Política

La República, entre amenaces, especulacions i eleccions

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha anunciat querelles contra el Govern català, els consellers i la mesa del Parlament per rebel·lió, sedició i malversació. Alhora, el president català es troba a Bèlgica buscant una eixida internacional al conflicte. I els partits independentistes comencen a parlar d'estratègies per encarar el 21D.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La República Catalana s'ha estrenat amb una incertesa ben imprevisible. El xoc de legitimitats, de legalitats i la confusió a l'hora de prendre decisions han generat aquest dilluns un fum de notícies que reflecteixen aquest caos reconegut per tothom.

Primer, la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, ha desconvocat la reunió de la Mesa del Parlament que hi havia prevista per al dimarts 31 d'octubre. La raó: que el Parlament català ha estat dissolt, tal com va anunciar el president espanyol, Mariano Rajoy, al Senat el passat dissabte. La desobediència, de moment, no s'ha produït. I les ordres s'han assumit. Mentrestant, el conseller de Territori Josep Rull ha acudit al seu despatx com sempre, malgrat que ha estat també destituït.

Forcadell no ha estat notícia només per això. Poc més tard, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, en una roda de premsa ha anunciat querelles per rebel·lió, sedició i malversació contra la presidenta del Parlament, la Mesa, el president català Carles Puigdemont i tots els membres del Govern català. Només la pena de rebel·lió suposen trenta anys de presó, la pena màxima a l'Estat espanyol. Com calia esperar, l'Estat ja ha contestat a la declaració del divendres 27 d'octubre. Els acusats haurien de presentar-se a declarar i en cas de desobeir serien directament detinguts.

Alhora, després que sonara l'opció de Bèlgica com a possible exili d'un Govern català perseguit amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, distints mitjans han anunciat que Carles Puigdemont es troba a Brussel·les. Cal recordar que el primer ministre del país, Charles Michel, va ser l'únic de la Unió Europea a denunciar la violència policial de l'1 d'octubre, a més de criticar Europa pel seu silenci.

Ara, amb la querella del Fiscal General de l'Estat recentment anunciada, Carles Puigdemont es troba a Bèlgica. Cal recordar que el ministre belga d'Immigració, Theo Francken, va suggerir la possibilitat d'oferir asil a Carles Puigdemont i al Govern català. Tot i que en aquest moment dels fets seria estrany que hi haguera la recerca activa d'un asil, és evident que el Govern destituït busca una sortida internacional a la situació. El dimarts 31 d'octubre se sabrà ben bé les raons del viatge, ja que Puigdemont ha anunciat una roda de premsa des d'allí amb diversos consellers.

"República fràgil"

Mentrestant, les eleccions catalanes del 21 de desembre convocades per Mariano Rajoy sobrevolen l'actualitat política. Cada cop hi ha més debat sobre com les afrontarà el sobiranisme, donades les contradiccions que podria generar tant participar-hi com no fer-ho. Sergi Sabrià, portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, ha parlat aquest migdia en nom del seu partit per denunciar l'aplicació de l'article 155. Ha reconegut que "la nostra república no té la capacitat d'imposar-se com nosaltres voldríem. Però malgrat tot, hem de defensar-la", ha sentenciat, afegint que "la nostra prioritat és consolidar-la".

Aquestes paraules han estat prèvies a una sentència. "Les urnes no ens fan por", ha dit Sabrià, per referir-se a les eleccions del 21D. Ha matisat, això sí, que "trobarem la manera de participar-hi, presentant-nos-hi o no". Amb això, ERC deixa una porta oberta a totes les possibilitats: presentació pel seu compte, coalició o abstenció. Un debat que augmentarà al llarg dels propers dies. De moment, el PDeCAT ja ha anunciat que es presentarà. Marta Pascal, coordinadora general del partit, ha avisat Rajoy que "ens veurem a les urnes".

També la CUP ha dit la seva en una roda de premsa en la que ha intervingut Mireia Boya. Els anticapitalistes no descarten presentar-se a les eleccions del 21D, malgrat que consideren que són il·legítimes. Ha demanat també que, de qualsevol manera, cal que el Govern continuï treballant per aplicar les mesures previstes a la llei de transitorietat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.