Ossètia del Sud

L’ambaixada fantasma (I)

Què hi ha de cert sobre l’obertura d’una delegació a Barcelona de la república secessionista d’Ossètia del Sud?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A finals d’octubre esclatava la notícia enmig de setmanes d’informacions de suposades ingerències del Kremlin a l’Estat espanyol a compte de l’independentisme català. Informacions, val a dir, amb una base relativa. El Ministeri d’Afers Exteriors de facto de la república secessionista d’Ossètia del Sud anunciava en una nota a finals d’aquest mes que acabava d’obrir una oficina de representació a Catalunya. Seguidament, la maquinària diplomàtica espanyola es posava mans a l’obra per contrarestar-ho.

El Ministeri d’Exteriors de l’Estat publicava una breu entrada al seu web en què hi feia un recordatori de la posició de la Unió Europea, on s’hi inscriu també la seva, respecte la mateixa existència d’Ossètia del Sud. Tots els estats membres de la Unió consideren aquest territori part integral de Geòrgia, motiu pel qual, al paraigua de la legalitat internacional, el govern de facto no tindria dret d’obrir delegacions forànies.

L’olla continuaria bullint dies després amb declaracions en mitjans russos -com Sputnik- del ministre d’exteriors d’Ossètia del Sud, Dimitry Medoev, sobre la possibilitat de reconèixer una república catalana independent “si es rebia el requeriment corresponent”. El cert és que la jugada del govern de facto de Tskhinvali no hauria passat de tempesta en un got d’aigua si no hagués estat per la previsible aportació de David Alandete i altres periodistes, seguida per contribucions menors de militants de delegacions exteriors d’alguns partits d’àmbit estatal.

Però la pregunta és: després del rebombori, què en sabem de la suposada ambaixada?

El primer que sobta és el fet que el telèfon del Ministeri d’Exteriors d’Ossètia del Sud no dóna línia. El segon, que els correus del cònsol i del mateix ministeri estan allotjats als proveïdors gratuïts mail.ru i yandex.com. Un mes després d’enviar-los un correu preguntant-los per la localització de la delegació, aquest mitjà no ha obtingut cap resposta. No desistim, i ho provem amb altres representacions a l’exterior. Malgrat tot, una trucada a l’ambaixada d’aquesta república a Moscou, on sí que agafen el telèfon, no dóna molts més resultats. Asseguren que encara no hi ha ningú treballant a l’oficina de representació barcelonina i remeten a presentar una sol·licitud al Ministeri d’Afers Exteriors de la Federació Russa. Seguim investigant.

La delegació d’Ossètia del Sud en una altra república secessionista, la de Transnistria, un territori que, formalment, pràcticament tota la comunitat internacional, inclosa Rússia, considera part de Moldàvia, no contribueix a esclarir l’enigma. Qui respon al telèfon assegura no estar familiaritzat amb aquesta oficina. Diu que li consta que a Barcelona hi va viatjar una delegació, però no hi ha cap referència. De fet, el funcionari sud-ossetí explica que havia escrit una carta al Ministeri d’Afers Exteriors d’Ossètia del Sud i encara espera resposta.

La llista s’empetiteix: el govern de Tskhinvali té missions internacionals operatives a d’altres repúbliques secessionistes com Abjàsia, a Geòrgia, o a la República Popular de Donetsk, a l’Est d’Ucraïna, i a Itàlia, que tampoc EL TEMPS no ha pogut localitzar. Fonts del Ministeri d’Exteriors espanyol tampoc no han pogut corroborar l’existència de cap oficina de representació d’Ossètia del Sud en territori català.

Un conflicte d’arrels profundes

Les tensions entre Geòrgia i el territori d’Ossètia del Sud es remunten als anys 20 del segle passat, amb una temptativa de l’ara república secessionista de proclamar la seva independència. Amb la dissolució de l'URSS, Ossètia del Sud, juntament amb Abjàsia, passaria a formar part de l’anomenada diplomàcia coercitiva de Rússia: dels anomenats conflictes congelats. Rússia ha amenaçat -a conveniència pròpia- amb reconèixer la independència de tota una sèrie de territoris d’ex-repúbliques soviètiques com a mesura de pressió per mantenir-les en la seva òrbita. Fou el cas d’Abjàsia i Ossètia del Sud, reconegudes pel govern de Vladímir Putin per la voluntat expressada del govern georgià d’ingressar a l’OTAN.

El 2004, el president georgià Mikhaïl Saakashvili incrementà la presència d’efectius militars en territori osseti, i el 2006 els habitants d’aquest territoris dugueren a terme un referèndum on el 99% dels sufragis van ser a favor de la independència. Una consulta, val a dir, que ni la OECD ni la UE ni els EUA van reconèixer. El juliol de 2008 Rússia duria a terme maniobres militars als territoris secessionistes, i amb aquesta acció es precipitaria l’esclat de la guerra russo-georgiana.

Fou un conflicte llampec però de conseqüències que encara duren. La immensa majoria dels habitants d’aquestes repúbliques s’acolliren a la llei russa que permet als ciutadans dels països que abans integraven la Unió Soviètica rebre la ciutadania. Els requeriments pels habitants d’Abjàsia i Ossètia del Sud es van simplificar encara més, quelcom que provocaria una allau de sol·licituds de ciutadania.

El març de l’any passat, l’executiu rus donava llum verd a la incorporació d’algunes unitats de l’exèrcit osseti a les forces armades russes, el que representa un pas més a una integració efectiva d’aquest territori a la Federació. Potser és per aquest motiu que la delegació moscovita d’Ossètia del Sud remet a l’ambaixada russa per contactar la seva suposada missió diplomàtica a Catalunya.

Seguirem informant.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.