Els lectors del setmanari EL TEMPS ja sabran que aquesta publicació ha sigut vetada a l’Ajuntament de Borriana per decisió del seu regidor de Cultura, Jesús Albiol, que també és diputat de Vox a les Corts Valencianes. Aquest militant de la ultradreta va anunciar per Twitter que, per decisió pròpia, impediria els veïns del municipi de la Plana Baixa llegir publicacions com aquesta i d’altres com Camacuc, Cavall Fort –dues revistes infantils–, la musical Enderrock, la històrica Sàpiens i Llengua Nacional. I encara més: el conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, el torero Vicente Barrera, va respondre al seu tweet felicitant-lo, no sense cometre faltes d’ortografia i de puntuació.
Aquest intent d’humiliació, però, se’ls ha girat en contra. Una vegada més, des de la societat civil s’ha organitzat una resposta perquè aquestes publicacions, entre les quals la que estan llegint, reviscolen davant tant d’odi i tanta hostilitat. L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), a través del seu president Germà Capdevila, va anunciar que ja s’està treballant en una resposta conjunta amb la implicació, també, d’entitats com Plataforma per la Llengua o les tres que integren la Federació Llull: Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear.
En l’àmbit polític, protagonistes com ara el líder del PSC, Salvador Illa; o la candidata de Sumar i ministra espanyola de Treball, Yolanda Díaz, han condemnat aquesta decisió, tal com també han fet els membres del Govern català –el president Pere Aragonès, la consellera de Presidència Laura Vilagrà, la consellera de Cultura Natàlia Garriga, etc.– o també el president a l’exili, Carles Puigdemont, entre molts altres.
Aquesta resposta transversal és el símptoma de la força amb què sempre ha comptat la defensa del país. No és la primera vegada que la societat respon a les agressions contra els seus mitjans. Només cal recordar els fets del ¡Cu-Cut!, a inicis de segle XX, quan els militars espanyols van assaltar la redacció d’aquest mitjà satíric que havia fet befa de la derrota colonial a Cuba. La reacció va ser la creació de Solidaritat Catalana, la primera candidatura d’unitat entre el catalanisme, dirigida per Enric Prat de la Riba i que va traure 41 dels 44 escons catalans a les eleccions espanyoles de 1907.
Una altra humiliació que es va girar en contra dels instigadors d’odi va ser el de l’afer Galinsoga, quan el director de La Vanguardia es va atrevir a dir en una església barcelonina en què havia sentit fer la missa en català la famosa frase de “todos los catalanes son una mierda”. La reacció, promoguda per un grup de joves entre els quals destacava el futur president Jordi Pujol a finals dels anys cinquanta, va acabar amb la destitució de Luis de Galinsoga com a director del diari més influent de Catalunya.
Més recentment, el govern valencià de Francisco Camps va perseguir Acció Cultural per facilitar l’emissió de TV3 al País Valencià, que havia estat censurada pel govern del PP. Les multes milionàries imposades, adreçades exclusivament a fer desaparèixer l’entitat –de fet, posteriorment, serien anul·lades per la justícia– van ser sufragades a través d’una campanya sense precedents en què es va implicar la societat civil i el món cultural per a fer front a aquella agressió.
Borriana és un nou capítol d’aquest odi que s’ha girat en contra dels seus instigadors. Borriana, també, és la terra de la mestra i fundadora d’Escola Valenciana Empar Granell, del combatent antifeixista Amado Granell –que va contribuir a l’alliberament de París amb la resistència francesa contra els nazis–, del religiós progressista Vicent Enrique i Tarancón –que va donar suport explícit a les emissions de TV3 al País Valencià– o de l’alcalde socialista afusellat Vicent Moliner, que han fet de la localitat de la Plana Baixa una referència històrica que la ultradreta no podrà esborrar.
