que era una cosa accessòria, irrellevant, inútil. Camps ha estat a un pas de pronunciar la frase “no sé de qué partido me habla usted”.

–Com a president de la Generalitat hauré entrat una o dues vegades al meu despatx del partit. No hi anava mai. Jo estava centrat en les tasques de govern, i quan passava per la seu, exclusivament era per a presidir les juntes regionals que convocàvem. Al despatx, no hi anava.

Qui és Álvaro Pérez?

És el torn del lletrat d’Álvaro Pérez. Incisiu, punyent. Amb ganes de demostrar que el seu client i Camps tenien una relació més estreta que no vol fer veure l’expresident. Per bé que els diversos acusats de la vista van coincidir que el president parava molta atenció a la qualitat dels actes, Camps també se’n desentén. A l’Audiència puntualitza que només protagonitzava els mítings, res més que això. Que no participava en el disseny de la campanya, ni coneixia els actes als quals havia d’anar i encara menys les partides econòmiques que el PPCV hi destinava. Res de res.

No sols això, sinó que el secretari general tampoc no li reportava les despeses generades per tots ells. “En absolut”, assegura Camps. “Era el secretari general i les persones que es feien càrrec de les qüestions econòmiques, els que se’n responsabilitzaven, raó per la qual, quan va eixir tot açò, vaig preguntar-li al secretari general si estava tot en ordre, i em va dir que sí”, reitera. Ja els ho havia deixat ben clar en nomenar-los subordinats seus: “Ara vosaltres us dedicareu a controlar el partit i jo, el Govern de la Generalitat”.

Conversava amb la seua dona –a qui visitava assíduament a la farmàcia que regenta– i li deia coses precioses per telèfon, però Camps no té problema a afirmar que a penes coneixia Álvaro Pérez. Això s'ha pogut extreure de la seua declaració davant el magistrat Vázquez Honrubia.

–Era un professional que el partit contractava per a aquestes coses: s’encarregava del faristol, dels panells… Jo no tenia ni idea que existia una empresa anomenada Orange Market. Era un professional com tants altres: es preocupava pel fons de l’escenari, perquè el faristol estiguera al seu lloc i que el micròfon funcionara bé.

Qui més qui menys ha imaginat Pérez pronunciant el característic “probando, probando”. Un operari que cobrava en negre de diversos contractistes de la Generalitat i que va endur-se adjudicacions superiors als sis milions d’euros de mans del Govern valencià. “Als actes sempre hi havia banderes d’Espanya, perquè el PP va amb la bandera d’Espanya per davant”, ha evocat Camps en un intent d’entendrir l’ànima possiblement nacionalista del magistrat.

Camps només es reunia amb Pérez “cada moltíssims mesos”, segons ha destacat. L’ha qualificat —textualment— de “dicharachero”, com si encara fora el mànager de l’humorista Andrés Pajares del passat i no el delinqüent confés del present. I ha justificat la seua assistència al casament de Pérez perquè aquest “va insistir-li molt a la meua dona, va dir-li que per a ell era molt important que jo hi anara”.

El lletrat de Camps, qui li ha recordat el famós “amiguito del alma” a fi de constatar la relació tan pròxima que mantenien, ha tornat a requerir un cara a cara entre Camps i el seu client, opció que el jutge ha denegat de nou. Seria, sens dubte, un espectacle televisiu de primer nivell, amb una audiència només comparable a un episodi de Cuéntame.

“La vida te da sorpresas”, ha dit musicalment en relació al pagament dels actes per part dels empresaris. “Els últims dos mesos tots ells han canviat la versió que havien donat fins ara. Com és possible que hagen mentit durant nou anys? Jo mai no he mentit davant un jutge!”, s’ha enervat. Ha acusat Álvaro Pérez d’involucrar-lo a ell en el “follón” i ha mostrat els seus sentiments: “Estic enfadadíssim amb aquest senyor!”.

En un moment de la declaració, Camps ha remuntat el primer contacte amb Pérez a la tardor de 2002, quan va presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat en un acte celebrat a Alacant. “El president del partit d’aquell moment va dir-me que era un home enviat des de Madrid”, ha expressat en referència implícita a Eduardo Zaplana. Quan li han instat a dir el nom i cognom de la persona en qüestió, de fet, no ha tingut inconvenient a dir-los: Eduardo Zaplana. Però més tard ha admès que no li constava l’existència de “cap relació” entre Zaplana i Pérez.

Després, a preguntes de la lletrada de l’acusació popular, que representa el PSPV-PSOE, Camps encara s’ha desmarcat més de la seua acusació anterior: “M’imagine que el duria [a Pérez] el president anterior del partit”. Camps ha negat amb el cap –no amb la paraula– que Alejandro Agag, el gendre de José María Aznar, fora la persona que va presentar-li a Pérez.

Així com dimarts havia assegurat al Congrés que mai no havia parlat amb cap empresari sobre cap adjudicació, aquest dimecres ha negat haver-los demanat diners. “Jo només li demanava diners a José Luis Rodríguez Zapatero, i eren per a la Comunitat Valenciana”, ha reblat amb to de míting.

En cap moment no ha obert la carpeta que duia als braços. Havia insinuat que aportaria informació nova i rellevant, però ni tan sols no ha volgut certificar que Zaplana fora l’introductor de Gürtel al País Valencià. Camps se n’ha anat com ha vingut: acompanyat de dos advocats, tot i que la condició de testimoni no n’exigeix cap. L’un, qui el representa als diversos procediments en curs, i l’altre, el seu primogènit. Unes pràctiques de luxe, les de Francisco Camps Bas. No és fàcil trepitjar l’Audiència sent tan jove... Si no ets fill de Camps.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.