"Arribats en aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo -en presentar-los els resultats del referèndum davant del Parlament i dels nostres conciutadans- el mandat que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de república. Això és el que avui pertoca fer. Per responsabilitat i per respecte".
"I amb la mateixa solemnitat, el Govern i jo mateix proposem que el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada".
Aquesta fou la part més destacada del discurs de Carles Puigdemont el darrer 10 d'octubre al Parlament de Catalunya. Quan al passeig Lluís Companys tothom celebrava la proclamació, el president català demanava la suspensió de la declaració per deixar entre els presents un regust agredolç. D'un costat, hi havia qui, malgrat tot, ho entenia. D'altra banda, Puigdemont tampoc no va evitar alguns xiulits inesperats pocs minuts abans.
El cas és que, amb la intenció d'iniciar un diàleg inexistent des de l'inici del procés, el president català va oferir una mena d'ultimàtum per tal de resoldre un conflicte que el Govern espanyol només ha volgut resoldre des de la llei. Amb totes les conseqüències policials, tal com es va evidenciar l'1 d'octubre. I sense rectificar aquest posicionament, el dia següent d'aquella proclamació interruptus, Mariano Rajoy convocava un consell de ministres extraordinari per estudiar una resposta bastant previsible. Finalment, el president espanyol va demanar al català aclarir si, al remat, la declaració d'independència s'havia produït. Donà fins dilluns 16 d'octubre a les 10 del matí per respondre i, en cas de rebre una resposta afirmativa, donà fins dijous dia 19 per rectificar. En cas negatiu, s'aplicaria l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia catalana, tot i que a hores d'ara està econòmicament intervinguda. No va ser, però, l'única pressió rebuda pel president català.
Mentre el Govern espanyol espera resposta, alguns dels seus membres tensen la corda. El vice-secretrari de Comunicació del Partit Popular, Pablo Casado, va suggerir la idea d'il·legalitzar els partits independentistes. El precedent de Batasuna l'any 2002 es va poder complir amb l'argument que el partit abertzale formava part de la logística política d'ETA. Ara, però, amb una modificació de la llei de partits, la proposta de Casado es podria fer realitat, tot i que no es contempla, ni molt menys, com a imminent.
Des de l'independentisme
Al mateix temps, l'Assemblea Nacional Catalana va demanar anit a Carles Puigdemont desfer la suspensió de la declaració i aplicar definitivament la llei de Transitorietat aprovada el passat 7 de setembre al Parlament. Ho va fer a través del seu secretari nacional, Jordi Sànchez. La demanda està motivada pel fet que el Govern espanyol no ha mostrat cap símptoma de voluntat per dialogar. "No té cap sentit mantenir suspesa la declaració d'independència", va manifestar l'activista de l'ANC.
Aquest mateix matí ha estat la CUP qui s'ha sumat de manera oficial a aquesta petició. Després que la suspensió de la declaració proposada per Puigdemont disgustara els anticapitalistes, el partit que dóna suport parlamentari a Junts pel Sí ha demanat, a través d'una carta pública, que es proclame definitivament la República Catalana. "No podem esperar suports explícits si no ens mantenim fermes en l'objectiu d'autodeterminar-nos", han manifestat. A més, han argumentat el seu posicionament "perquè és el mandat dels més de dos milions de persones que, malgrat l'ofensiva amenaçadora judicial i repressiva de l'Estat, van dir Sí a la independència".
La CUP considera també que el darrer 10 d'Octubre es va "perdre una oportunitat però, sobretot, i a la vista de la posició immediata de l'Estat, no entendrem que la resposta al requeriment del president Rajoy no se situï en els termes del mandat popular que vostè -Carles Puigdemont- va assumir el passat dimarts: el del respecte a l'exercici del dret a l'autodeterminació". Per últim, el partit entén que "només proclamant la república serem capaces de situar-nos com un actor disposat a tutelar els drets civils i polítics de la població encara greument amenaçats".
Per mitjançar entre els que no volen dialogar i entre els que volen tirar pel dret, Carles Puigdemont haurà de dissenyar una estratègia que es contempla ben difícil. Durant les pròximes hores se sabrà quina és la determinació presa.