Cànnabis

El Tribunal Constitucional deixa els clubs cannàbics de nou als llimbs legals

El juliol el Parlament català feia un pas endavant per a la regulació de les associacions cannàbiques, una realitat que compta amb centenars de clubs al Principat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dilluns passat es confirmaven els pitjors presagis dels defensors de la necessitat de regular l’autoconsum del cànnabis al Principat. Una nota informativa publicitava la suspensió de la llei de les associacions de consumidors de cànnabis del 6 de juliol. Una mesura, aquesta, “amb la finalitat d’evitar un conflicte en la defensa dels interessos de l’Estat” i Catalunya, segons el gabinet de premsa de l’estament judicial. El 13 d’octubre, el Consell de Ministres espanyol aprovava la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei que el Tribunal Constitucional (TC) ha acabat resolent en aquest sentit.

Això deixa les associacions cannàbiques, al Principat i a la resta de l’Estat espanyol, als llimbs legals on ja habitaven després que el Tribunal Suprem (TS) estatal actualitzés la doctrina sobre els clubs. La suspensió catalana s’afegeix, dos anys després, a la que ja va dictar el TC sobre la llei navarresa que també pretenia regular-los.

L’ex-membre de la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular que exigia els canvis normatius aprovats el juliol i codirector de la Comissió Jurídica de l'Observatori Civil de Polítiques de Drogues, l’advocat Oriol Casals, valora d’urgència la decisió del tribunal espanyol. Per Casals, la llei encara estava per desenvolupar i es trobaven en converses amb el departament de Salut per implementar-la, però en aquest temps, assegura, ja s’havien pogut copsar els seus efectes pel que fa a una millora de la seguretat jurídica.

“S’havia alleujat la pressió policial i fiscal”, assegura el jurista, que habitualment du casos relacionats amb incautacions d’estupefaents.

La llei catalana s’emparava en l’Estatut al reconèixer el dret a la protecció de la salut dels consumidors i el dret d’aquests de tenir garanties pel que fa als productes adquirits. Una qüestió igualment reconeguda a la normativa autonòmica que passava per donar seguretat i defensar els interessos legítims de consumidors i usuaris. El text legal sobre la regulació dels clubs cannàbics recorda que corresponen a la Generalitat les competències en matèria de consum i associacions. Quelcom que ha de dirimir el TC, també, respecte el govern de Navarra.

Inseguretat jurídica

La llei catalana es basteix sobre el sorramoll que deixa la sentència del TS de juliol de 2015. Aquella resolució tombava l’absolució dictada per l’Audiència Provincial de Biscaia a favor d’un club cannàbic pel cultiu i tinença de plantes de marihuana. Aquest tipus d’associacions, de fet, sorgeixen de diverses resolucions que reconeixen, en alguns supòsits, l’autoconsum compartit a l’empara de la llei. Avui hi ha centenars de clubs estesos per tota la geografia catalana.

La sentència del Suprem establia que les associacions cannàbiques havien d’estar constituïdes per grups reduïts, “identificables i determinats” i n’establia el perfil d’usuari: calia que fossin “addictes”. Així, deixava fora de dret aquells clubs amb un número indeterminat de socis. En aquest sentit, també actualitzava la doctrina resolent que s’havia d’evitar la publicitat, que l’agrupació havia de trobar-se a un lloc tancat i que la quantitat de cànnabis ofertada havia de ser la “mínima i adequada” per a un consum immediat. Pretenia evitar, així, l’emmaguetzament massiu, mentre responsabilitzava les persones al capdavant de l’associació del compliment de tots aquests preceptes.

La sentència implicava una clarificació respecte la situació anterior resultant de les respostes de la judicatura en primera instància, però operadors jurídics i policials es queixaven a qui escriu aquestes línies, ara fa dos anys, que no era suficient. L’inspector en cap de l’àrea de delictes econòmics dels Mossos d’Esquadra, Antoni Marsical, afirmava el 2015 que la sentència estava subjecte a la possibilitat que una resolució recorreguda des de primera instància podria resultar en un edicte diferent si els ponents de la sala del TS canviaven.

La llei del 6 de juliol aprovada pel Parlament el 2017 considerava el consum de cànnabis entre adults, sempre que es donés en l’àmbit privat, com una forma d’exercir el “dret fonamental al liure desenvolupament de la personalitat” i ho entenia una qüestió lligada a la “llibertat de consciència” i de “disposició del propi cos”. Com Mariscal i altres operadors de la judicatura, el redactat constatava una situació “d’inseguretat jurídica i sanitària” que implica, segons els legisladors, “una injusta discriminació i vulneració dels seus drets fonamentals”.

Aquesta vulneració vindria donada per la manca d’informació dels consumidors sobre les propietats del producte i implicava un greuge de cara a minimitzar riscos i reduir els danys derivats del consum. El text, també, reconeixia la tasca de la societat civil que s’havia organitzat al voltant dels drets dels consumidors de cànnabis pel que fa a l’autorregulació.

Des de dilluns però, la decisió del constitucional ho deixa tot en suspens. Caldrà esperar l’any que queda abans que es compleixi el termini màxim de tres de què disposa el TC per pronunciar-se sobre la primera norma suspesa: la de Navarra. Per ara, el que primarà serà el criteri establert a la llei 17/1967, una normativa aprovada durant el franquisme que és la que, encara avui, regula aquestes qüestions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.