Llei turística de les Illes

Podem tensa el pacte balear

El partit morat crea un caos en la reforma de la Llei de Turisme, que havia de ser una de les estel·lars de la legislatura, davant de la profunda irritació de PSIB i Més.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Parlament balear aprovà la setmana passada la reforma de la Llei de Turisme que havia de regular el lloguer turístic en edificis plurifamiliars. Havia de fer-ho, però no ho fa. O sí. En paraules de la portaveu del PSIB-PSOE, Bel Oliver, i del conseller de Turisme, Biel Barceló, de Més: “No es permet ni es prohibeix”. I això què vol dir? Doncs ningú no n'està gens segur. “És bastant confús, i no, no puc descartar que hàgim provocat una cascada de recursos [als tribunals] que vés a saber com acabaran”, es lamentava a preguntes d'aquest setmanari una font del Govern.

Què va passar? Doncs que una vegada més --i en van...-- Podem es va desmarcar dels seus socis, PSIB i Més, i votà amb l'oposició dretana, PP i Ciutadans. Però, al contrari que en altres ocasions, quan eren qüestions merament simbòliques, ara el vot morat discordant va suposar tombar la redacció d'un article essencial d'una llei estel·lar del Govern. El que regulava i per tant permetia el lloguer turístic en els edificis plurifamiliars. La resta de la reforma de la llei s'aprovà però no aquell article que resultava ser el bessó de la nova norma.

És difícil d'explicar, i segurament encara més d'entendre, però el que va passar al Parlament balear dimarts de la setmana passada va ser això: s'aprovà una reforma de la Llei de Turisme que en tot el seu redactat nou (23 articles) té com a objectiu regular el lloguer de pisos turístics, però l'article que els havia de permetre expressament no va ser aprovat, i doncs, ara, segons la majoria d'interpretacions, segueix vigent l'article que els prohibeix, tot i que altres veus --com la del conseller del ram-- troben que no estan de fet prohibits però tampoc permesos.

Qui ho entén?

 

La 'nova' llei

La Llei de Turisme havia estat aprovada el 2012 amb els vots del PP, quan els conservadors, a l'anterior legislatura, gaudien de la majoria absoluta al Parlament de les Illes. El projecte, impulsat pel Govern de José Ramón Bauzà i, en concret, per qui fou el seu conseller de Turisme, Carlos Delgado, responia a la petició que havia fet la Federació Hotelera de prohibir el lloguer turístic en edificis plurifamiliars. Així va quedar establert en l'article 49 de la referida llei: s'hi prohibeix aquesta forma de comercialització turística excepte en cases unifamiliars. Per tant, el propietari de qualsevol pis que hagi estat alquilant a aquests efectes d'ençà de fa cinc anys a les Illes ha perpetrat una il·legalitat. Des de l'esquerra es va acusar aleshores el PP de governar “per satisfer els interessos dels hotelers” i d'anar “contra l'interès general”.

La llei va entrar en vigor aquell mateix any 2012, però a la realitat quotidiana fou com si mai no hagués existit. Perquè no es podia fer complir. Per què? Doncs, molt senzill, perquè el Govern i els consells insulars no tenen prou inspectors de turisme per fer-la complir. La Conselleria de Turisme en té 15 que actuen a Mallorca, mentre que les institucions insulars de les altres illes --Menorca, Eivissa i Formentera tenen transferides les competències d'inspecció, però no així el consell de l'illa més gran-- disposen d'una quinzena més. A pesar que gaudeixen d'auxiliars que els ajuden i que s'han reforçat els respectius aparells administratius d'aquests departaments, es tracta d'un nombre molt escàs d'efectius per portar a terme una inspecció efectiva de tota l'oferta il·legal de pisos turístics.

Coincidint amb l'entrada en vigor de la llei, el lloguer a turistes en pisos situats en edificis plurifamiliars començà a multiplicar-se estiu rere estiu. Pertot, però sobretot a la part històrica de Palma i a Eivissa. Que estigués prohibit a ningú no li importava. I l'administració pública era incapaç de fer complir la llei.

A la temporada alta de 2016 s'encengueren totes les alarmes quan tant a l'illa d'Eivissa com en moltes zones de la capital mallorquina pràcticament desaparegueren els habitatges de lloguer per a residents perquè tots s'oferien als turistes, amb la consegüent pujada de preus generalitzada dels immobles --tant per alquilar com per comprar--. Això els deixà fora de l'abast de molta gent en amples zones de l'illa Pitiüsa i de Mallorca. El fenomen ha arribat a ser, i encara és, tan intens que milers d'illencs perden el pis de lloguer on vivien en el moment que se'ls acaba el contracte d'arrendament i el propietari els posa un nou preu tan desorbitat que no el poden pagar de cap de les maneres.

El fenomen que suposa aquest nou negoci ha capgirat el panorama immobiliari d'Eivissa i Mallorca. L'oferta cada cop s'amplia més. Es calcula que de pisos turístics que s'ofereixen aquest estiu --sobretot a través de les grans empreses de comercialització a internet, a l'estil Airbnb-- en totes les Illes n’hi ha entre 25.000 i 30.000, i que encabeixen més de 122.000 places. És evident que la trentena d'inspectors de turisme no tenen capacitat per inspeccionar aquestes magnituds d'oferta irregular. Encara menys ho poden fer si es té en compte que, a més a més, són també els responsables d'inspeccionar unes 430.000 places hoteleres, més de 12.000 bars i restaurants, 70 empreses de lloguer de cotxes registrades a Balears...

Justament perquè la Conselleria de Turisme i els consells saben que els inspectors no poden assumir el control in situ de la gran oferta irregular de pisos turístics, han augmentat --enguany-- el nombre d'administratius dels departaments d'inspecció, per agilitar els expedients sancionadors, i han posat en marxa l'estratègia de fer pentinats de l'oferta per internet. D'aquesta manera, que defineixen com a “selectiva”, es podrà “actuar sobre molts milers de pisos a través d'una sola empresa comercialitzadora, i així tendrem més resultats”, expliquen.

El nou articulat de la llei que es reformà la setmana passada obliga que qualsevol pis que s'ofereixi ha d'estar inscrit en el registre d'oferta legalitzada de la Conselleria de Turisme. I que l'empresa que comercialitza aquests habitatges és la responsable d'assegurar-se que el que ofereix és legal. Si no, es preveuen multes de fins a 40.000 euros per als propietaris --abans només eren 4.000-- i sancions econòmiques que poden arribar als 400.000 per a les empreses que ofereixin els pisos sense legalitzar.

La nova normativa, així mateix, determina que els consells insulars tenguin la potestat de decidir, a petició dels diferents ajuntaments de cada illa, les zones on es podrà --i com-- practicar el lloguer a turistes en edificis plurifamiliars. L'Ajuntament de Palma, en aquest sentit, és tractat com els consells i per tant serà el consistori de la capital el que decideixi sobre els pisos turístics en el seu terme municipal. Aquest procés de zonificació s'haurà de portar a terme en un termini de vuit mesos després de l'entrada en vigor de la llei. Mentrestant, es declara una moratòria de pisos turístics. No hi ha dades sobre quantes places turístiques en pisos es podrien legalitzar, però la premsa local ha calculat que n’hi haurà al voltant de 40.000, una mica menys d'una tercera part del total d’irregulars actual.

Isabel Oliver, del PSIB-PSOE / Autor: Isaac Buj 

 

Govern i Podem

A pesar que Podem estava d'acord amb l'articulat de reforma de la llei --per això el Govern havia enviat el projecte al Parlament, pensant que en tenia assegurada l'aprovació--, de sobte, dues setmanes abans de la sessió extraordinària de la Cambra, fixada per dimarts dia 18 de juliol, exigí als seus dos socis que Palma i tota l'illa d'Eivissa fossin declarades zones “d'emergència habitacional” i s'hi prohibís absolutament el lloguer turístic. Tant el PSIB com Més, però, s'hi negaren. Contestaren que aquesta figura no existeix en la legalitat i que no estaven disposats a fer res més que allò que ja havien anunciat que farien, i que inicialment els morats sembla que hi estaven d'acord, com era permetre el lloguer a turistes en edificis plurifamiliars però que fossin els ajuntaments i els consells insulars els que, d'acord amb les necessitats locals, ho regulessin a través de reglaments ad hoc.

Les messions de Podem no afluixaren. Els seus dirigents, amb la portaveu Laura Camargo al capdavant, advertiren que, si els socialistes i els ecosobiranistes no s'avenien amb les seves tesis, votarien en contra de l'article que pretenia regular el lloguer turístic en edificis plurifamiliars i que, així, quedaria vigent el redactat de la llei del PP que prohibeix pertot arreu l'activitat. La mecànica de votació --com que era una reforma d'una llei ja existent, s'havia de votar article per article-- permetia que Podem es desmarqués selectivament dels seus socis només en la qüestió referida.

Així que s'acostava el dia de la votació sovintejaren els contactes. Fins a la darrera hora negociaren els portaveus del PSOE i de Més amb els de Podem. Però no hi hagué acord. Finament, tal com havien amenaçat, els morats votaren conjuntament amb la dreta (PP i Ciutadans) contra la redacció que regulava el lloguer turístic en pisos d’edificis plurifamiliars.

Tots els mitjans de comunicació locals destacaren la divisió dels socis i, també, la incertesa que provoca la reforma la Llei de Turisme. En efecte: es tracta d'una norma que alhora que continua prohibint els pisos de lloguer turístic en declara una moratòria i faculta els consells i l'ajuntament de la capital perquè determinin les zones on n'hi podrà haver. Des del Govern del PSIB i de Més es reconeix que “s'ha creat inseguretat” jurídica.

Políticament, la situació que queda és molt delicada. Tant en el PSIB com en Més ha caigut com un tro l'actitud morada. Recorda una font governamental, socialista, que “fins ara ens havien molestat, emprenyat... però no ens havien traït, avui ens han traït”. No dissimulen gens ni mica la irritació que senten pels seus socis, que votaren amb el PP i Ciutadans en un article clau. “No és només que vulguin humiliar en Biel [Barceló] sinó que deixen la llei, que era bona, en una situació que ja veurem què passa si hi ha recursos judicials”, es lamentava una altra font. “I sobretot”, afegeix, “ens atorga el segell de pacte desunit que és la cosa més perillosa”. Un diputat de Més per Menorca, Josep Castells, portaveu del seu grup per aquesta llei, no pogué més i esclatà en públic contra els suposats aliats: “Fan propostes irrealitzables, això es diu populisme. Els hauria de preocupar fer pinça amb el PP”. Per la seva part, el coordinador de Més, David Abril, no es mossega la llengua: “Han estat deslleials i això ha de tenir conseqüències”.

A Podem no els afecten pas les crítiques dels socis. Les senten com qui sent ploure. El portaveu morat per aquesta llei, Salvador Aguilera, valora que el que és substancial és que “el dret a l'habitatge ha guanyat a l'especulació”. La portaveu parlamentària, Laura Camargo, fins i tot criticà que el Govern els critiqués a ells perquè, a parer seu, aquesta actitud agermana socialistes i ecosobiranistes “amb el PP, i això és preocupant”.

El trencament que ha provocat aquest afer entre Podem i els seus socis, PSIB i Més, és molt profund. Les dues parts reconeixen als periodistes que a partir d'ara serà “molt difícil fiar-nos” els uns dels altres. La fractura pareix absoluta. “No pinta bé la cosa per negociar altres lleis que havien de ser també estel·lars, com la de l'Habitatge”, que, segons les previsions, s'havia d'aprovar enguany. La tensió entre les parts és molt alta i ningú sap què pot passar. La irritació en el Govern és majúscula.

 

Hotelers i Aptur

 

Joan Miralles, president d'Aptur, davant del Parlament / Autor: Isaac Buh

 

La Federació Hotelera, que havia instat el Govern de José Ramón Bauzà que prohibís el lloguer turístic en edificis plurifamiliars, tal com es va aprovar amb la Llei de Turisme de 2012, valorà la reforma de la setmana passada amb mordacitat: “La nova llei torna prohibir el que ja estava prohibit”, resumí la presidenta de l'entitat, Immaculada de Benito. “És una reforma que no condueix enlloc”, conclogué.

Per la seva banda, l'Associació de Propietaris d'Apartaments Turístics (Aptur) es mostrà molt més bel·ligerant contra la nova norma i contra el titular de Turisme, Biel Barceló. Tant és així que el president, Joan Miralles, anuncià que “estudiarem si hi podem recórrer” als tribunals. “Estam davant d'una victòria dels grans [els hotelers] sobre el petits [els propietaris de pisos turístics]”, resumí, i acusà el Govern de “manca de valor per dur endavant polítiques que beneficiïn els ciutadans”. L'Aptur manté que la prohibició i fins i tot la reducció del nombre de pisos turístics suposa de fet l'arrenglerament del PSIB, Més i Podem amb els interessos dels hotelers, que són els qui més desitgen que no els facin la competència per aquest costat. Miralles valora que allò que s'aprovà la setmana passada al Parlament balear “és una pèrdua de temps i un verdader engany als ciutadans” per part dels tres partits perquè “s'havien compromès a regular el lloguer de vacances en tot tipus d'habitatges i així desfer el greuge comparatiu que havia provocat la llei de Bauzà”, la de 2012, la qual permetia aquesta activitat en cases unifamiliars però no en pisos d’immobles plurifamiliars. “Després de veure això, el culpable té nom: Biel Barceló, a qui demanam que dimiteixi”.

 

El panorama que deixa la reforma de la Llei de Turisme és molt confús. Tant pel que fa a la situació legal en què queden els pisos turístics com, sobretot, respecte a quina serà la relació entre Podem i els seus socis, PSIB i Més, en el que resta de legislatura.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.