La 'màfia de l'aigua': de manipular contractes a contaminar l'Ebre

La investigació sobre el suposat saqueig de l'empresa pública Acuamed no afecta només al falsejament de sis adjudicacions. Amb 19 contractes per un valor de 700 milions d'euros sota sospita per ara, la trama va fer proves contaminants al riu Ebre. L'ex-ministre Miguel Arias Cañete està assenyalat al cas.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ales conques de la mediterrània feia temps que les aigües baixaven ben tèrboles. L'esclat de l'operació Frontino va permetre albirar el grau del saqueig que s'havia produït a l'empresa publica Acuamed. Però no amb tanta volada com ha experimentat recentment. D'haver-hi sota sospita sis contractes al País Valencià, Catalunya, Múrcia i Andalusia, la xifra ha augmentat a dinou. I les suposades irregularitats comeses van més enllà de contractes falsejats: arriben fins i tot a vessaments d'àcid al riu Ebre.

Tot i que en esclatar l'operació el focus es va posar en els correus electrònics entre diversos càrrecs implicats que parlaven de compensar les pèrdues que FCC va experimentar en una obra a Almeria per altre contracte per a la constructora a Flix (Ribera d'Ebre), la majoria de les operacions es concentraven al País Valencià. No debades, quatre dels principals contractes sota sospita s'havien adjudicat a terres valencianes.

Una de les més importants, i que el jutge de l'Audiència Nacional va qualificar «d'escandalosa», és el de la dessalinitzadora de Torrevella (Baix Segura). Segons va relatar Francisco Valiente, l'ex-treballador valencià de la societat que es va negar a col·laborar en les suposades pràctiques corruptes i que va destapar el cas, l'empresa adjudicatària, Acciona, reclamava més diners per l'obra. I tot i que aquesta «havia sigut un desastre i la constructora havia enganyat a l'administració».

Valiente relata, a més, com qui era aleshores director general d'Acuamed, Arcadio Mateo, li va demanar que «preparara» la concessió de la planta dessalinitzadora de Mutxamel-El Campello. Malgrat que l'enginyer valencià es va negar a participar del tripijoc, l'empresa pública va recórrer a una societat externa perquè realitzara un informe per tal de donar-li l'adjudicació a qui li havia dit Mateo, segons el testimoni de Valiente.

Una construcció que compta amb una connexió amb altre episodi de corrupció ben conegut al País Valencià: el 'cas Taula'. Francisco Javier Luján, detingut en la causa que ha sacsejat amb força al PP valencià, va obtindre un contracte d'actuació urgent d'un poc més de 8 milions d'euros. Al sumari de la causa, hi apareixen comunicacions entre l'empresari i el director de l'empresa Acuamed.

Altra obra plagada d'ombres és la de Rambla Gallinera, a les comarques d'Alacant, ja que es van abonar dos milions d'euros per una escullera que «no existia». Allí, una unió temporal d'empreses integrada per Sogeosa i Torres Cámara van realitzar tres projectes «sense comptar amb ningú». Més al nord, al riu Serpis, la constructora Altec també va demanar un augment de dos milions. Encara que el director d'obra s'hi va negar, finalment la construcció va acabar constant un 10% més -els dos milions d'euros reclamants, justament-. I tot, malgrat que aquesta estava incompleta.

Però a aquestes obres plagades d'irregularitats i d'ombres fa uns mesos el jutge Eloy Velasco n'ha afegit d'altres. El contracte per a la instal·lació de les canonades de proveïment en Benicassin; un nou col·lector oest de l'Albufera; les obres per a recuperar els excedents hivernals del riu Belcaire; les dessalinitzadores de Sagunt, Oropesa i Moncofa; les obres per a la reutilització d'aigües residuals depurades tant en L'Albufera Sud com a Sueca; i les obres d'ordenació i terminació de la reordenació d'aigües residuals de la planta de Pinedo (València) són les noves concessions baix sospita, segons va publicar el digital Vozpópuli.com.

Cañete, assenyalat

Per aquest suposat tracte de favor a les constructores, els capitostos d'aquesta «organització criminal», en paraules de la Guàrdia Civil, van rebre diversos regals. Mateo va rebre, a més de les tradicionals prebendes personals i el pagament de viatges, un implant capil·lar. Al seu domicili, van encontrar 120.000 euros en bitllets de 500. Una quantitat que suposadament n'era resultat d'un suborn.

Entre els investigats, però, hi ha càrrecs de més rang. Un d'ells és Federico Ramos de Armas, que fins fa poc era sots-secretari de Presidència del Govern espanyol. És a dir, mà dreta de la vice-presidenta del Govern estatal Soraya Saéz de Santamaría. No obstant això, Ramos en la seua declaració va espolsar-se de damunt les irregularitats. Va defensar que s'havia negat a participar de la trama i va assenyalar a l'aleshores ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete. Segons el seu testimoni, l'ex-ministre -assetjat també pels Papers de Panamá i per les activitats de les seues empreses petrolieres- va avalar el pagament de 40 milions a FCC contra el criteri del Ministeri d'Agricultura. Ramos també va dir que la designació del qui s'ha revelat com a cap de la trama va ser cosa de l'ex-ministre.

Vessament d'àcid a l'Ebre

Amb la mirada posada en compensar a les constructores que suposadament regaven en suborns, la trama va plantejar-se contaminar el riu Ebre. Segons els enregistraments telefònics de la Guàrdia Civil, la trama va pensar vessar al riu àcid clorhídric. La raó d'aquesta idea era realitzar abocaments en el riu per baixar el pH i afavorir així a FCC, descontaminant l'embassament de Flix (Ribera d'Ebre). La creació d'un contracte fictici garantia l'augment del negoci, per una banda; i d'altra certificar l'obra de l'embassament i així pagar a FCC els 36 milions d'euros reclamats.

Però el que pensava ser una idea, va acabar per confirmar-se. Segons ha avançat El Mundo, els caps de la societat pública encarregada de les dessaladores, les actuacions de depuració i reutilització de les aigües van fer vessaments d'àcid al riu Ebre. Es tractava de proves en la part embassada del riu. L'objectiu? Confirmar que efectivament el pH de l'aigua baixava.

El vessament realitzat és considerat com de delicte contra el mediambiental, ja que les conseqüències naturals són molt greus. Un capítol que reflecteix fins a quins extrems va arribar la batejada com a 'màfia de l'aigua'.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.