Irregularitats d'alta velocitat

Una firma de la nova trama de la F-1 va pagar enquestes al PP

La nova causa de corrupció que assetja l'expresident Francisco Camps centra les seues indagacions en un contracte per al disseny del circuit de la Formula 1 a València que van rebre Typsa i Ayesa. Aquesta darrera mercantil, però, està implicada en altres causes de corrupció com ara el cas de manipulació d'adjudicacions de l'empresa pública Acuamed. Segons els investigadors, Ayesa va pagar les enquestes que el capo de la trama va elaborar per al PP en les eleccions de 2014 i 2015.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d'un arbre de branques inesgotables, les diferents causes que afecten el PP valencià tenen ramificacions entre elles. La nova trama de corrupció que investiga el jutjat número 2 de València no defuig aquesta tradició que han consolidat casos com TaulaGürtel o Cooperació. Si la implicació de l'exconseller d'Infraestructures, Mario Flores, i les sospites sobre determinades adjudicacions lliguen la investigació amb Brugal o amb el finançament irregular dels populars valencians, l'aparició de l'enginyeria Ayesa connecta la nova recerca policial sobre la Fórmula 1 amb treballs demoscòpics sota sospita per al PP estatal.

Ayesa, un grup empresarial d'origen andalús, va rebre junt amb Typsa el contracte d'assistència tècnica per al suport a la direcció d'obres en la connexió entre l'Albereda, l'avinguda de França, el port de València i el condicionament de Marina València. Xifrat en 2,5 milions d'euros, aquesta licitació està en el punt de mira de la Guàrdia Civil, que fou l'encarregada de sol·licitar la informació a petició de la Fiscalia Anticorrupció.

La mercantil d'enginyeria, al seu torn, està implicada en la presumpta manipulació dels contractes públics atorgats per l'empresa pública d'aigües Acuamed. Segons els informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que va publicar El Confidencial, una filial d'Ayesa, Ayesa Stech BPO, va pagar presumptament els sondejos electorals que va elaborar la firma Demoscopia y Servicios SL per al PP durant les eleccions europees del 2014 i les espanyoles de 2015. Aquesta societat era propietat d'Arcadio Mateo, exdirector general d'Acuamed, tot i que quan va incorporar-se a la societat pública va deixar la mercantil en mans de la seua dona, María José Combarros. Centrada en l'àmbit de la consultoria de projectes de restauració i hoteleria des de 2004, Mateo va canviar-la l'any 2008 el seu objecte social per convertir-la en una companyia d'assessorament publicitari, comunicatiu i sociològic.

Ara bé, la relació entre Ayesa i la societat encarregada de realitzar les enquestes per al PP va ser encara més embolicada. La firma d'enginyeria seria subcontractada per l'empresa publicitària per realitzar aquests estudis sociològics. Pels treballs, Ayesa va rebre només 20.000 euros, quan l'encàrrec era de 60.000 euros. «La diferència», segons va manifestar el responsable de la companyia sevillana, «no va ser reclamada». Els diners perdonats van acabar sufragant suposadament els sondejos de Gènova, ja que, en paraules del representant d'Ayesa, «Mateo s'havia presentat com a responsable de les enquestes del PP i afirmava que es realitzaven per als afiliats» de la formació conservadora.

Segons l'institut armat, l'empresa de Mateo va rebre més pagaments de constructores i energètiques que van acabar sufragant els estudis demoscòpics del PP. El mateix rotatiu va indicar que els treballs de Demoscopia y Servicios SL per als populars anaven més enllà d'aquestes dues campanyes. També van fer-se enquestes per al PP de Múrcia, d'Extremadura i de Castella la-Manxa, així com per a municipis valencians com ara Castelló (Plana Alta) o la Vall d'Uxó (Plana Baixa).

Ayesa, d'origen sevillà, està involucrada en la presumpta trama sobre la construcció del circuit de la Fórmula 1 a València| EL TEMPS

Els encàrrecs dels populars manxecs, precisament, van generar polèmica per la relació entre l'actual ministra de Defensa i, en aquell moment, presidenta de l'autonomia, Maria Dolores de Cospedal, amb Mateo. L'exalt càrrec d'Acuamed havia comptat amb el suport de Cospedal, així com del seu superior al Ministeri de Medi Ambient, Miguel Ángel Cañete. La relació entre Cospedal i Cañete, al seu torn, també és estreta. Fins i tot, l'home de Cospedal, Ignacio López del Hierro, i l'exministre tenien vincles societaris a través del consell d'administració de Bami Newco.

Mentre Ayesa va efectuar aquests presumptes pagaments, va rebre tres contractes de l'empresa pública. En total, la firma va percebre 339.481 euros de la societat pública durant l'etapa de Mateo. Del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient, ha pescat des de 2011 fins a 2016 32 licitacions valorades en poc més de quatre milions d'euros.

En un dels informes que la Guàrdia Civil va incorporar a la causa, l'institut armat afirma que «Ayesa hauria resultat beneficiada amb l'adjudicació ad hoc de dos contractes» per a l'assistència tècnica a les obres de descontaminació de l'embassament de Flix (Ribera de l'Ebre). «També hauria participat en la confecció de la documentació del contracte per a la laminació i control d'avingudes d'aigües del Riu Serpis [entre les comarques del Comtat i la Safor] amb l'objectiu de maquillar els documents de la liquidació», apunta el document policial.

Més escàndols

El grup empresarial d'enginyeria, amb tot, està esquitxat per altres causes judicials. La policia espanyola va relacionar la firma en l'escàndol de la mina d'Aznalcóllar, en Andalusia. Segons la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), Ayesa va espiar presumptament la competidora de Magtel -la guanyadora- al concurs públic sota sospita. La mercantil va treballar primer per a Emerita, l'altra societat que optava a l'adjudicació. Durant les negociacions que van tenir les dues empreses per associar-se i que, finalment, no van fructificar, Ayesa va canviar de costat. Va començar a assessorar a la filial de Magtel, Minorbis.

Al seu torn, una adjudicació relativa a l'alta velocitat ferroviària sobre unes obres en l'estació de Sagrera, a Barcelona, que va rebre Ayesa junt amb Auditorías e Ingenirías i Cicsa està al punt de mira de la trama de l'AVE. La firma d'enginyeria, a més, ha esquivat un cas de suposat suborn a un funcionari de Medi Ambient que va rebre, segons acredita la sentència a la qual ha accedit aquest setmanari, 130.000 euros per concedir una llicència d'un abocador a Elda (Vinalopó Mitjà). Ayesa ha quedat absolta. Són les sospites que connecten les suposades xarxes de corrupció.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.