Qualsevol que s'estime la música en llengua pròpia sap que té una cita a principis de juliol a Benlloc. Perquè en aquest municipi de la Plana Alta es celebra, des de 2006, el Feslloc, un festival que va nàixer amb l'objectiu de visibilitzar els grups que cantaven en català al País Valencià. L'edició d'enguany va començar a rodar anit mateixa i es perllongarà durant tot el cap de setmana, amb un cartell que inclou Smoking Souls, la Fúmiga, La Maria, Auxili... En total, una vintena de grups per ballar i xalar i també una pila d'activitats per reflexionar i debatre.
L'any passat 3.000 persones gaudiren del festival. En contra del Feslloc jugà que aquell dissabte, dia fort de qualsevol festival, l'Ajuntament de València hagués programat, dins el cicle dels concerts de Vivers, Antònia Font. Molts dels qui altrament haurien estat a Benlloc van optar per retrobar-se amb els mallorquins al Cap i casal. Aquesta competència -sana- hauria estat inimaginable fa només deu anys, quan les institucions valencianes, majoritàriament, van optar per donar l'esquena a l'escena musical en llengua pròpia.
La pregunta que plana ara per a molts dels qui es dediquen professionalment a la música en valencià és què passarà a partir de la setmana vinent, quan prenga possessió Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana. Perquè el pròxim cap del Consell és un amant de la música -va ser aspirant a representar a Espanya en Eurovisión-, sí, però també ha deixat ben clar que qualsevol iniciativa o entitat vinculada a la promoció de la llengua entra, per a ell, en la categoria del «pancatalanisme». Serà, per exemple, possible un Feslloc amb les dimensions actuals? Tornarà a programar l'Institut Valencià de Cultura un concert d'Auxili al Teatre Principal de València amb motiu del 25 d'Abril? Emetrà À Punt en horari de màxima audiència un concert de Zoo al Palau Sant Jordi, com va fer el passat 30 de març? S'obriran les portes del Palau Reina Sofia per a una artista que encara està enlairant-se com Esther?
Durant els 20 anys de govern, el PP va donar l'esquena a la música autòctona. Tanmateix, es creà una escena dinàmica i diversa.
«No s'ha de caure en l'alarmisme, però, òbviament, el nou escenari polític ens preocupa», confessa Voro Golfe, coordinador del Feslloc. El pressupost amb què ha treballat aquest associació sense ànim de lucre per aquest any aplega als 200.000 euros, dels quals 80.000 es destinen íntegrament a pagar a la vintena de grups que actuen. Entre la Diputació de Castelló, l'IVC i la Conselleria de Cultura, han obtingut 40.000 euros en ajudes públiques. No és el gruix del pressupost, però és una palanca que contribueix a consolidar el cartell. L'Aplec del Penyagolosa, que es va celebrar fa només una setmana a Atzeneta, i que disposava d'un cartell únicament integrat per grups en valencià va rebre 50.000 euros dins les ajudes convocades per la Conselleria per al foment i el suport d'activitats culturals i artístiques.
De l'erial al Botànic
Quan el 28 de juny de 2015 Ximo Puig va prendre possessió del seu càrrec el cantautor Òscar Briz i Pep Gimeno 'Botifarra' van ser els encarregats d'amenitzar la diada. Fou, clar, una declaració d'intencions. Abans d'això, cap dels dos no havien xafat els escenaris d'un espai artístic depenent de la Generalitat Valenciana, a pesar de ser dos músics amb una trajectòria consolidada. Fins aleshores havia existit, per als músics valencians «un sostre de vidre», en paraules de Joan Gregori Maria, de Pro21, la promotora que en l'actualitat té en nòmina a grups tan consolidats com La Fúmiga, El Diluvi o emergents com Colomet o Niuss. «Hi havia espais que simplement estaven tancats per als músics valencians», diu. En la retina de tots hi ha la tancada que un nombrós grup de músics van fer l'any 2005 al Palau de la Música de València per reclamar a les institucions públiques més visibilitat per als professionals autòctons.
Aquell acte de protesta, en plena hegemonia del Partit Popular, fou el germen del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), una associació que va servir per teixir les primeres complicitats entre l'emergent ecosistema musical en valencià. Enmig de les polítiques públiques que renegaven de l'idioma, anaren sorgint noves propostes musicals i es consolidaren altres, amb Obrint Pas com a màxim exponent d'aquella efervescència de la que també participaren propostes com les de la Gossa Sorda, Orxata Sound System o Aspencat.
«Quan el 2015 el PP abandonà el poder, el problema no era que no hi haguera música en valencià, sinó que hi havia un desinterès implícit i explícit cap a les nostres propostes. La dreta ens havia donat l'esquena- explica Pau Alabajos, del Col·lectiu Ovidi Montllor-. En canvi, la societat civil organitzada va generar el que Feliu Ventura va anomenar una 'Conselleria de Cultura alternativa', la qual programava concerts i va permetre consolidar l'escena musical». El públic, al contrari que les institucions, abraçaren la música autòctona.
Alabajos recorda, per exemple, com el concert que organitzà al Palau de la Música amb motiu del seu desè aniversari penjà el cartell de «No hi ha bitllets». O com Obrint Pas omplia allà on anava. O com Al Tall va haver d'organitzar-se el seu propi concert de comiat al Palau de Congressos de València. Era aquella 'Conselleria de Cultura alternativa' la que organitzava l'Aplec dels Ports, el Moniàtic Festival d'Alcoi, l'Almadrava Rock, el Meruts d'Ontinyent, el Festaborigen de Benissa, el Jovestiu...
Marga Landete: "El 2015 a l'escena musical no li faltava creativitat. El que calia era no posar-li pedres en el camí".
«Eren els anys de picar pedra, de fer concerts ací i allà amb una retribució ben curteta que només podíem destinar a reinvertir en el grup», rememora Flora Sempere, cantant d' El Diluvi, un grup a cavall entre la Foia de Castalla i l'Alcoià que aleshores començava a despuntar amb les seues versions de l'Ovidi i que saltà a la primera línia amb el seu disc Alegria. La precarietat, diu, era la norma. «L'escena musical de 2015 potser havia deixat de ser exclusivament reivindicativa, però, en canvi, tenia diversificació estilística, amb propostes de folk, indie... Tot plegat era el germen de l'escena variada i d'efervescència creativa que tenim ara», explica Armand Llàcer, actual director de la Fira Trovam, creada l'any 2013 per iniciativa del sector, que havia començat a aplegar-se en la Valencian Music Association (VAM!).
«A l'escena musical mai no li havia faltat creativitat. El potencial estava; l'única cosa que calia era no posar-li pedres en el camí i acompanyar-la en el seu creixement». Qui així parla és Marga Landete, des de 2017 directora adjunta de música i cultura popular de l'IVC, l'organisme des del qual s'han posat els fonaments per bastir una incipient indústria musical al País Valencià. Des que ella està al capdavant d'aquest braç de l'organisme públic, al País Valencià s'ha passat de la publicació de 92 discos en valencià a 289.
En 2017 es van publicar 92 discos en català al País Valencià; el 2022 foren 289.
Aquesta xifra és, en tot cas, només la punta de l'iceberg d'una política cultural de molt ampli abast. De l'IVC va sorgir la idea de crear el Circuit Cultural Valencià, en el qual participen, a més del mateix IVC 83 ajuntaments i dues universitats. Es tracta de generar una xarxa estable de programació musical de nord a sud del País Valencià. Només l'any 2022 la inversió fou de 3,2 milions d'euros. L'IVC cobreix el 40% de la despesa, per un 10% que aporta l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i un 50 o 60% que aporta l'Ajuntament participant. Segons l'IVC, el caixer mitjà dels grups contractats dins el Circuit ha passat dels 3.000 euros de 2019 als 4.000 de 2023.
«No hi ha una línia específica per a la promoció del valencià sinó que el foment de la llengua impregna tota la nostra estratègia -explica Landete-. Els programadors aposten per la música en valencià perquè és la que, a hores d'ara, té un públic més fidel».
L'IVC també ha obert les portes del Teatre Principal de València a espectacles com el Tocadiscos de Joan Fuster, l'Homenatge a Carles Santos, el Manifest anti-romàntic o els concerts de Vicent Torrent o Xavi Sarrià. Això sense oblidar la programació del Festival Polirítimia, un festival de música tradicional i d'arrel o, a partir de la seua tercera edición, el Festival Música i Lletra de Xàtiva.
L'IVC va ser també l'impulsor, l'any 2018, dels Premis Carles Santos, que reconeixen les millors produccions fetes al País Valencià en una gran diversitat de categories. Els guanyadors i finalistes participen posteriorment en Sonora, un circuit de concerts que tenen lloc en les capitals culturals del País Valencià, una aposta també per descentralitzar l'oferta musical i que ha fet possible, per exemple, que aquest any Òscar Briz actue a Castelló, Esther a Alzira o Sandra Monfort al paranimf de la Universitat d'Alacant. Marala, el trio artístic en què participa Monfort, té previst actuar aquest dissabte en el festival Summer Stage de Nova York. El viatge forma part de l' «acompanyament» que l'IVC fa amb els artistes amb més projecció. La participació de l'IVC, del bracet de la Valencian Office Music, en fires com el BIME de Bilbao, el Classical Next a Rotterdam, el Mercat de Música Viva de Vic o la FiraB! De Mallorca han contribuït a la difusió i la internacionalització dels músics autòctons.
Fet i fet, des de l'any 2015, les ajudes als sectors professionals de la música s'han multiplicat per 8,5%, segons l'IVC. «Una de les coses més positives d'aquest període és que hi ha hagut molt de diàleg a l'hora de dissenyar les convocatòries d'ajudes. Ha existit interlocució, i això abans no existia», explica Joan
Des de l'any 2015, les ajudes als sectors professionals de la música s'han multiplicat per 8,5%
Gregori Maria, de Pro21, qui va ser també un dels promotors del Trovam!. L'IVC no ha estat, en tot cas, l'únic ens públic en fomentar la música. De forma més específica, la direcció general de Política Lingüística disposa d'una línia d'ajudes econòmiques destinades al foment del valencià i el multilingüisme en l'àmbit musical. Amb aquesta línia és dona suport econòmic a festivals, concerts i enregistrament.
Tot plegat ha tingut com a resultat la consolidació de molts projectes musicals i el sorgiment d'altres. Que Zoo siga capaç d'omplir el Wizzin Center o la joveníssima La Maria es catapultara a l'estrellat abans de traure el seu primer disc són cares diferents d'un mateix poliedre. «Per quantitat i qualitat, crec que l'escena musical valenciana viu una edat d'or», exposa Marga Landete, directora adjunta de l'IVC, qui no s'està de remarcar, com a qüestió molt destacada, el gran increment que hi ha hagut en la presència femenina en els escenaris valencians: Colomet, Jazzwoman, Pupil·les, Tesa...
Marcir-se o resistir?
I a partir d'ara, què pot passar? Pot la música en valencià continuar el camí ascendent que ha seguit des del principi del mil·lenni sense el suport institucional de què ha gaudit els darrers vuit anys? «M'agradaria ser optimista, però costa ser-ho quan els qui han de tindre responsabilitat titllen de catalanista tota iniciativa que tinga a vore amb el valencià», es lamenta Flora Sempere, d'El Diluvi, qui creu que el nivell de professionalització que ha assolit la música en la llengua autòctona no hauria estat possible sense el suport públic. Tampoc Pau Alabajos és gaire optimista, per bé que amb matisos: «Ja sabem què va fer el PP i ja sabem què pensa Vox sobre el valencià. Però a diferència del que va passar a la dècada dels noranta, ara la indústria està més cohesionada que mai i és sòlida. No podran fer i desfer com ells vulguen».
«Fou en l'època del PP -recorda Joan Gregori Maria- que l'escena musical va començar a fer-se i consolidar-se. Òbviament, no és encoratjador que l'extrema dreta arribe al govern, però crec que les bases són molt sòlides i que, sobretot, hi ha un públic que demanda música en la nostra llengua. 6.000 persones van assistir al concert de La Fúmiga i Oques Grasses de la plaça de bous de València. Això no hi ha ningú que ho puga taponar». Serà així? Només el temps ho dirà.
-------------------------------------------------
DE LA PRECARIETAT A LA INDÚSTRIA
La Fira Trovam!, que va començar com una iniciativa de caràcter privat, amb un suport institucional circumscrit a la Diputació de Castelló -doncs és a Castelló que se celebra la fira-, compta en l'actualitat amb un suport econòmic decidit de l'IVC. Dels 154.000 euros de pressupost que tenia el 2017 n'ha passat a un de 318.000.
Tot plegat ha dut també el sector a cohesionar-se i generar plataformes que, com ara la Federació Valenciana de la Indústria Musical, contribueixen a enfortir les demandes i la presència dels i les professionals del sector. En l'actualitat, les 70 empreses vinculades a la música existents al País Valencià s'han organitzat en associacions reconegudes per l'administració. Són l'Associació de Promotors Musicals de la Comunitat Valenciana, de la qual formen part 22 empreses; l'Associació de Sales Privades de la Comunitat Valenciana, amb 20 socis; la Valencian Music Association, formada per vuit empreses de management; i l'Associació de promotors de grans festivals musicals de la Comunitat Valenciana, amb 20 membres. Tot això ha cristal·litzat en la creació de la Valencian Music Office, un projecte que, amb un model públic-privat, està impulsant una sèrie d'iniciatives que pretenen alinear agents, establir objectius, línies de treball i calendaris d'execució.
A hores d'ara, són escassíssims els casos de músics que poden viure exclusivament de pujar-se damunt de l'escenari, però, almenys, el nivell de professionalització ha crescut de forma significativa. "Esperem que la indústria cultural puga continuar endavant i no siga qüestionada. Cal que es considere un sector estratègic, com l'automòbil o l'habitatge. No pot ser que les indústries culturals estiguen segrestades per la conjuntura política", exposa Armand Llàcer.