Ençà i enllà

Crònica de la proclamació d’una república

Petit dietari dels poc més de dos dies en què els catalans han pogut veure com el Govern Puigdemont proclamava la independència de Catalunya i el de Rajoy en retirava l’autonomia. Dues accions en sentits oposats que, a hores d’ara, només deixen clar que s’inicia un nou període.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dijous a les 12 del migdia, els diputats de Junts pel Sí sortien amb cares llargues del Palau de la Generalitat. Tot apuntava que Carles Puigdemont es faria enrere i, en comptes de declarar la independència, convocaria eleccions autonòmiques. Poc més de 51 hores després, es convertia en el protagonista del primer discurs institucional televisat del president de la República Catalana.


Dos dies de fronts oberts, negociacions intenses i posicionaments polítics en la llarga batalla pel relat disputada els darrers mesos. Un únic consens: l’esgotament de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Segons uns, per la proclamació d’un nou Estat. Per als altres, perquè és ara l’Executiu espanyol qui pren control polític del territori. Arribats a diumenge, però, pocs gestos efectius visualitzen cap dels nous escenaris. Potser és encara una mica d’hora? El lector, que quan rebi aquesta revista haurà vist com van avançant els fets, ho jutjarà. Ara toca fer balanç de tot plegat.

Dijous 26 d’octubre, 12h. Barcelona
PARIN LES MÀQUINES

“Traïdor” és la paraula de moda entre l’independentisme 2.0. Les xarxes socials bullen escalfades pels rumors que a poc a poc es confirmen. Carles Puigdemont no té la intenció de proclamar la República Catalana aquesta setmana. És més, la premsa informa que convocarà eleccions autonòmiques per evitar que Mariano Rajoy apliqui l’article 155 de la Constitució espanyola. Es parla del possible paper mediador que hauria exercit el lehendakari, Íñigo Urkullu, amb el suport d’elits econòmiques i empresarials. L’statu quo sembla que guanya la partida. Els diputats de Junts pel Sí, que des de bon matí es reunien a palau, abandonen la seu presidencial amb gestos contrariats i es dirigeixen als locals dels respectius partits. L’independent Eduardo Reyes confirma la magnitud de la tragèdia, però assegura que no està tot perdut. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, amb els ulls plorosos, es dirigeix cap al carrer de Calàbria, on es reuneix l’executiva nacional del partit. La consigna és clara: si hi ha eleccions, els republicans marxen del Govern.

Dijous 26 d’octubre, 17h. Barcelona
REFER EL GUIÓ

El ple del Parlament hauria d’haver començat, però s’endarrereix una hora. Fins a les 6 de la tarda. Tothom espera la compareixença en què Puigdemont ha de pronunciar la paraula que menys volen escoltar els independentistes en aquests moments: eleccions. Estava prevista per a quarts de dues del migdia, però s’ha anat ajornant. Ara sembla que va de veres. Durant aquesta estona han arribat a palau, on s’estan Puigdemont, Oriol Junqueras i d’altres dirigents republicans. Sona la possibilitat que el vicepresident assumeixi la presidència i sigui ell qui faci l’esperada declaració. Puigdemont s’hi nega. El suport del seu partit no és ferm, ni de bon tros, i a la premsa transcendeixen possibles escissions al si del PdeCAT. Alguns membres del partit estripen el carnet i critiquen una decisió que està a punt de fer-se revertir. Puigdemont en dóna explicacions. Les eleccions han estat sobre la taula, però, al seu entendre, l’Executiu espanyol no dóna garanties que aquest tomb permeti mantenir l’autonomia catalana.

Estratègia fallida. El president català deixa a les mans del Parlament l’esdevenidor del país.

Dijous 26 d’octubre, 17 h. Madrid.
MASCARELL, VETAT

El Govern català ha designat Ferran Mascarell, el seu delegat a Madrid, per defensar les al·legacions de la Generalitat de Catalunya en vista de les mesures inspirades en l’article 155 de la Constitució espanyola, proposades pel Consell de Ministres cinc dies abans i que el Senat ha d’aprovar perquè es puguin materialitzar. Amb l’argument que no es tracta d’un membre de l’Executiu català, però, la Mesa impedeix a Mascarell de participar-hi, el qual opta per tocar el dos.

Al cap de pocs minuts, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, obre la sessió i defensa aferrissadament, amb molta duresa, l’aplicació de les “mesures excepcionals” previstes pel Govern a l’empara de l’article en qüestió. Una salvaguarda legal que, segons recorda, també figura en l’ordenament jurídic dels principals Estats de l’entorn europeu.

En la mateixa sessió plenària, el portaveu socialista, Ander Gil, llança un darrer SOS a Carles Puigdemont: “Encara som a temps. Convoqui eleccions. Actuï”. El principal representant del PDeCAT a la Cambra alta, Josep Lluís Cleries, qualifica el 155 com el “decret de Nova Planta de Felip VI”. “Ens mantindrem drets, amb tota la dignitat i tota la convicció”, avisa el senador Miquel Àngel Estradé en nom d’ERC.

Dijous 26 d’octubre, 18h. Barcelona
PRIMERA CONFIRMACIÓ

A l’hemicicle català, on s’havia de debatre sobre els efectes de l’aplicació de l’article 155, totes les mirades se centren en l’eventual proclamació de la República. Ho critiquen de manera bel·ligerant el PP, Ciutadans i el PSC. També Catalunya Sí Que es Pot. Tot i que aquests posen el focus de la responsabilitat sobre el Govern Rajoy i la intervenció de l’autonomia catalana. Junts pel Sí i la CUP ensenyen la pota. Demà es farà efectiu el mandat de l’1 d’octubre, avança el portaveu de JxSí, Lluís Corominas. L’independentisme de carrer recobra esperances. Després del que ha passat aquest matí, però, ningú no gosa dir blat.

Divendres 27 d’octubre, 10 h. Madrid
L’ÚS I L’ABÚS

Dues hores abans que comenci el ple del Parlament català que ha de donar llum verda a la República, Mariano Rajoy compareix al Senat per validar definitivament les mesures previstes. Ho fa acompanyat de tot el seu Govern i amb el suport entusiasta del grup popular a la Cambra, que disposa d’una majoria absoluta folgada. Entre aplaudiments i més aplaudiments, enumera les raons que han motivat l’aplicació de l’article 155 i en què consistirà. “No és contra Catalunya, sinó per evitar que s’abusi de Catalunya”, afirma el president espanyol.

Els socialistes, que mantenien vives tres esmenes, acaben tirant-ne dues endavant: la que demana una aplicació gradual del 155 i la que refusa la intervenció dels mitjans públics catalans. I retiren en última instància la més transcendent, que significava l’anul·lació de totes aquestes decisions cas que Puigdemont accedís a convocar eleccions en les pròximes hores. Atès que Junts pel Sí i la CUP ja han enllestit al Parlament una resolució que declara la independència de la República de Catalunya i que activa la llei de transitorietat, els socialistes s’avenen a retirar una esmena que hauria mostrat fissures dins del bloc PP-PSOE-Ciutadans.

Amb la mateixa contundència que s’havia expressat la vigília, Josep Lluís Cleries adverteix que no respectaran les ordres enviades des de Madrid: “Serem fidels al president del Govern català i al Parlament català. Al Govern legítim, no al seu”. Igualment enèrgica, Mirella Cortés, senadora d’ERC, acaba la seva intervenció des de la trona amb un sonor “cap pas enrere, visca la República Catalana!”. I amb el puny enlaire, tot just abans de regalar a Rajoy un exemplar del llibre Catalunya para españoles, de Salvador Giner. El president espanyol accepta l’obsequi i també li’n fa un. En concret, un exemplar de la Constitució.

Moment de l'intercanvi entre Mirella Cortés (ERC) i Mariano Rajoy.

Divendres 27 d’octubre, 13.30h. Barcelona
L’HORA DE LA VERITAT

L’inici del ple torna a fer tard. Sembla que el matí de negociacions entre Junts pel Sí i la CUP ha estat intens i que fins a l’últim segon no s’han ultimat els detalls de la resolució que s’ha de presentar. Una proposta que finalment consta d’una declaració formal d’independència i d’una part dispositiva en què es demana que entrin en vigor els efectes de la llei de transitorietat. És aquesta darrera la que es votarà al ple. PSC, PP i C’s presenten recursos de reconsideració per fer constar que no creuen que la proposta s’avingui a dret. Ja ho van fer els dies 6 i 7 de setembre quan es van aprovar les lleis de trencament i, com en aquella ocasió, la Mesa les desestima. Tot segueix endavant. A les portes de la Ciutadella s’apleguen milers de persones per rebre l’esperada notícia. Dins l’hemicicle, cap sorpresa. Els que s’han d’oposar a la votació s’hi oposen i els que l’han de secundar, li donen suport. Fan via. I en menys de dues hores ja es debat la proposta de resolució independentista, després que les presentades pels altres partits hagin estat rebutjades per la majoria parlamentària. PSC, PP i Ciutadans abandonen l’hemicicle per no participar d’una votació que, a parer seu, és il·legal. Els que s’hi mantenen escolten com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a petició de JxSí, llegeix de manera solemne part de la declaració d’independència.

Divendres 27 d’octubre, 15.30h. Barcelona
REPÚBLICA CATALANA

El Parlament aprova tirar endavant amb tot el que sigui necessari per fer efectiva la independència. 70 vots a favor, 10 en contra i dos en blanc avalen l’inici del procés constituent i l’aplicació de la llei de transitorietat. A petició dels grups independentistes, i per pal·liar possibles represàlies judicials contra els diputats pel sentit del seu vot, la votació s’ha fet de manera secreta i uninominal. Un secret que alguns diputats de CSQP han trencat mostrant el sentit del seu posicionament. No tots, però. Els tres de Podem Catalunya i Joan Josep Nuet, d’EUiA, han mantingut el secret com a símbol de solidaritat antirepressiva.

Divendres 27 d’octubre, 16.10h.
LA FUGIDA DE MONTILLA I ANTICH

Finalment, la votació al Senat no depara cap sorpresa. Amb 214 vots a favor, que representen el 83% de l’hemicicle, les mesures que comporta l’article 155 queden aprovades. Hi voten a favor el PP, el PSOE, Ciutadans, Foro Asturias, Coalició Canària, l’Agrupació Socialista de Gomera i la Unió del Poble Navarrès. A més de les dues formacions catalanes, s’hi posicionen en contra el PNB, Bildu i Compromís, mentre que Nova Canàries s’inclina per l’abstenció. Amb l’objectiu de no trencar la disciplina de vot marcada pel PSOE, l’expresident català José Montilla i l’expresident balear Francesc Antich s’absenten de la votació. L’expresident valencià, Joan Lerma, que oficia com a vicepresident segon del Senat, sí que vota a favor de la seva aplicació. A diferència del que ha passat durant la intervenció de Rajoy i dels portaveus dels grups, en aquest cas no se sent cap aplaudiment. Impera el silenci.

No debades el ple s’ha allargat fins més enllà de les 16 hores i el Parlament català ja ha certificat el naixement de la República. Per tant, Rajoy i el seu gabinet es desplacen de seguida fins al palau de La Moncloa, on celebraran un Consell de Ministres extraordinari que posi en marxa la maquinària prevista al 155. El BOE publica de manera immediata, en la seva edició digital, l’acord del Senat.

Divendres 27 d’octubre, 16.30h. Barcelona
EUFÒRIA CONTINGUDA

“Ara toca defensar-la”. Aquesta és la frase més repetida als passadissos del Parlament entre les persones que es feliciten per la proclamació de la República Catalana. Potser per la consciència que la gesta serà difícil, pocs deixen desfermar l’alegria a l’escalinata on s’apleguen diputats, Govern i alcaldes. Des d’allà, Puigdemont fa una crida a la ciutadania a “mantenir el pols del país” i a continuar actuant de manera cívica i pacífica. Evita, però, pronunciar les paraules “república” o “independència”. On sí que se celebra amb ganes és a la convocatòria organitzada per ANC i Òmnium a la plaça de Sant Jaume. Els convocats, però, es queden amb les ganes de veure Puigdemont sortir al balcó de palau on, després de la jornada parlamentària, se celebra la primera reunió del Govern de la República Catalana. També posen aigua al vi les diferents reaccions internacionals contràries als interessos independentistes. Per als annals de la història quedarà el posicionament d’Ossètia del Sud, el primer —i de moment únic— Estat a reconèixer la Catalunya independent.

Divendres 27 d’octubre, 20,15 h. Madrid
DESTITUCIONS I ELECCIONS

Rajoy, novament acompanyat de tots els seus ministres, compareix davant la premsa per informar sobre els acords adoptats, entre els quals se’n destaquen tres: la destitució de tots els integrants del Consell executiu de la Generalitat de Catalunya (president, vicepresident i la resta de consellers); la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions autonòmiques per al propvinent 21 de desembre. Unes mesures que són publicades d’urgència al BOE. També anuncia el tancament de les ambaixades catalanes a l’estranger i el comiat dels seus delegats. “No es tracta d’una suspensió de l’autonomia, sinó de retornar la legalitat i l’autogovern a Catalunya com abans millor”, explica Rajoy en una al·locució breu de nou minuts. En total, les destitucions —s’hi inclouen els equips de confiança— afecten un centenar i mig d’assessors i alts càrrecs.

Un d’ells és Pere Soler, director dels Mossos d’Esquadra, que s’afanya a acomiadar-se amb una carta en què agraeix al cos la tasca desenvolupada durant la seva etapa, fent menció expressa al 20 de setembre i l’1 d’octubre. Dues de les jornades més tenses del procés sobiranista.

Dissabte 28 d’octubre, 3.40 h. Madrid
SANTAMARÍA EN LLOC DE PUIGDEMONT I JUNQUERAS

La matinada de dissabte, el BOE comunica la destitució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, mitjançant una ordre signada pel ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, qui vol tenir la policia catalana sota el seu control estricte. El diari oficial espanyol publica també els reials decrets que recullen les destitucions dels diversos membres del Govern de la Generalitat i els ministres que en cada cas n’assumiran les competències. La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, passa a desenvolupar les funcions de Puigdemont i Junqueras.


Dissabte 28 d’octubre, 14.30h. Girona
VOLUNTAT DE NORMALITAT

Des de la delegació del Govern català a Girona, ciutat de la qual havia estat alcalde i que en aquestes dates està de fires. Així ha fet el seu primer discurs institucional Carles Puigdemont com a president de la República. La seva difusió per TV3 i Catalunya Ràdio confirma que els mitjans públics segueixen de costat de la nova legalitat catalana. De nou, un discurs que crida a la perseverança i la paciència, però que no conté les esperades paraules “república” i “independència”. Tampoc no anuncia accions concretes per tal de fer efectiva la independència.
Sembla, doncs, que tant l’Executiu espanyol com el català mantenen la tònica de les darreres setmanes. Contundència simbòlica i prudència en els fets.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.