Les xifres provoquen calfreds. Des de l'any 2003, han sigut assassinades a l'Estat espanyol 1.192 dones. Totes han estat víctimes de la versió més sanguinària del terrorisme masclista, superant, fins i tot, els morts que va deixar el grup armat ETA. És l'expressió més despiadada i esgarrifadora de la violència masclista, però no és l'única. Les dones, pel simple fet de ser-ho, pateixen una desigualtat estructural a la societat.
Amb l'objectiu de clamar pels seus drets, per evidenciar que encara queden molts avanços pendents, per recordar la problemàtica d'un terrorisme masclista que ha deixat deu víctimes més enguany al conjunt de l'Estat espanyol, desenes i desenes de milers de dones s'han manifestat arreu del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya per exigir igualtat, per reclamar l'assoliment dels seus drets, per recordar la violència que sofreixen. I també per demostrar força envers l'ofensiva d'aquelles forces extremistes que tenen l'antifeminisme com a bandera ideològica.
València: lluita i alegria
En un ambient de festa per apropar-se cada vegada més a la setmana gran de les Falles, en una ciutat conquerida per la pólvora i la gastronomia tradicional de la festa icònica de la capital valenciana, els carrers i les places del seu centre històric han estat presos d'una autèntica marea morada. Sota el lema «8M. Feminisme. Justícia, igualtat i drets per a les dones», el Moviment Feminista de València i la Coordinadora Feminista de València han protagonitzat la mobilització amb més múscul assistent, amb desenes i desenes de milers de persones clamant consignes contra el terrorisme masclista i per trencar amb les desigualtats i opressions que continuen patint les dones.
Amb la presència de les centrals sindicals, com ara CCOO, Intersindical Valenciana o la UGT, així com dels partits polítics de signe progressista i de col·lectius feministes de base, s'han mostrat capçaleres amb crits de batalla violeta com ara «el feminisme és abolicionista i no es rendeix», «no han mort, les han assassinades» o «el feminisme és de base i abolicionista». Unes reivindicacions que han estat acompanyades de cartells amb proclames igualitàries com ara «ens van llevar tant, que ens van llevar la por», «s'escandalitzen per les que lluiten i no per les que moren», «no és un cas aïllat, es diu patriarcat», «som la veu d'aquelles que ja no estan» o «i tu sols, sols tu faràs vibrar cinc continents», referenciant la cançó d'alegria combativa de segell morat «I tu, sols tu», dels valencians El Diluvi.
Amenitzades pels tambors lluitadors de les batucades, amb crits com ara «bote, bote, bote, feminista qui no bote», «visca, visca, visca, la lluita feminista», «em cuiden les meues amigues i no la policia», «hem d'acabar amb la bretxa salarial», «metge objector, al contenidor» o «ningú neix per a ser puta», la manifestació ha concentrat a persones de totes les edats i condicions, exhibint la transversalitat d'un moviment amb diferents sensibilitats, d'un feminisme marcat per la seua pluralitat, per la seua vitalitat i alegria guerrera. I que mostra el seu enginy per atacar al patriarcat amb acudits que desmoten les diatribes dels corrents reaccionaris.
Com a exemple de solidaritat amb les dones migrades, l'Assemblea Feminista de València ha iniciat el seu recorregut de protesta des del Centre d'Internament d'Estrangers de Sapadors, és a dir, des de la presó racista que acull el cap i casal del País Valencià. Els càntics de «foc a l'ordre colonial», «transfeministes i anticapitalistes», «perdonen les molèsties, però ens estan assassinant» o «ací estan les antiracistes» han caracteritzat una mobilització que s'havia convocat sota el lema «Enfront del capital violent, feminisme dissident».
Barcelona: unitat antipatriarcal
La Plaça Universitat de Barcelona era plena, a dos quarts de set de la tarda d'aquest vuit de març. Més de cent mil persones han marxat des d'aquest punt d'inici —segons dades de l'organització— fins a l'Arc del Triomf com a part de la manifestació pel Dia Internacional de la Dona convocada per l'Assemblea 8M. Ho han fet encapçalades per la pancarta "vaga feminista contra el sistema cishetero-patriarcal racista i capitalista". A Barcelona, tot i que hi ha hagut iniciatives dissidents durant la diada, aquesta ha estat l'única manifestació organitzada pel col·lectiu feminista de manera unitària.
La jornada, festiva i reivindicativa, ha abraçat la diversitat. "Som dones amb diversitat funcional, sensorial i intel·lectual, som dones en situació de dependència, i discapacitades. Som dones migrades i racialitzades, gitanes i paies. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, no binàries, bisexuals, intersexuals, queers, heteros, asexuals", han cridat des de l'organització. Tot just rere la pancarta capdavantera, una desena de dones amb diversitat funcional reclamaven, com les seves companyes, el reconeixement que els manca.
Al ritme de la percussió del conjunt Escandaleras, les feministes han alçat pancartes en contra del patriarcat, de les violències masclistes —"Cap agressió sense resposta, la nit és nostra", "No vull viure en un toc de queda constant"—, antiracistes, a favor del dret l'avortament, en contra de la pornografia —"El porno és la teoria, la violació és la pràctica"—, però també a favor del treball sexual.
Un dels reclams principals de la concentració —on s'han deixan veure dirigents d'ERC, del PSC, de Junts i de la CUP— ha estat la derogació de la llei d'estrangeria. "Lluitem per unes vides sense fronteres, sense Centres d'Internament d'Estrangers i sense lleis d'estrangeria", han cridat des de megafonia. "Foc a la llei d'estrangeria", han respost les manifestants.
Palma: totes dempeus
La Coordinadora 8M Transfeminista i el Moviment Feminista convocaren les respectives manifestacions per separat. Totes dues se celebraren a Palma, però amb eslògans, protagonistes, recorreguts i horaris diferents -per suggeriment de Delegació del Govern de no forçar itineraris i moments coincidents, per evitar incidents-: la primera a les 18 hores, entre la plaça del Rei en Jaume i la de Cort, i la segona a les 19 hores, des del Parc de Ses Estacions fins al Passeig del Born.
La primera marxa reivindicà el «feminisme de classe» i «transinclusiu». A la capçalera s'hi situaren els membres de la coordinadora, així com grups i entitats feministes i de l'ampli espectre LGBTIQ+, rere de l'eslògan que obria la desfilada: «Foc al capitalisme, foc al patriarcat». Un parell de milers de persones s'ajuntaren en aquesta convocatòria. L'organització justificà la necessitat de la manifestació al marge de l'altra part del moviment feminista per «la necessitat de garantir un espai segur per a les dones trans i perquè tenguin el protagonisme que han de tenir el 8M».
La marxa s'ha fet sense incidents, entre molts de mocadors morats, crides a favor de la llei trans i del col·lectiu LGTBI així com eslògans per l'estil de «jo trio com em vesteixo i com em desvesteixo», «Feliç i viva», «Soc una feminancy»... S'hi va poder veure destacats membres d'Unides Podem com Alberto Jarabo o Jesús Jurado, entre d'altres.
Pel seu costat, la manifestació convocada pel Moviment Feminista marxà rere el lema «Fortes, Juntes i dempeus». El feminisme més tradicional marxà també sense incidents. En aquesta desfilada s'hi pogué veure a la presidenta del Govern Francina Armengol i, entre altres socialistes, a la presidenta del Consell, Catalina Cladera. L'assistència a aquesta segona manifestació ha estat prou més nombrosa que a la primera, almenys l'ha triplicada. Juntament amb càrrecs del PSOE s'hi han vist també membres del PP.
L'organització ha restat importància a la divisió de la jornada: «Està molt bé que cadascú que vulgui convoqui la marxa feminista amb la qual se senti més identificada, no és quelcom exclusiu del Moviment Feminista. Del que es tracta és de reivindicar la lluita contra les opressions que sofreixen les dones i per assolir la seva emancipació en l'àmbit mundial». És la pluralitat del feminisme.