Autogestió davant l'Estat

"Els moviments socials de base tenim més eines per desobeir davant l'actuació feixista de l'Estat"

Enric Duran és un activista barceloní que va saltar a la fama el 2008 quan va fer públic que havia aconseguit prop de mig milió d'euros demanant crèdits a diferents bancs espanyols i que no els pensava tornar. Aquests fons els va invertirn per impulsar el projecte de la Cooperativa Integral Catalana, a la recerca del que anomena una "revolució integral". Obligat a viure amagat de la justícia arreu del món, va impulsar Faircoop, amb la voluntat de crear un sistema alternatiu postcapitalista. Parlem amb ell de les possibilitats que poden tenir aquestes eines dins l'actual context de ruptura política entre Catalunya i l'Estat espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per als que encara no us coneguin, què és la Cooperativa Integral Catalana (CIC)?
És un projecte de sistema autogestionat que es va començar a crear el 2010 i que té la seva activitat descentralitzada. Un moviment polític format des de baix que s'estén en xarxes escampades pel territori a través de cooperatives i persones individuals. Hem fet esforços per crear sistemes d'autogestió. En l'alimentació i, relativament, en la part d'habitatge hem fet avenços prou importants. En l'àmbit de salut i educació és més complicat. També la via de crear una seguretat social autogestionada la tenim bastant pendent. Però és un tema que es va parlant per tal de poder completar el cicle vital de les persones que hi participen.

Des d'aquesta aposta política, com llegeixes la situació actual a Catalunya?
Dóna moltes possibilitats als moviments socials de base i a les alternatives econòmiques de posar en qüestió el que és l'Estat i la justícia construïda des de dalt. D'alguna manera, els que tenim experiència en la construcció des de baix, tenim més eines o més recursos per gestionar situacions de desobediència com les que s'han de donar davant l'actuació feixista de l'Estat espanyol.

Creus que a Catalunya es podria donar un escenari de poders paral·lels? Vosaltres cerqueu una cosa similar, oi?
Hi ha dos nivells diferents. A la manera com nosaltres ho realitzem li diem buscar autonomia. No busquem el control del territori en el qual estem. Busquem ser lliures en les nostres accions directes. Per tant, construïm el nostre sistema paral·lel de quotes i taxes i fem desobediència fiscal a l'Estat, a qualsevol estat. Amb aquests recursos, gestionem les alternatives. Protegim la nostra activitat encara que no estigui reconeguda legalment o sigui desobedient a l'Estat. En aquest sentit, exercim el dret a l'autodeterminació comunitària. No reconeixem la sobirania estatal en les nostres accions comunitàries.

Què vol dir això en la pràctica?
Vol dir que d'alguna manera reconeixem primer les nostres decisions d'assemblea abans que qualsevol llei. Decisions col·lectives que són obertes i no tenen res a amagar. Busquem maneres de no pagar impostos i els ingressos afegits derivats d'això els destinem a la nostra comunitat. Qualsevol persona s'hi pot sumar obertament a partir de participar d'alguna cooperativa o grup local.

Ara estàs implicat en un altre projecte, però...
Des de 2014 es va crear Faircoop, un ens que promou una economia postcapitalista, col·lectiva i sense estat a escala mundial. Anem treballant en la creació d'eines bancàries i monetàries per tenir una moneda que no pugui ser controlada per l'Estat i ens serveixi com a eina de finançament. Per això fa tres anys vam crear Faircoin, com a eina de finançament d'aquest moviment cooperatiu.

Com funciona aquest sistema?
Faircoop s'organitza en nodes locals que construeixen diferents eines de suport. Una són les oficines de canvi. Aquestes oficines -a Catalunya n'hi ha set- es converteixen en oficines alternatives en què la gent pot canviar diners en metàl·lic per Faircoins. En un context repressiu com el de Catalunya en poden ser útils a gent que no vol ser en un sistema bancari controlat per Espanya.

Què creus que poden aportar al moviment independentista projectes com la CIC i Faircoop?
Poden aportar de forma clara al moviment de base, en tant que experiència cultural de desobeir a les institucions estatals. Ja no només des d'una mobilització, sinó a través de les decisions que prenem en el dia a dia. En aquest sentit, les cooperatives, com que permeten realitzar activitats entre els seus membres, són un espai en què el dret privat difícilment s'hi pot ficar. Dins les cooperatives es pot fer una activitat econòmica que l'Estat no pot traçar i a la qual no s'hi pot posar. Se m'acudeixen algunes fórmules, com que en l'àmbit local els moviments es poguessin organitzar en aquestes cooperatives per desobeir en el dia a dia l'obligació de pagar impostos. Amb això, es podrien fer recol·lectes de fons en un context en el qual el govern de la República no està clar que pugui recollir-ne. Ara mateix, com a Faircop, et puc dir que hi ha una tasca de suport en tant que s'estan estenent les oficines de canvi alternatives. També s'està parlant amb col·lectius per mirar quines eines hi ha que els puguin ser útils.

Hi ha algun interès concret per part del Govern o els partits independentistes cap al vostre projecte?
En principi no, però, si n'hi hagués, tampoc t'ho podria dir.

Quina rellevància tenen les oficines de canvi?
Les oficines de canvi són importants perquè el sistema bancari està controlat pels bancs centrals. A Catalunya, pel Banc d'Espanya. Fins que no hi hagués un banc central català acceptat per la UE, que està bastant lluny, l'ús dels comptes bancaris dependrien d'aquestes institucions. Per tant, si els decideixen bloquejar els comptes, no tindrien alternativa. Per poder tenir llibertat, és interessant que utilitzin sistemes bancaris alternatius. També podria servir el Bitcoin, però la diferència és que Faircoin està més preparat per a una economia real. Té un preu oficial que es decideix a l'assemblea. Sempre es decideix mantenir-lo o pujar-lo. Cada vegada que es decideix, es garanteix aquest preu a tots els usuaris. Els comerciants que reben els pagaments poden mantenir-los fins a invertir en altres projectes. Saben que aquest valor està garantit a tots els participants.

CIC té capacitat per experimentar un gran creixement si el moviment independentista decidís apostar per ella?
Pot fer-ho, però no crec que sigui l'estructura perquè hi vagi qualsevol persona que vulgui d'alguna manera sortir de l'Estat espanyol. Pot ser una inspiració per construir estructures similars entre la gent que vulgui fer una República Catalana.

Però a les xarxes tu t'has mostrat favorable al projecte independentista...
Sobre aquest tema, el meu ordre de preferències és: primer desobediència, segon república, tercer autonòmiques i per últim 155. Primer és prioritari construir un sistema desobedient, però entenem que el projecte republicà té simpaties amb el que estem construint nosaltres. Des del meu punt de vista, la crisi és dels estats. Tothom parla de diàleg i d'incloure l'altre 50%, però ningú no et parla de la fórmula. En aquest context, per no crear una situació de competència, proposo que la gent pugui escollir lliurement de quin sistema vol formar part, si de la República catalana, de l'Estat espanyol o d'un sistema autogestionat. Que hi hagi una convivència, en el sentit que la gestió del territori es faci de manera col·legiada i que cadascú pagui els impostos a qui vulgui i obtingui els serveis en funció d'això. Això si que seria una proposta inclusiva.

Creus que és factible, això?
Continua estant lluny, potser en algun moment podria ser part de la discussió general. Entenc que el Govern espanyol mai no cedirà en això, només seria factible si en certa mesura hi hagués un control parcial del territori per part d'un Govern català. En un context de negociació o diàleg podria estar sobre la taula la meva proposta.

Podria ser mesura d'impàs o de transició?
Pot ser de diferents formes. Potser acabi sent de transició, però tampoc és el que jo buscaria.
 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.