Tribunals

Un miler de juristes exigeixen l'alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez

Un manifest/denúncia signat per un miler de juristes catalans qüestiona l'empresonament dels activistes i considera que la decisió ha estat exclusivament política. Expliquem els motius d'aquest manifest.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"L'empresonament dels presidents de l'ANC, Sr. Jordi Sànchez i d'Òmnium, Sr. Jordi Cuixart, no respon a criteris legals sinó a un ús ideològic del Dret que posa en evidència el trencament del principi de la separació de poders a l'Estat espanyol, l'ús partidista de la Fiscalia, la vulneració de drets fonamentals, la violació del dret al jutge predeterminat per la llei i un abús del Dret".

Aquest és l'inici d'una carta signada per un miler de juristes que destaquen la condició política de l'empresonament dels activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Una consideració latent des que es va anunciar el tancament dels presidents de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural i que té, segons els signants, arguments legals.

La interlocutòria del Jutjat Central d'Instrucció número 3 de l'Audiència espanyola investiga un delicte de sedició i va decretar prisió provisional per als activistes. La decisió va commoure la societat catalana, que des de llavors -han passat nou dies- s'ha mobilitzat massivament en tres ocasions. A banda, els manifestos demanant l'alliberament han estat nombrosos. Un d'aquests, amb contingut jurídic, s'ha publicat en el matí del dimecres 25 d'octubre i es basa en tres afirmacions.

La primera, que "els fets que han donat lloc a aquesta imputació no poden constituir un delicte de sedició d'acord amb el Codi Penal vigent, sinó un lliure exercici del dret de manifestació". S'estaria, doncs, vulnerant l'article 21 de la Constitució Espanyola, en el qual es reconeix "el dret de reunió pacífica i sense armes".

Joan Queralt és catedràtic de Dret penal de la Universitat de Barcelona i un dels impulsors del manifest. Sobre aquesta primera afirmació, l'acadèmic justifica que els Jordis no van practicar la sedició. "Una cosa és la motivació política que tinguin els qui apliquen les lleis. Però les lleis diuen el que diuen. I sedició 'és aixecament públic, tumultuari i amb violència per impedir l'exercici general de l'autoritat d'acord amb les lleis'. Una sedició", continua Queralt, "són les masses pujant al Palau d'Hivern". El catedràtic precisa que, segons la llei, una manifestació mai no és sediciosa.

La interlocutòria que va justificar l'empresonament dels dos activistes, en canvi, es basa en el fet que tots dos feien una crida a impedir o dificultar unes detencions. "Els escorcolls i les detencions es van fer", respon Queralt. "Llavors, el que fa la jutgessa és assenyalar la finalitat inconstitucional dels dos acusats. Però segons la llei, aquestes conductes no tenen suficient validesa juridicopenal. Per tant, tot el que sigui afavorir un objectiu polític és lícit. Això ho ha reiterat el Tribunal Constitucional moltes vegades, perquè no tenim una democràcia militant". Aquest terme respon al fet que és legítim perseguir objectius polítics -i emprar mitjans per fer-ho- que vagen més enllà de la Constitució sempre i quan no es faça amb mètodes violents.

Un dels altres arguments del manifest és que l'Audiència espanyola "no és el tribunal competent" per jutjar aquesta mena de delictes. Segons la carta, el tribunal escollit hauria d'haver estat un jutjat d'instrucció amb seu a Catalunya. Mentre no siga així, s'estaria vulnerant l'article 24.2 de la Constitució Espanyola: "tothom té dret al jutge ordinari predeterminat per la llei". Tot i així, la jutgessa Carmen Lamela va encarregar-se d'aquest cas. "El que va fer és que, tot i que aquest delicte no és competència seva, se'l va adjudicar pel fet que els acusats volen canviar l'Estat", raona Joan Queralt.

La tercera i última raó exposada al manifest és que "no s'han donat els supòsits per dictar presó provisional". Esmenten la vulneració de l'article 17 de la Constitució Espanyola, que parla precisament del dret a la llibertat i a la seguretat de les persones i de les condicions de la detenció preventiva. La carta diu que "és patent en aquest punt la manca de motivació de la interlocutòria: ni ha demostrat per què hi ha risc de fuga, ni com podrien els imputats haver materialitzat la destrucció de proves, ni com juga en aquest cas el risc de la reiteració delictiva quan són milers i milers de persones les que voluntàriament es mobilitzen".

El catedràtic diu ser "molt pessimista" pel que fa a un possible alliberament immediat dels dos activistes. "El sistema està molt crispat i els jutges fan conclusions en conseqüència. Forçaran, així, aspectes de la llei per actuar en aquest sentit".

Per tot això, el manifest denuncia que "les circumstàncies de l'empresonament converteixen Cuixart i Sànchez en presoners polítics i situa l'Estat espanyol al mateix nivell d'altres Estats que infringeixen drets fonamentals per motivacions polítiques". I exigeixen l'immediat alliberament dels presidents d'Òmnium i ANC, que podran passar fins a quatre anys en la presó en condició provisional. És a dir, empresonats sense judici.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.