Catalunya esdevé un Estat independent en forma de república i comença a funcionar. Però, 'I tot això qui ho paga?' (Ara Llibres, 2017). Aquesta és la pregunta de partida que formulen els periodistes Roger Tugas i Ferran Casas en el seu nou llibre sobre la Hisenda Catalana. Parlem amb ells sobre el procés d'elaboració de l’assaig i del punt on es troba la creació d’aquest ens clau per a la construcció d’un nou Estat.
Per què van decidir escriure aquest llibre?
Ferran Casas: Ens hi posem perquè aquest és un dels temes que surt en els debats de la televisió o en les converses entre els amics. Tothom està d’acord en la seva importància, però hi ha poca aproximació. El tema només s’ha observat a través d’experts o d’informes molt tècnics. Nosaltres hem volgut explicar-ho per a dummies, de forma didàctica.
Roger Tugas: Ens hem preguntat com ho faríem per explicar-li-ho a les nostres àvies. És cert que alguns amics, amb molta sinceritat -potser massa i tot-, ens han preguntat sovint si aquest és un tema que interessi a algú. Jo crec que, tal com s'ha tractat històricament, l'economia es veu com una cosa feixuga, però nosaltres intentem fer-la més lleugera.
FC: Tothom coincideix que és un tema molt important, però també que és un tema que fa una mica de por. El llibre l'hem volgut estructurar a partir de 100 claus. I molts capítols es poden separar els uns dels altres, per facilitar els diversos nivells de lectura.
És un llibre per a convençuts?
RT: No necessàriament. És un llibre que explica com s'està construint una estructura d'Estat clau. Estic segur que a Cristóbal Montoro i a Mariano Rajoy els interessaria saber exactament tots els passos que està fent el Govern català per construir la Hisenda pròpia. Encara que sigui per boicotejar-ho.
FC: Penso que no és un llibre per a convençuts, perquè és periodístic. Qualsevol persona que estigui interessada a saber el que està passant hi pot trobar un punt d'interès. El 80% del que expliquem en aquest llibre es pot construir sense necessitat de tenir un Estat. Si tot aquest procés fracassés, el catalanisme recularia en els objectius polítics a mitjà termini, però segur que el finançament seguiria sobre la taula.
Aleshores, creuen que arribaran al públic no independentista?
FC: Suposo que els independentistes compraran més aquest llibre que els no independentistes. Però repeteixo: és per a qualsevol que estigui interessat en què està passant.
RT: La reivindicació de la Hisenda catalana va molt més enllà de l'independentisme. De fet, els comuns van incloure al seu ideari la voluntat de tenir-ne. En aquest sentit, quan hi va haver el debat del concert econòmic, el PSC també va votar a favor de tenir una Hisenda pròpia. A més, durant l'estiu passat va sortir una enquesta que deia que només el 17% dels catalans s'oposaven a la creació d'aquesta entitat.
Què és el que més els ha sorprès del procés de preparació del llibre?
RT: A mi em va sorprendre bastant que hi ha una filosofia de fons que recomanen els organismes internacionals però no la Hisenda espanyola. Es basa a intentar confiar en el contribuent per tal que el pagament d'impostos en el període voluntari sigui en més elevat possible. D'aquesta manera, després no cal anar a perseguir tant de frau fiscal i es pot centrar l'atenció en els defraudadors professionals. Sembla molt hippie. És comú pensar que ningú anirà a pagar impostos de manera voluntària i amb un somriure a la cara, però és veritat que, tal com diuen els especialistes, hi ha un seguit de pràctiques que faciliten que el grau de compliment tributari dels ciutadans sigui molt major.
FC: El procés de redacció d'aquest llibre ha servit per fer una mica de factchecking, allò que ara està tan de moda als mitjans nord-americans. Perquè ens ha permet qüestionar-nos les coses i fer caure mites. Sempre ens havien dit que l’Agència Tributària espanyola era molt potent. Però comparant-la amb uns altres països, no hi ha motius per envejar-la.
Quins entrebancs han trobat per aconseguir la informació?
FC: Quan vam pensar de fer aquest llibre, vam parlar amb el Govern català perquè ens poses en contacte amb les fonts. Però tot canvià amb les declaracions de Santi Vidal. A partir de llavors, a certa gent de dins el Govern els entrà por d'explicar coses. Estan molt disposats a explicar tot el que estan fent dins el marc autonòmic, però no el que estan preparant fora d'aquest.
RT: També hi ha un punt estratègic: no pots ensenyar totes les cartes. Algunes qüestions les hem hagut d'investigar per altres vies. Però no ho podem explicar tot.
En quin punt es troba ara la construcció de la Hisenda catalana?
FC: Ara mateix, s'està esgotant el marc autonòmic. Dins d'aquest, la Generalitat pot crear una agència tributària per recaptar els impostos que ja té assignats, com ara els impagaments de les multes de trànsit o les recaptacions que li puguin delegar d'altres administracions com els ajuntaments o les diputacions. Tot això que altres autonomies -com les Balears o Múrcia- ja tenen, aquí no s'havia fet encara.
RT: S'estan obrint noves oficines al territori i, en termes de personal, es passarà d'una plantilla de 320 persones a una de 800 quan acabi l'any. Tot, per un dia estar més a prop de poder aspirar a ser una Hisenda catalana efectiva.
Quins passos s'estan fent més enllà del marc autonòmic?
RT : Pel que sabem, el que s'està fent és, sobretot, conceptual. S’està mirant de preveure quins seran els escenaris que es podrà trobar el país, per tal d’ensortir-se’n a partir del moment en què vulgui actuar de manera sobirana. Arribat el moment, la resposta de l'Estat no se sap com serà. Una de les preguntes clau és si seguirà havent-hi les transferències a Catalunya d'allò que recapta la Hisenda espanyola. Tancar aquesta aixeta seria una via de pressió molt forta, perquè llavors el Govern català no podria exercir de facto com un Estat.
FC: També, per exemple, s'està treballant per identificar amb facilitat on caldrà anar a buscar les dades dels contribuents. Ara, la Hisenda té una trentena de fonts de bases de dades diverses. Contemplen que poden ser necessàries unes 160 bases que s’han d’anar a buscar a unes altres administracions. Aquestes són les dades de les quals s’ha anat nodrint l’agència Tributària Espanyola fins ara.
RT: Si has de cobrar l'IRPF a un treballador, has de saber quant cobra. Això, ara mateix, en el marc autonòmic no ho pots demanar de forma massiva. Per tant, has de saber quines portes picar per obtenir informació.
En un escenari en què no reeixís el procés d'independència, quina part de la feina que s'ha fet fins ara seria aprofitable?
FC: La feina filosòfica quedaria en no-res, però la feina real i tangible romandria. En comptes de tenir una mini agència tributària amb competències delegades, Catalunya tindria una agència més forta.
RT: Les tasques que ara té externalitzades l'agència tributària catalana les recapten els registradors de la propietat i la Hisenda espanyola. Això costava 37,5 milions. Aquesta feina s’internalitzaria i sortiria més barata. Es guanya en eficiència. A més, tenir presència al territori i una plantilla més elevada, serviria per lluitar amb més eficiència contra el frau fiscal. Quan el procés va començar, l'agència catalana tenia la ràtio de treballadors més baixa de totes les comunitats autònomes. De mitjana hi havia un treballador per cada 22.000 habitants quan la mitjana estatal és d'un per cada 10.000. Això dificulta la lluita contra el frau fiscal.
Segons vostès, quina seria la hisenda catalana ideal?
RT: Crec que seria aquella facilitara, amb comoditat, la tasca a tots aquells que volen complir amb les seves obligacions, sense que hagin de demanar ajuda a un gestor. I que, a més a més, sigui eficient contra els defraudadors. El 72% del frau fiscal, per cert, el protagonitzen les grans empreses.
De fet, al llibre diuen que la majoria dels defraudadors no ho fan voluntàriament...
FC: Fer-te tu mateix la declaració de la renda és complicat. La major part del frau no és voluntari. És de gent que s'ha equivocat.