Premis Octubre 2017

Homenatge a Marco Miranda

Valencianisme i republicanisme. Aquestes foren els pensaments que va defensar el periodista, primer alcalde republicà de València i una de les figures més importants de la política valenciana durant la II República, Vicent Marco Miranda. Amb tot, el seu llegat ha estat oblidat. Aquest dimarts, en les primeres jornades dels Premis Octubre, l'alcalde de València, Joan Ribó, el president de les Corts, Enric Morera, el president de la Fundació Josep Irla i senador d'ERC, Joan Manuel Tresserras, la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó, i l'historiador i secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, han reivindicat la seua figura junt amb l'editor Eliseu Climent. Un esdeveniment que ha servit, però, perquè Ribó confirme que Marco tindrà un carrer al cap i casal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

De profundes conviccions republicanes, el destí va voler que Vicent Marco Miranda es convertira en alcalde de València el mateix dia que es va posar fi a la monarquia espanyola. Sí, efectivament, el calendari marcava el 14 d'abril de 1931. I Marco, només ser alcalde del cap i casal, va acudir fins a Governació civil -l'actual Delegació del Govern- per exigir que la bandera espanyola roja i groga fos reemplaçada per la tricolor.

Marco Miranda, però, gaudiria poc de la condició d'alcalde de València. Només va ocupar el càrrec durant cinc dies. Aquest periodista reconvertit a polític -una porta giratòria ben habitual en aquella època- esdevingué durant un temps en Governador civil de Còrdova. Més tard, al seu torn, seria diputat al Congrés. Fou en l'any 1934, després dels fets d'Octubre i del gir del blasquisme, quan Marco Miranda fundaria Esquerra Valenciana. Quan el feixisme va derrocar la democràcia, amb la victòria dels colpistes a la Guerra Civil, Marco va quedar-se al País Valencià. Borriana (Plana Baixa) i València van acollir els seus últims anys de vida.

Tot i la seua trajectòria, ser el primer alcalde de València i ser un personatge piramidal del valencianisme d'esquerres -o, precisament, per això-, la seua memòria va quedar oblidada. I la seua figura només assenyalada en l'anecdotari dels llibres d'història. La Fundació Irla, lligada a ERC, va editar una mena de biografia escrita pel periodista Francesc Viadel. I després que la delegació valenciana dels republicans i Esquerra Unida del País Valencià hagen exigit un carrer per a Marco Miranda, aquest dimarts se li ha fet un homenatge. Un record que ha inaugurat l'edició 46 dels Premis Octubre, que organitza la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, Tres i Quatre edicions, la Fundació Francesc Eiximenis, la Fundació Josep Irla, la Diputació de València i la Institució pel Foment de les Arts, les Ciències i la Cultura.

L'acte, celebrat a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, ha aixoplugat a l'alcalde de València, Joan Ribó; al president de les Corts Valencianes, Enric Morera; al senador d'ERC i president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras; a la coportaveu de Compromís i secretària general del Bloc, Àgueda Micó, i a l'historiador i secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona. La conferència ha estat moderada per l'editor Eliseu Climent.

Climent, que ha començat la seua intervenció fent una menció crítica a l'empresonament dels líders d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana, ha recordat el compromís republicà de Marco Miranda. Però també el «paper de líder cohesionador d'un valencianisme truncat pel cop d'Estat del 1936». «Esquerra Valenciana, la seua formació, gaudia de 10.000 militants. Era una organització molt potent i que hauria pogut liderar un moviment destacat al País Valencià», ha afirmat l'editor.

Després de llegir uns escrits de Marco Miranda en els quals parlava de «l'Espanya excloent dels territoris amb llengua pròpia», Climent ha donat pas a Girona, que ha fet el seu parlament com a historiador. «Era un polític d'idees molt fermes, d'una admirable coherència», ha assenyalat, una vegada havia narrat els principals fets de la seua trajectòria política i vital. «Va introduir debats molt complicats a València com el laïcisme -una expressió que ha provocat que Ribó fera un gest mostrant les dificultats que encara hi ha amb aquesta qüestió mentre Morera l'assenyalava-. I fou un dels primers polítics a conspirar contra la dictadura», ha rematat Girona.

«A la fundació, nosaltres duem el nom d'un dels presidents catalans oblidats», ha començat Tresserras, en referència a Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya en l'exili. «Tota fundació d'un partit té la intenció de ser una mena de centre de pensament. I en el nostre cas, apostàvem per la tasca de recuperar la memòria històrica, i, en particular la del republicanisme. Per això, vam editar aquest llibre sobre Marco Miranda», ha explicat el senador republicà, que ha ressaltat «l'austeritat» del primer alcalde de València durant la II República.

Amb tot, Tresseras no ha deixat passar l'ocasió i hi ha dedicat unes paraules per parlar del procés independentista català. «A Catalunya, està en marxa una autèntica revolta democràtica, encara que molta gent no la identifica. La marxa de certes elits econòmiques és la mostra. Marxen perquè amb la independència veuen que ja no poden gaudir de la influència que tenien abans», ha raonat el parlamentari al Senat.

Carrer Vicent Marco Miranda

Micó, però, ha tornat a situar la xerrada en el record de Marco Miranda. La secretària general del Bloc ha lamentat que «la manca de referents haja llevat substrat ideològic al valencianisme» i ha demanat «reconciliar-se amb la nostra ideologia». «Malauradament, Marco Miranda és dels pocs que tenim», ha expressat. «Les seues accions polítiques van ser molt importants. Va ser, no debades, un dels impulsors de l'Estatut d'Autonomia valencià. Imagineu que, finalment, s'haguera pogut aprovar. Igual, durant la transició, haguérem pogut gaudir sense discussions d'un Estatut d'Autonomia amb totes les competències que li pertoquen a una nacionalitat històrica com és el País Valencià», ha recordat.

«El soterrar de Marco Miranda no va passar desapercebut a València. Aquell acte podem considerar-lo, ja en 1946, com la primera manifestació antifranquista que va haver-hi», ha rememorat Ribó, que ha ressaltat: «L'acte de hui és més un homenatge de justícia a la seua figura que no un recordatori nostàlgic». «La seua trajectòria cal posar-lo en valor. Va ser el primer alcalde en realitzar el primer ban republicà i en valencià», ha reivindicat.

Climent, tanmateix, no ha deixat de preguntar-li, a petició d'Esquerra Republicana del País Valencià i d'Esquerra Unida del País Valencià, per la sol·licitud d'anomenar Vicent Marco Miranda un carrer de València. «Marco Miranda tindrà un carrer. En el darrer canvi de noms no va poder ser perquè calia incloure més dones, perquè la desigualtat de gènere era flagrant», ha argumentat Ribó.

La reciprocitat amb TV3, assegurada

Morera ha iniciat la seua intervenció bromejant. «Cal reivindicar la figura de Marco Miranda. Però l'alcalde progressista i valencianista que ha governat València durant més temps des dels decrets de Nova Planta ha estat Joan Ribó», ha afirmat, mentre el dirigent local acceptava l'elogi. «Ara, seriosament, és necessari reconèixer personatges com Marco Miranda. Les milícies del seu partit, Esquerra Valenciana, van aconseguir reconquerir per al bàndol republicà les illes d'Eivissa i Formentera», ha indicat.

Ara bé, el president de les Corts Valencianes ha finalitzat la seua intervenció parlant de la futura radiotelevisió pública valenciana i de les seues relacions amb TV3. «La reciprocitat està assegurada. Només es pose en marxa l'actual A punt, pot fer-se efectiva la reciprocitat. Jo mateix m'encarregaré de fer les accions perquè siga possible», ha anunciat Morera. Una particular promesa que ha tancat l'homenatge a un republicà i valencianista il·lustre maltractat per la història en la primera jornada dels Premis Octubre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.