CRÒNIQUES VALENCIANES

A la recerca de la legislatura redona

Després d’unes setmanes amb ben poca activitat a les Corts valencianes, s’acosten uns mesos vertiginosos. Una desena de projectes de llei i una altra desena de proposicions de llei esperen a ser aprovades. Som a la part àlgida de la legislatura: allò que no s’aprove enguany, probablement haurà d’esperar fins passades les eleccions. Analitzem en quina situació està la safata d’entrada de l’hemicicle.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els bidells de les Corts valencianes —ells i elles semblen els autèntics residents del Palau dels Borja— no se’n saben avenir. Fa molts anys que treballen a l’edifici i mai no havien presenciat els fenòmens que s’estan produint en la legislatura actual, iniciada el juny de 2015. Com si es tractara d’un encanteri, els diputats han passat de parlar pràcticament en exclusiva amb els membres del seu grup a alternar moltíssim amb els de la resta de formacions. L’antic palau de Benicarló, on s’hostatjava el general Franco en les seues visites a València, s’ha convertit en una orgia de negociacions multilaterals que li posarien els pèls de punta.

Socialistes, Compromís i Podem es veuen obligats a consensuar cada paraula de cada llei amb reunions extenuants, en què sol guanyar qui té més resistència al cansament provocat pel pas de les hores. Ciutadans, que abans se sentia atret pel mestissatge i gaudia en companyia d’ells, se n’ha distanciat bastant i s’ha aproximat al PP, la seua parella natural. Tornen a fer manetes. Amb tot, els quatre diputats que se’n van escindir al·legant motius ideològics —els autodenominats “agermanats”— hi tenen un paper clau: la suma de PSPV-PSOE i Compromís fa 42 diputats, dos per sota dels 44 que, en origen, tenien PP i Ciutadans plegats. Els 13 parlamentaris de Podem marcaven la diferència.

Amb el pas de la legislatura, però, Ciutadans s’ha migpartit i el PP ha perdut un integrant —Miquel Domínguez— pels problemes judicials que arrossega. Un diputat que no acostuma a freqüentar gaire les Corts, potser perquè té com a companya d’escó —aïllats, a l’última fila de l’hemicicle— Covadonga Peremarch, expulsada de Podem a causa de les irregularitats que va cometre en les primàries de la formació morada que van situar-la en un lloc preeminent de la llista per Alacant.

Així doncs, després de terratrèmols diversos, el mapa resultant és el següent: el PPCV compta 30 diputats; el PSPV, 23; Compromís, 19; Podem, 12; Ciutadans, 9; els “agermanats”, 4, i, per últim, encara hi ha els dos diputats no adscrits: un de provinent de PPCV i una altra de Podem. És a dir, els dos grups que ostenten el Consell mantenen 42 escons, però els dos d’opositors se n’han quedat amb 39, Podem en conserva 12 i els quatre “agermanats” cobren importància: per exemple, el proppassat 17 de novembre van ser claus a l’hora de rebutjar l’esmena a la totalitat dels populars contra la llei d’acompanyament dels Pressupostos de 2018, que va aconseguir el vot favorable de Ciutadans i l’abstenció de Podem. L’absència del socialista Fernando G. Delgado i de Teresa García, de Compromís, sumada a l’abstenció de Podem, va erigir-los en determinants.

Una llei al mes

Siga com siga, els equilibris parlamentaris tan complicats no han impedit que es tracte d’una legislatura prolífica, legislativament parlant. Ja s’han aprovat 30 lleis o modificacions de lleis, quatre més que en el darrer mandat dels populars. Si fa no fa, la mitjana és d’una llei per cada mes de Govern del Botànic.

Curiosament, la primera a ser aprovada, la de la funció social de l’habitatge, ha estat impugnada pel Govern espanyol davant el Tribunal Constitucional. I el primer decret llei convalidat per la Cambra, que regulava l’accés universal a l’atenció sanitària independentment de la situació legal de cada individu, també va ser impugnat pel Govern de Mariano Rajoy, que recentment ha obtingut una sentència favorable.

En efecte, el canvi de cicle en la política valenciana va comportar una onada de decrets llei amb què es pretenia, entre altres coses, incrementar la despesa en serveis socials, modificar el decret llei sobre horaris comercials preexistent o abonar als funcionaris la paga extraordinària de desembre de 2012, que havia estat suprimida com a conseqüència de la situació econòmica extremadament penosa que travessaven les arques públiques valencianes.

Els projectes de llei, però, van tardar a arribar. La lentitud de l’administració —els diversos filtres que ha de passar una norma elaborada pel Consell abans d’entrar a les Corts— va fer que no n’hi haguera cap fins el juny del 2016. La primera norma a ser presentada pel Govern va ser la de pesca marítima i aqüicultura, que seria aprovada poc després que la de l’habitatge.

Fins aquell moment, l’hemicicle sobretot havia validat modificacions de lleis que ja existien, com la de policies locals i la de transparència, bon govern i participació ciutadana. Això sí, també havia derogat la llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d’identitat del poble valencià —aprovada per la majoria absoluta del PPCV en el darrer sospir, poques setmanes abans de les eleccions que el durien a l’oposició— i la de protecció a la maternitat, parida per Francisco Camps i Juan Cotino per contrarestar la reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs nascuda sota els auspicis del PSOE a l’àmbit estatal.

Fran Ferri i Mireia Mollà (Compromís), Antonio Montiel (Podem), Alexis Marí (ex de Ciutadans, ara diputat "agermanat") i Manolo Mata (PSPV-PSOE) en una negociació a l'hemicicle.

Igualment va caldre aprovar la llei de recuperació del servei públic de radiodifusió i televisió, per tal de tornar a tenir la potestat de disposar d’un ens de comunicació públic. Una proposició de llei presentada per Podem va donar llum a la llei de comptes oberts i una altra iniciativa regeneradora, la d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes, va generar força controvèrsia. Els condicionants a l’hora d’accedir a un alt càrrec —tant a priori com a posteriori— han passat a ser tan elevats que, en molts casos, actuen amb efecte dissuasori. Era una norma made in Podem que els seus socis del Botànic miraven amb recel, però que havien d’acatar sí o sí.

Podem ha tutelat més lleis. La de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció, ja creada i que compta al capdavant amb l’advocat alzireny Joan Llinares, famós per la seua gestió al Palau de la Música Catalana. O la que, un cop recuperada aquesta capacitat, va propiciar la nova radiotelevisió valenciana. Dues lleis emanades de les Corts que van rebre el vot a favor del grup de Ciutadans —encara liderat per l’ara agermanat Alexis Marí— i l’abstenció i el vot en contra, respectivament, del PPCV.

De la seua banda, el Consell ha validat l’Agència Valenciana de la Innovació —a la qual Podem li acaba de retallar ostensiblement el pressupost, 2,4 milions que aniran destinats a la millora de l’accessibilitat dels edificis públics, dins del paquet d’exigències per aprovar els comptes de 2018— i l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les emergències, vital en casos d’incendis i unes altres catàstrofes naturals.

De la primera meitat i escaig de legislatura, llei de l’habitatge al marge, el Consell se sent especialment orgullós de la de pal·liació i reducció de la pobresa energètica —també impugnada pel Govern espanyol—, de la de memòria democràtica i per a la convivència —que va un pas més enllà de la norma estatal— i de les del dret a la identitat i a l’expressió de gènere —coneguda com a llei trans—, polítiques integrals de joventut i renda valenciana d’inclusió, tres lleis amb el segell de Mónica Oltra.

El calendari que ve

Els 10 membres del Consell continuen desenvolupant les feines que els van ser encomanades. No han faltat rumors sobre el possible relleu de consellers com el d’Economia, Rafael Climent, o la de Sanitat, Carmen Montón. El president, Ximo Puig, sempre els ha desmentit i ha expressat el seu desig de concloure el mandat amb els mateixos protagonistes. De fet, ens trobem davant l’executiu més longeu de la història democràtica valenciana: no n’havia existit cap de tan durador, sense cap retoc al seu interior.  

Tanmateix, per arredonir la feina, resten per aprovar un seguit de lleis molt destacables. El calendari es presenta ben atapeït. Són a punt de passar a l’ordre del dia del ple el projectes de llei de mancomunitats, el de seguretat ferroviària i el de modificació de la llei de salut aprovada en temps del PPCV. En les properes setmanes també se celebrarà el debat del dictamen dels projectes de llei de l’Horta de València i el que regularà l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM).  

A pocs passos de veure la llum, en la fase d’elaboració i aprovació del dictamen, es troben proposicions de llei —a diferència dels projectes de llei, que els fa el Govern, en aquest cas la iniciativa parteix dels grups parlamentaris— tan significatives com la que regularà la publicitat institucionali la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques, o les que modificaran la llei de creació del Consell Jurídic Consultiu i la llei forestal.

Per darrere, a la cua, hi ha el projecte de llei de foment de la responsabilitat social —obra de la Conselleria de Transparència, dirigida per Manuel Alcaraz— i el de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d’atenció al final de la vida, que parteix de la cartera de Sanitat Universal i Salut Pública i pretén esdevenir pioner en la matèria. Entre les proposicions de llei que es troben a la cantonada, tres que modificaran normes preexistents: la d’unions de fet formalitzades, que introduirà el dret d’adopció i d’acolliment; la de l’estatut de les persones amb discapacitat i la que se centra en els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments públics.

Després que els tribunals tombaren el decret de plurilingüisme del conseller Vicent Marzà, PSPV, Compromís i Podem va consensuar un nou decret, formulat com a proposició de llei, que ja s’està discutint a les Corts. El text no té res a veure amb el decret suggerit prèviament, però conté alguns elements que tampoc no agraden Ciutadans ni el PPCV. A la comissió d’educació i cultura, on es debat aquests dies, està generant debats acalorats. La setmana passada, sense anar més lluny, hi va comparèixer Eva María Tena, vocal de l’Asociación para la Defensa del Castellano en la Comunidad Valenciana, que va mostrar-se intransigent respecte qualsevol decret que incremente, ni que siga una mica, l’extensió de la llengua pròpia del país a l’escola.

Hi ha desenes de projectes i proposicions de llei més a la safata d’entrada de l’hemicicle. Entre els primers, el de gestió, modernització i promoció dels polígons industrials, la de turisme, oci i hospitalitat o la de creació del Consell de l’Audiovisual (CACV), cabdal en el futur de la nova radiotelevisió pública. Haurà de vetllar per la pluralitat d’aquesta i tindrà representació al consell rector que dirigeix l’ens.

Els grups que donen suport al Govern del Botànic aplaudeixen l'aprovació d'una llei a les Corts adreçant-se als assistents a la llotja de convidats.

Entre les proposicions de llei, fa temps que es tramiten i arribaran a ser una realitat les que reformaran la llei de participació i col·laboració institucional de les organitzacions sindicals i empresarials i la llei de contractes agraris. Serà més complicat arribar a una entesa pel que fa a la llei del Consell Jurídic Consultiu, que Podem aspira a “desgovernamentalitzar”, atès que actualment tres dels sis membres són nomenats directament pel Consell. També podria costar d’aprovar la llei comarcal, una voluntat de Compromís, que pretén alterar segons quins límits geogràfics i la capitalitat d’algunes comarques. La proposició de reforma de la llei electoral valenciana està a punt de ser registrada i es tramitarà amb celeritat perquè el seu vistiplau no s’acoste massa a la data dels següents comicis.

Oltra també té enllestits dos projectes de llei que s’han d’aprovar abans no acabe la legislatura: el d’infància i adolescència, que és imminent, i el de serveis socials inclusius, que està en la fase de les aportacions ciutadanes. Un cop redactat, es remetrà a les Corts i serà tramitat pel procediment d’urgència. Seria un bon punt i final per a una legislatura farcida de lleis d’alt contingut social. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.