Si es parla amb qualsevol jove, és senzill veure fins a quin punt sortir de festa va de la mà amb sortir a lligar i consumir alcohol. Fins aquí, cap sorpresa. Ara bé, si es furga una mica més, hom podrà desxifrar com de normalitzades i presents són en aquests entorns les violències masclistes. Sovint, són propiciades per un malentès flirteig que és fruit de l’estructura heteropatriarcal que impregna la nostra la societat i, en conseqüència, la nit barcelonina.
Així ho assenyala la psicòloga social, Gemma Altell, que explica que en aquests entorns “la predisposició a l’accessibilitat sexual, especialment de les dones, forma part de les claus culturals del context. En l’oci nocturn passen coses que en una biblioteca no passarien mai”. Aquesta permissivitat “es basa en la regla no escrita que són espais lliures, una llibertat malentesa, des d’una perspectiva heteropatriarcal”. Relata que es tradueix, per exemple, en el fet que els homes paguin per entrar a una discoteca i les dones no, cosa que acaba “objectivitzant les dones i venent-les com un producte de consum més”.
Tanmateix, les arrels d’aquestes violències masclistes cal buscar-les en una estructura social basada en valors heteropatriarcals. La coordinadora de l’àrea de gènere i violències masclistes del centre IRÍDIA per la defensa dels drets humans, Carla Alsina, entén que això comporta que s’acabin posant “als homes com a subjecte autònom, que té desig, i a les dones com a objecte passiu, dependent i que ha d’acceptar el desig de l’home”.
A la ciutat de Barcelona, amb tres dones i un nadó assassinats i la mort d’un fetus d’una quarta dona que va patir un intent de feminicidi durant el darrer any, les violències masclistes van molt més enllà de les morts. Segons l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya, un 31% de les dones que viuen a la ciutat han patit violències molt greus al llarg de la seva vida. Unes xifres que, al conjunt de Catalunya, s’enfilen per sobre del 90% si es parla de les violències que es podrien classificar de normalitzades o silenciades, com ara els comentaris sexuals incòmodes, les floretes, les insistències davant d’una negativa, el menyspreu de l’opinió de la dona, els tocaments, mirades obscenes, etc.
Ana Burgos, de l’Observatori Noctámbulas, aclareix que “el 80% de les violències es donen en l’espai domèstic”. Així doncs, no és que l’oci nocturn en sigui el principal focus, però sí que esdevé un context en què la violència masclista “es veu com a consubstancial a la festa. La gent no se n’estranya ni hi ha una condemna social, per la qual cosa es desenvolupen en un clima d’impunitat”, argumenta aquesta antropòloga social especialitzada en temes de gènere. Sobre aquest ambient també pesa un mite. Dins l’imaginari, l’agressor és sempre una persona que ve de fora, però Altell detalla que “sovint són amics o persones properes que a partir d’uns comportaments afectius que formen part de la confiança de l’amistat acaben derivant cap a la situació sexual. Si bé molts cops no hi ha un rebuig frontal, tampoc hi ha hagut desig ni se n’ha mostrat consentiment”.
La cultura del lligar
“Quan sortim a la nit, com a dones sabem que algú ens mirarà d’una determinada manera, que haurem de sentir algun comentari sobre el nostre cos, la nostra manera de vestir o sobre la manera de ballar. Que algú s’aproparà a demanar-me com em dic. Si les mirades es creuen d’una determinada manera, encara que jo mostri que no m’interesso, semblarà que formi part del ligoteo mal entès. Sembla que, si surto de festa, algú m’haurà d’entrar a preguntar-me coses”. Qui parla és Raquel Gómez, coordinadora del projecte dedicat a prevenir les violències masclistes en els espais d’oci nocturn de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i les Illes Balears.
“Sortim de festa amb molta por, molta inseguretat. El pitjor és que ho veiem com si fos normal. Moltes dones et diuen que canvien el recorregut quan tornen de festa a casa o que marxen més tard del que voldrien per no marxar soles. Però, quan els preguntes si han patit violències masclistes, diuen que no”, exposa Burgos, que afegeix que la por també és “violència sexual i un mecanisme de control que limita la llibertat de les dones”.
Per als que han estat socialitzats com a homes, és habitual que en les prèvies a les festes apareguin dos temes centrals de conversa. D’un costat, quina beguda o substància i en quina quantitat es preveu consumir aquella nit. De l’altre, el repàs de les noies a qui es preveu “tirar la canya”. L’alcohol i el flirteig a la recerca de parella sexual formen els pilars sobre els quals es construeix l’actual model d’oci nocturn majoritari.
Aquesta vinculació entre el fet de sortir de festa i relacions sexuals “no seria un problema si la sexualitat no estigués ubicada en un context de desigualtat de gènere on hi ha una sèrie de mites sobre la irrefrenabilitat sexual dels homes i la passivitat de les dones, que, quan són actives, són classificades de putes”, explica Burgos. La por a l’estigma té com a derivada l’alimentació de l’imaginari que diu que quan una dona s’hi nega “és qüestió d’insistir. La creença que com més s’insisteix, més possibilitats es té amb aquella noia està molt estesa. Es fa des d’una lògica de poder i privilegis masculins”, descriu Altell. “Aquí també es dóna una altra violència: la d’insistir per aconseguir el trofeu”, afegeix Gómez, que creu que en el marc de la “cultura del lligar es legitimen algunes situacions que són agressions masclistes”.
La base, de nou, retorna al procés de socialització heteropatriarcal que deriva en la manera com els homes s’acosten a les dones. “Estaria molt bé que a les escoles es donessin classes de lligar des del respecte, de les llibertats”, proposa Gómez.
L’alcohol no és excusa
Aquesta cultura del flirteig fa un pas més enllà quan entren en joc factors com l’alcohol. Dins l’oci nocturn “hi ha molta impunitat, a vegades el consum d’alcohol es relaciona a la causa de les agressions. Nosaltres tenim clar que no és la causa, perquè, si no, les dones també ho farien, però sí un disparador”, explica Burgos.
Gómez creu que, dins la cultura del flirteig, “el que va a fer mal ja tria a qui li entra”. Es refereix a aquells homes que decideixen entrar a les dones més begudes sota la creença que serà més senzill que accedeixin a mantenir relacions sexuals. “Lligues entre cometes, estàs agredint les dones que estan begudes. Què és donar un consentiment? Una persona sota els efectes de l’alcohol no te’l pot donar”, denuncia aquesta psicòloga. Unes situacions que poden derivar en intents de submissió química de les dones per part de l’agressor que poden acabar amb violacions per submissió.
També en el tractament judicial de les agressions perpetrades en entorns d’oci nocturn el consum d’alcohol actua com a factor discriminador. “Quan els nois agredeixen funciona com a atenuant. Ho fan perquè anaven borratxos i no sabien el que es feien. En les dones funciona com a agreujant. Si beus i ets agredida, tu t’ho has buscat”, denuncia Burgos. Clar exemple d’això són molts dels arguments que han transcendit aquestes darreres setmanes en el cas de la violació múltiple dels Sanfermines passats. La culpabilització de la víctima ha estat recurrent per part de molts opinadors. “Havia begut, estava sola, ballava d’una manera provocadora, portava cert tipus de roba. Al final, sempre, l’estigma és per a la dona”, critica Gómez.
Totes les peces de l’engranatge
Quan s’enfoca el problema de les violències masclistes en els espais d’oci nocturn, cal, també, fer-hi una aproximació holística. L'heteropatriarcat no és un fet que es reprodueixi de manera descontextualitzada, sinó que ho fa en tot l’entorn. Les expertes apunten que cal posar el focus en tota la cultura que es genera al voltant de la festa. “Si analitzem aspectes de l’oci nocturn com la disposició dels espais, la música, qui fa de tècnic de so, qui programa, què diuen les lletres de les cançons, com són els cartells de les festes i qui hi apareix... Veurem que tot està impregnat de patriarcat”, relata Alsina.
La configuració de l’espai pot arribar a determinar l’accessibilitat de la festa i des de l’urbanisme o l’arquitectura feminista es plantegen fets problemàtics com la ubicació dels lavabos en les sales de festa. Que estiguin darrere una mampara o al fons de la sala en una zona de poc pas i poc il·luminada pot facilitar que es produeixin assetjaments que altrament no succeirien.
També hi tenen un pes rellevant els senyals i els cartells que hi ha a l’espai d’oci. “Poden ser elements importants per trencar mites o visibilitzar que es poden produir agressions i que no seran tolerades”, explica Alzina. Entre els altres usos que proposa: “Indicar millor on són els lavabos”.
Un altre factor important és la bona il·luminació dels carrers a les nits, que diverses experiències han assenyalat com un dels elements clau per reduir la criminalitat. Quan es parla de violència en l’oci nocturn, els trajectes d’anada i tornada són també un factor important a tenir en compte. “Hem vist que les dones tenen por de transitar l’espai públic. La majoria de dones ens reconeixen que eviten passar per ponts o túnels”, explica Anna Burgos. Per fer front a això, el passat 23 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona va fer públic que està treballant en la creació d’una aplicació per a telèfons mòbils que ha de permetre que les dones puguin informar de les agressions que han patit o estiguin patint a l’espai públic amb geolocalització. Aquesta proposta complementa un pla impulsat pel consistori per tal d’aplicar la perspectiva de gènere a l’espai públic per fer-los un lloc més segur per a les dones i més adaptat a les seves necessitats de participar en la vida pública.
Encara en un altre àmbit diferent, Gómez afegeix una altra cosa a tenir en compte. “Cal que es miri tot el circuit d’atenció a la víctima. Que quan vagis a denunciar o a l’hospital no se’t jutgi ni se’t critiqui”, assenyala. Remarca la importància de formar bé les persones que participen d’aquests canals. “Si es fa tota una campanya prèvia, però després no pots denunciar, què fas?”, exposa la psicòloga social.
Cap a una cultura del desig
Davant d’una problemàtica de primer ordre, els col·lectius feministes fa anys que treballen per transformar l’oci nocturn per tal que esdevingui un espai segur per a les dones. Aquesta insistència ha obligat moltes institucions a fer, també, un pas endavant en aquest sentit i començar a intervenir en aquest àmbit.
Els protocols per aconseguir festes sense violències masclistes van ser una de les primeres eines de les quals es van dotar els col·lectius feministes. Visibilitzar les agressions, formar els organitzadors de la festa o que atendrà a les barres, crear un punt d’atenció i conscienciació als espais festius o oferir canals de denúncia són algunes de les estratègies que s’han plantejat.
Raquel Gómez, que ha coordinat diferents protocols a la ciutat de Barcelona, destaca la importància que aquestes intervencions no es facin de manera puntual, “sinó que siguin una línia estratègica de l’ajuntament i que tinguin en compte el potencial de la comunitat i dels col·lectius feministes que fa molts anys que hi treballen”.
És en aquesta línia que ha intentat aprofundir l’Ajuntament de Barcelona, que fa dos anys que implanta operatius d’informació i atenció en les festes de la Mercè. “Els joves formen una població a la qual costa d’arribar, perquè no s’acosten tant als espais d’informació. Per tant, hem anat als espais d’oci nocturn”, explica la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez. Des del consistori barceloní, que enguany invertirà 6,79 milions d’euros per fer front a la violència masclista, uns 2 milions més que l’any passat, s’ha implementat també un dispositiu com el de la Festa Major a altres festes dels barris o, de manera permanent durant l’estiu, a la zona de Vila Olímpica. “Aquesta intervenció ha arribat a més de 3.500 persones. L’any que ve pensem estabilitzar aquesta intervenció a la zona del Front Marítim a través d’una licitació que promogui la prevenció a l’oci nocturn”, exposa Pérez. La regidora avança, també, que s’està treballant amb l’oci nocturn privat per intervenir-hi més directament. Una actuació que encara es troba en fase de negociacions, però que esperen fer pública durant el curs vigent.
Carla Alsina va ser una de les redactores del protocol contra les violències masclistes de les festes de Poble Sec, un dels pioners en aquesta matèria a Catalunya. A parer seu, “els protocols ajuden a visibilitzar molt, però el que hem de fer és generar una cultura dels afectes”, i afegeix que cal “treballar en xarxa amb la comunitat, perquè és aquesta la que surt de festa, per promoure un oci que tingui valors socials, sigui transformador i vulgui tenir impacte”.
Més enllà de l’impacte que pugui tenir durant la festa, els moviments feministes assenyalen que la feina principal cal fer-la en estadis anteriors, a partir de la formació. En aquesta línia, una de les campanyes que ha tingut més ressò aquests darrers mesos és la que fa pedagogia sobre el consentiment. El lema “No és no”, s’ha convertit en un leitmotiv de moltes campanyes feministes que volen erradicar la cultura de la insistència i la coacció. Ara, però, es planteja la necessitat de fer un pas endavant. Ana Burgos explica que cal deixar de parlar de consentiment per començar a parlar de desig: “En el consentiment hi ha una posició de desigualtat entre qui desitja —l’home— i qui consent —la dona—. Nosaltres volem que les dues parts puguin fer-ho des del desig”. Per a la coordinadora de l’Observatori Noctámbulas, el consentiment pot ser enganyós i problemàtic, ja que “les dones tenen moltes dificultats per expressar-ho lliurement. Moltes vegades no poden dir que no perquè tenen por. Quan pateixes per la teva vida, és difícil expressar la negativa”.
En aquesta línia, Alsina creu que cal fomentar l’autodefensa feminista no penalitzant les dones que responen davant una agressió masclista. “És una de les eines més grans que tenim per defensar-nos en el nostre dia a dia. Estem exercint el nostre dret”.
Abordar el tema de les violències masclistes en l’oci nocturn és una necessitat que interpel·la al conjunt de la societat. I a la qual les expertes remarquen que cal fer front a partir de repensar el model festiu imperant a la societat, però també, i sobretot, a partir de generar canvis profunds en una societat que actualment està fortament dibuixada amb paràmetres heteropatriarcals. Uns paràmetres que es reflecteixen en multitud de situacions i que cal combatre-les amb tots els mitjans.