Cròniques valencianes

Silenci, es governa

El procés sobiranista català no ha entrat a les reunions del Govern valencià. President, vicepresidenta i consellers han bandejat un tema que els genera por per l’afectació que hi podria tenir. Les declaracions públiques han estat de suport moderat a l’aplicació de l’article 155, en el cas de Ximo Puig, i contra 
el referèndum de l’1-O i a favor d’unes eleccions, en el de Mónica Oltra. Quins moviments s’han produït més discretament, però? 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara d’un territori llunyà, ignot, el procés sobiranista català no s’ha colat a les reunions del Govern valencià d’ençà que el PSPV-PSOE i la coalició Compromís van agafar-ne les regnes. Ningú no en parla. És un tema tabú, que provoca respecte per les derivades de caràcter econòmic —Catalunya és el primer client i proveïdor de les empreses valencianes— i polític —els lligams històrics i lingüisticoculturals que la dreta qüestiona i relaciona amb “la construcció dels Països Catalans”— que hi van associades.

La setmana passada, en plena voràgine catalana, un membre del Consell va confessar-li-ho en persona a un destacat representant de Podem, formació amb la qual negocien els Pressupostos de 2018: “És millor afermar el règim del 78 que no un retorn a 1939”. Una opinió plenament compartida pel president, Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mónica Oltra, temorosos dels efectes que el procés podria tenir sobre la política valenciana ara que, després de 20 anys, han aconseguit apartar el PP del poder.

Fins i tot entre els sectors més sobiranistes del Bloc Nacionalista Valencià —la principal formació que integra Compromís— van respirar alleujats dijous de la setmana passada, en llegir que el president Carles Puigdemont estava a punt d’anunciar la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions a Catalunya. Una decisió finalment avortada que Puig i Oltra també anhelaven secretament.

“Tots anem en el mateix vaixell, i si una part de la nau tinguera fuites, ens enfonsaríem junts”, expliquen en l’òrbita del Consell a fi de testimoniar el seu neguit pels “danys col·laterals” del debat català. No debades fa mesos que tant el PPCV com Ciutadans insisteixen a denunciar que Compromís marca la pauta al Govern del Botànic i que està obsedit a seguir “el mateix full de ruta que Catalunya”. Un discurs reiteratiu que busca foradar el sac de vots de Compromís i, per extensió, el del PSPV, que, segons els populars, hi està completament subjugat.

Puig, entre Rajoy i Urkullu

Per això Ximo Puig tampoc s’ha esforçat a desmarcar-se de les consignes emanades de la direcció federal del PSOE. Per bé que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució li semblara un precedent altament perillós, ha preferit acatar les directrius de Pedro Sánchez que no iniciar un enfrontament estèril que posara en perill la recomposició de relacions, tan necessària. Puig únicament estava disposat a contradir Sánchez en un escenari que finalment no s’ha produït: si Puigdemont convocava eleccions i el PSOE continuava alineat amb el PP i Ciutadans a favor del 155.

En qualsevol cas, després de les converses mantingudes darrerament amb els líders territorials del seu partit, Puig ha extret la certesa que Miquel Iceta, la balear Francina Armengol, la basca Idoia Mendia i ell tenen una visió de la plurinacionalitat de l’Estat que contrasta amb la del PSOE en el seu conjunt, massa orientada cap a ponent. En aquest sentit, la derrota de Susana Díaz no ha comportat la fi de la idea jacobina d’entendre Espanya que impera en el socialisme espanyol.

El president de les Corts valencianes i membre de Compromís, Enric Morera, s'ha posicionat a favor d'un referèndum pactat amb l'Estat. | Miguel Lorenzo

A fi d’evitar una declaració unilateral d’independència, al llarg del mes d’octubre Puig va mantenir diverses converses telefòniques amb el lehendakari, Íñigo Urkullu. També va parlar bastant amb el seu predecessor, el socialista Patxi López, a qui va demanar-li que influïra sobre Sánchez amb la missió de suavitzar els efectes del 155, quan ja es considerava inevitable. Alguns van arribar a plantejar que el president valencià exercira com a mediador entre Puigdemont i Mariano Rajoy, però malgrat la sintonia que té amb tots dos, en cap moment no ha actuat com a tal. Ni ha estat requerit ni ha aspirat a fer un paper que Urkullu sí que va adoptar, com va evidenciar-se in extremis, hores abans dels plens del Parlament i del Senat de divendres passat.

En efecte, durant l’entrevista que van mantenir a la Moncloa el 7 de setembre, Rajoy no va demanar a Puig que bastira ponts entre ell i Puigdemont. Va limitar-se a transmetre-li la seua preocupació per la situació creada i a confessar-li que rebia moltes pressions del seu partit i dels mitjans de comunicació perquè actuara amb contundència, però que s’estimava més ser prudent. A ulls de Rajoy, l’empresonament d’algun dirigent polític o social encara podia contribuir a empitjorar el panorama, cosa que va succeir unes setmanes més tard, amb el trasllat dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, al centre penitenciari madrileny de Soto del Real.

Concentració a València en contra de l'empresonament dels líders d'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Amb el micro, Toni Gisbert, d'Acció Cultural del País Valencià, i darrere seu, Enric Pla, alcalde de Vinaròs en representació de Podem. | Miguel Lorenzo

D’altra banda, els contactes entre Puig i Puigdemont s’han refredat amb el pas del temps. De les trobades oficials als respectius palaus i els cafès informals que compartien a Barcelona quan Puig hi anava per qualsevol altre motiu s’ha passat a una relació congelada. Pocs dies abans del referèndum de l’1 d’octubre, van mantenir la darrera conversa telefònica. Les detencions del 20 de setembre, el tancament de webs i els escorcolls d’impremtes a la recerca de paperetes i cartells van fer que el president valencià percebera un Puigdemont enormement enutjat, decidit a culminar, de la manera que fóra, la votació de diumenge. Ja no hi havia marxa enrere.

Aquell dia, la cimera celebrada a València el setembre de 2016 ja semblava la protohistòria. Havien passat moltes coses en un any. Les reunions semestrals anunciades en aquella trobada no s’han fet realitat, per bé que el cercle de Puig assegure que “els fils polítics i econòmics” continuen existint i només cal reactivar-los. El Govern valencià entén que l’activitat de l’Executiu de Puigdemont ja estava orientada exclusivament cap a la cita de l’1-O i que qüestions com ara les infraestructures o el finançament no li resultaven estimulants.

En una reunió recent de Puig amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro no va dubtar a felicitar-se pel compliment de l’objectiu de dèficit per part del Govern català, una circumstància que atribuïa, precisament, a la pèrdua de pes de la gestió i la concentració de forces en la realització del referèndum. Alhora, Puig manté els llaços intactes amb la patronal catalana que representa Foment del Treball i presumeix de tenir molta confiança amb Isidre Fainé i Josep Oliu, els màxims dirigents de CaixaBank i el Sabadell, dues entitats que acaben de traslladar la seu social a València i Alacant, respectivament. El president valencià va matisar que no li agradaven les raons per què les dues entitats financeres s’havien mudat de Catalunya, però va fer mans i mànigues perquè aterraren al País Valencià. En primera instància, CaixaBank semblava més a prop de Palma, i el Sabadell, de Madrid.

Compromís, sense argumentari

Són els més directament afectats pel discurs anticatalanista del PPCV, però a Compromís no han repartit cap argumentari per defensar-se. Ans al contrari, la seua referent indiscutible, Mónica Oltra, ha tingut seriosos problemes a l’hora d’acarar el tema: el “pas enrere” que va demanar-li a Puigdemont com a portaveu del Consell, en el sentit que renunciara al referèndum de l’1-O, va costar-li dues setmanes de crítiques furibundes al si de la coalició, primordialment procedents del Bloc, que li recriminaven l’“equidistància” exhibida. “No hi ha una solució que no comporte solucionar també els problemes dels valencians”, va dir en la mateixa conferència de premsa, a més de convidar els governs de Rajoy i de Puigdemont a “revisar les seues estratègies, que s’han retroalimentat”. Els grups de WhatsApp bullien i ella n’era ben conscient.

No obstant, tot just després que Puigdemont compareguera dijous de la setmana passada per comunicar que no hi hauria eleccions i que el Parlament es pronunciaria sobre la DUI, Oltra va tornar a evidenciar el seu distanciament del president català: “Tener la potestad para convocar elecciones, pero dejarla en manos del Gobierno de España. Se me escapa el concepto de soberanía que subyace”, va piular en castellà a Twitter.

Oltra no enganya ningú. Ja fa anys que censura el “monotema” que, a parer seu, ocupa tota la política catalana. “Fa tres setmanes que em pregunten per la independència, però allò que em preocupa i que m’ocupa realment és la dependència”, va expressar aquest setembre en referència a la cartera que administra i palesant que la qüestió catalana li resultava sobrera. El seu somni és una moció de censura que eleve Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol amb el suport de PSOE, Podem, Compromís i nacionalistes catalans i bascos, a fi d’obrir un període constituent i ature les polítiques neoliberals dels populars. I, dins d’aquest marc, obrir el pas a un referèndum acordat amb l’Estat.

Amb un adhesiu a la mà, el diputat de Compromís a les Corts Valencianes, Josep Nadal, en la protesta per l'empresonament dels líders de l'ANC i Òmnium Cultural. | Miguel Lorenzo

“Oltra es troba en un extrem de Compromís, i Josep Nadal, en l’altre”, apunta una font de la coalició. L’excantant de La Gossa Sorda, diputat a les Corts, que no ha tingut inconvenient a concentrar-se al carrer en repulsa per l’empresonament de Sànchez i Cuixart, troba que la posició que manté la coalició resulta “comprensible”, perquè “no seria intel·ligent prioritzar allò que passa a Catalunya per davant d’allò que afecta el País Valencià”, raó per la qual entén com a “normal” que “algunes persones es posen de perfil”.

Compromís és una plataforma de mínims, en termes nacionals procedim de posicions diferents i és lògic que suren les diferències”, diu, “però tots coincidim a defensar els drets humans i la democràcia”. Nadal té clar que “de les dues forces que formen el Govern del Botànic, a qui més pot influir-li allò que passe a Catalunya és a nosaltres”, encara que fa una crida als socis davant l’“amenaça total” que significa “la posada en pràctica de l’article 155” i la posició de PP i Ciutadans al País Valencià, esbombant els riscos que amaga la manifestació en defensa d’un finançament just convocada a València per al dia 18 de novembre. Pensen que aprofundir la tesi del “full de ruta” català és el camí més curt per guanyar vots.

Nadal no és l’únic que ha parlat clar. També han sobtat algunes declaracions del president de les Corts valencianes, Enric Morera, exsecretari general del Bloc, que dies abans de l’1-O va mostrar-se taxatiu: “L’acció repressiva i autoritària del Govern de Rajoy farà que els demòcrates catalans i de l’Estat donen suport massiu al referèndum”. Unes paraules criticades per l’oposició al Consell que tampoc no van agradar en segons quins cercles de Compromís.

L’assetjament per part de l’extrema dreta que alguns càrrecs electes de la coalició van patir a l’assemblea de parlamentaris del 24 de setembre, convocada per Podem a Saragossa, o a la processó cívica i la manifestació vespertina del Nou d’Octubre, provoquen desassossec. La concentració dels ultres d’España 2000 la nit del 18 d’octubre a la porta de la residència de Mónica Oltra —amb carasses de la pel·lícula Scream i una bandera en què es llegia “Viva la unidad de España”— era igualment intimidadora. Les amenaces dels sectors extremistes amb motiu de la manifestació contra el feixisme de dissabte passat —que va aplegar diversos milers de persones al centre de València— i de l’Aplec del Puig que tenia lloc l’endemà van fer que tots dos actes estigueren blindats de policia, com feia anys que no es recordava.

La psicologia de l’electorat

Al Senat, Compromís i Podem han votat en contra del 155, i Joan Lerma, que és l’únic senador del PSPV, a favor. A diferència dels també socialistes i expresidents José Montilla i Francesc Antich, no va absentar-se del ple. El líder valencià de la formació morada, Antonio Estañ, tampoc no ha deixat passar l’ocasió de retreure-li aquest posicionament a Ximo Puig.

Cèsar Jiménez, síndic adjunt de Podem a les Corts que va protestar al carrer contra l’empresonament dels Jordis, admet que la postura plurinacional que defensa la seua formació és “difícil d’explicar” en segons quins àmbits, però que la qüestió catalana “no ha generat grans debats” al consell ciutadà valencià, que integren prop d’una quarantena de membres. De fet, alguns d’ells van acudir a Catalunya per presenciar l’1-O en directe.

El síndic parlamentari i secretari general de Podem, Antonio Estañ, s’ha mostrat obertament partidari d’un referèndum acordat entre Catalunya i l’Estat.| Miguel Lorenzo.

“La por pel que passa a Catalunya pot traslladar-se ací, Compromís ho sap molt bé i per això actua amb prudència”, assenyala Jiménez. No debades, Isabel Bonig, la líder dels populars valencians, va respondre a la declaració independentista catalana i al “no” de Compromís al 155 amb dues jures de bandera i una petició d’entrevista formal a Ximo Puig en què pretén oferir-li una alternativa de govern que pose fi al seu pacte amb Compromís.

“La psicologia de l’electorat és molt complexa”, observa Jiménez, “la gent és conscient que l’actual Govern valencià no és un Govern radical, però els discursos identitaris poden fer que la gent actue de manera conservadora i decante la balança de les eleccions de 2019 cap al PP i Ciutadans”.

Els socialistes alberguen les mateixes temences, encara que són una mica més optimistes. Confien que el “tarannà dialogant i moderat de Puig” i el “procés de moquetització accelerat de Compromís” —que els fa comportar-se amb tanta cautela— liquiden els mals auguris que alguns fan planar sobre el Consell. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.