El Festivern fa el cim

El festival referent de l'escena valenciana en hivern se supera novament. L'emotiu acomiadament de Los Chikos del Maiz, la carpa plena de gom a gom no només en les actuacions de la nit de cap any i que les entrades s'hagen esgotat poques hores abans d'acabar l'última jornada musical mostren la maduresa d'un esdeveniment que bat rècords any rere any.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El record de l'edició passada del Festivern podia jugar-li una mala passada al serial de concerts d'enguany. L'última actuació de La Gossa Sorda al festival de Tavernes de la Valldigna (La Safor), l'ampliació de les zones d'acampada, la presència de referents del panorama estatal com ara Boikot o Juantxo Skalari i que les entrades s'esgotaren poques hores abans de començar l'última jornada musical del festival eren fets força insuperables. El Festivern, però, els ha desmuntat. S'ha superat.

La maduresa de l'escena valenciana amb grups com Auxili i Atupa han assegurat que el públic més juvenil omplira la carpa de gom a gom. I les actuacions de Talco, La Raíz, Train to Roots, i, en especial, de Los Chikos del Maíz, en el seu últim concert abans de plegar, han estat decisives perquè per segona vegada el cartell d'entrades esgotades s'haja penjat quan els primers concerts de la nit de cap any feia res que havien començat. El Festivern ha fet el cim, i sense comptar amb els dos grans referents de l'escena valenciana en aquest moment: Aspencat i Zoo.

Si a l'edició 2015/2016 durant els dies previs a la gran nit del 31 la carpa no va acabar d'omplir-se en la seua totalitat, la presència de La Raíz ho ha aconseguit enguany. Al ritme del seu ska barrejat d'altres estils, milers de persones van vibrar d'ençà que el tema d'introducció del nou disc Entre poetas y versos ha començat a sonar. Que cançons com ara 'Elegiré' o 'Noches en Babylon' foren corejades a cappella pel públic mostra com moltes de les cançons han passat a ser autèntics himnes. Tot i que la carpa del festival va buidar-se només va deixar de sonar La Raíz, el reagge dels italians Mellow Mood i el reggaeton feminista de Tremenda Jauría van garantir la festa tot seguit.

L'acampada del Festivern va ampliar-se enguany. Amb tot, va ser necessari obrir una segona zona d'acampada//Adolf Boluda.

Amb l'actuació dels barcelonins Pirat's Sound Sistema va començar l'última jornada. Les seues melodies pausades despertaren els records dels més veterans i serviren d'entrant per a l'èxtasi pre-2017 que suposà l'actuació d'Atupa. Les disculpes pels tics masclistes d'algunes de les seues lletres reflectiren la sincera actuació d'un grup que va fer les delícies del públic més jove, tot i els problemes de so que van sorgir a les acaballes de la seua actuació.

Després de menjar-se el raïm i celebrar les campanades, Los Chikos del Maiz realitzaren la seua darrera actuació. Amb una posada en escena per a l'ocasió i amb agraïments constants al públic que els ha acompanyat durant aquests anys, les veus de Toni el Sucio i El Nega foren dues més d'un públic entregat en el comiat més emotiu. Els càntics de «Tot el poder per als soviets» feren el cim d'una actuació que posava fi a una trajectòria de més d'una dècada damunt dels escenaris, i que suposava l'escletxa valenciana en el rap estatal: el retorn als temes polítics en detriments d'altres qüestions. «Ens vegem a les lluites, al carrer», foren les últimes paraules del grup.

La carpa del Festivern de gom a gom//Adolf Boluda.

Auxili va evitar que la festa s'aturara. Cançons com ara 'L'ona', 'Instants Cremats' o 'Revoltes' foren aclamades, especialment, pel públic més jove, totalment entregat a cada tema. 'Foc i vent', el single del Festivern d'enguany, arredoní una altra actuació del grup de moda al País Valencià. I fou un primer plat de luxe per al segon plat fort de la nit: Talco. Els italians, amb el seu ska vertiginós i sense treva, es posaren el públic a la butxaca. La interpretació de 'Bella Cio', 'La Dantza dell'auttuno rossa' i 'La Mano de Dios' foren els moments més àlgids d'una actuació que va tancar-se amb Silent Town, el single del seu últim disc.

Train to Roots va recollir el testimoni dels seus compatriotes. Les seues melodies pausades, però alhora vibrants, van mantenir la festa a la carpa, i foren la cirereta del pastís per als amants del reagge. 'Shame' i 'Hot Situacion' tancaren una actuació que va deixar pas a Dr. Prats i Dj Plan B, els encarregats de posar fi a un festival que és més que música. I que, de nou, s'ha superat. L'escena valenciana marcant una vegada més l'inici del nou any.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.