VENIM DE LLUNY. HISTÒRIA DEL FEMINISME AL PAÍS VALENCIÀ. Sembra Llibres. Diverses autores.
La quarta onada feminista, a partir de 2015, va donar peu a la publicació de molts llibres on es recopilaven les experiències individuals de dones que havien assolit grans fites al llarg de la història. Contes per a nenes rebels va marcar una línia d'edició -exitosa, d'altra banda- que va permetre visibilitzar aquestes dones i representar-les com a casos extraordinaris, dignes de passar als llibres d'història. Són les Amelia Earhart, Marie Curie, Olympe de Gouges i companyia.
Bé està que així haja estat. Ara bé, no s'ha de negligir que, més enllà d'aquests casos puntuals i singulars, van existir moviments d'àmbit col·lectiu protagonitzats per dones de classes populars que han estat indispensables per fer avançar els drets de les dones.
A partir d'aquesta premissa i de la necessitat de qüestionar la perspectiva masculina amb què s'ha construït la història, naix Venim de lluny, un llibre impulsat pel col·lectiu Arada on es repassen els moviments de base popular que van germinar al País Valencià i sense els quals el feminisme no estaria a hores d'ara on és avui: les Cigarreres d'Alacant (1869), l'Associació General Femenina (1897), la Societat Bien de Obreras (1899), el Despertador Femení (1902), la Feminista (finals de la dècada de 1910), Agrupació de Dones Antifeixistes (1933), les xarxes de solidaritat del Moviment Democràtic de Dones (dictadura), Centre d'Estudis i Acció Maria Cambrils (1976), la Coordinadora de Grups de Dones del País Valencià...
Escrit per Andrea Aguilar Olivas, Carme Bernat Mateu, Gemma Martínez Pastor i Laura Bellver Guardiola, Venim de lluny és un llibre indispensable per recuperar les genealogies femenines i el patrimoni de lluita i resistència d'aquelles que ens van precedir.
COM DESTRUIR L'ESCRIPTURA DE LES DONES. Raig Verd. Joanna Russ
A la dècada dels 50, i juntament amb Ursula K. Le Guin, Joanna Russ (Nova York, 1937-Tucson 2011) va convertir-se en una de les primeres autores a publicar obres de ciència-ficció. Optà per aquest gènere perquè estava convençuda que disposant d'espais i temps imaginaris, sense l'armilla de la realitat, una veu femenina no estaria tan bandejada. Feminista de pedra picada i lesbiana declarada, Russ també va sovintejar l'assaig. Entre les seues aportacions més notables hi ha How to Suppress Women's Writing, una obra publicada inicialment el 1983 i que ara l'editorial Raig Verd ha traduït al català per primer cop a la història.
A Com destruir l'escriptura de les dones, Russ explica els mecanismes a través dels quals la història de la literatura ha tractat d'ometre i menystenir el paper de les dones en la literatura universal i com de resultes de tot plegat s'ha construït un cànon literari homocèntric.
Amb un to sarcàstic i mordaç, cataloga tot els problemes d'actituds i malentesos que ens han dut a ignorar o rebutjar la producció artística de les dones. Un llibre imprescindible del qual ara podrem gaudir gràcies a la traducció de Míriam Cano.
"A LA RECERCA DE LA DONA MODERNA". Comanegra. Anna Murià. Edició de M. Àngels Cabré i epíleg d'Eli Bartra
La col·lecció Autories de l'editorial Comanegra treballa de fa temps per posar a l'abast dels lectors i les lectores, textos de grans referents de la literatura, el periodisme o la intel·lectualitat que s'expressa en català. Textos de Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Rosa Maria Arquimbau... han tornat a veure la llum gràcies a la tasca Jordi Puig, director de la col·lecció.
Aquest 2022 ha vist la llum Anna Murià. A la recerca de la dona moderna, una antologia dels articles periodístiques des de la dècada dels 20 fins al 1938, moment en el qual Murrià (1904-2002) s'havia convertit en una de les columnistes més llegides del país. Coetània d'Irene Polo, Aurora Bertrana o Mercè Rodoreda, Murià va esdevenir una de les veus imprescindibles de les revistes femenines que van proliferar a partir de la dècada dels vint. Fou, també, la primera dona a dirigir un diari en català, el Diari de Catalunya, l'any 1938.
Impregnada dels valors republicans, d'esquerra i catalanistes, Murrià va militar també a Acció Catalana Republicana, Esquerra Republicana i Estat Català. El llibre de Comanegra permet endinsar-se en aquella etapa de formació professional i intel·lectual.
"LA FEINA D'UNA VIDA. L'EXPERIÈNCIA DE SER MARE". Les hores. Rachel Cusk, traducció d'Àfrica Rubiés Mirabet.
Quan Rachel Cusk va publicar La feina d'una vida, l'any 2001, no es va imaginar que aquells dos centenars de pàgines que havia escrit pogueren alçar la polseguera que van acabar alçant. Escrit al poc de ser mare de la seua primera filla i embarassada d'un segon plançó, Cusk (Canadà, 1967) es va proposar explicar en primera persona com estava sent, per ella, aquella experiència.
Ho feu, en bona part, com una via d'expiació a aquella concatenació de còlics, nits sense dormir i calostres. El resultat fou un relat trepidant, commovedor i obertament honest, un llibre escrit a cor obert, quan encara no proliferaven els relats que narren els sabors agredolços de la maternitat. La sinceritat del seu relat va provocar que fora àmpliament criticada i no van faltar les veus que la van acusar obertament de no estimar les seues filles.
La feina d'una vida, que es pot llegir per primer cop en català, explica la lluita d'aquesta autora per mantenir la individualitat i l'essència, alhora que té cura de les necessitats de la seua filla, una dualitat que, vint anys després, continua plenament vigent i ateny que totes les dones que es llancen a l'aventura de la procreació.
"LES NOSTRES MARES". Edicions 62. Gemma Ruiz Palà
Has imaginat mai quina vida li hauria agradat tenir a la teua mare si, en lloc de dedicar-se en cos i ànima a tindre cura de la família i de la casa, hagués disposat de tot el temps per a ella? Quina afició va deixar de banda i mai no va recuperar? Quina carrera professional podria haver tingut però les circumstàncies no li van deixar desenvolupar?
Totes aquestes preguntes suren en Les nostres mares, de Gemma Ruiz Palà, novel·la que es va endur el darrer Premi Sant Jordi. Després dels èxits d'Argelagues (2016), primer, i de Ca la Wenling (2020), després, Ruiz Palà retrata, a través de les històries de deu dones, una generació que va renunciar als seus somnis per tal que les seues filles pogueren triar. Són deu dones diferents, amb els seus universos particulars, però amb molts nexes d'unió.
Lluny de romantitzar el sacrifici, Les nostres mares és una reivindicació del paper de les dones-mares corrents a les quals la història no els ha prestat cap atenció ni ha mostrat cap reconeixement.
VENTRES SOTA CUSTÒDIA. HISTÒRIES D'ESTERILITZACIÓ FORÇOSA A DONES AMB DISCAPACITAT. Institució Alfons el Magnànim. María Bonillo.
L'any 2017, l'Institut Alfons el Magnànim, amb la participació de la Unió de Periodistes Valencians va convocar la primera beca de periodisme d'investigació Josep Torrent, en record al periodista valencià, una iniciativa que ha permès aprofundir i indagar en temàtiques poc conegudes. La collita de 2022 d'aquesta beca ens deixa un títol ben ressenyable: Ventre sota custòdia. Històries d'esterilització forçosa a dones amb discapacitat, de María Bonillo.
Aquest llibre posa a sobre de la taula un tema molt desconegut i, fins a cert punt, incòmode: l'entramat legal i la cobertura social que des dels anys 80 va normalitzar l'esterilització forçosa de les dones amb discapacitat, una pràctica que s'ha dut a terme a l'Estat espanyol, amb total normalitat, fins l'any 2020.
Ventres sota custòdia és un llibre que ens posa davant l'espill i ens obliga a plantejar-nos dilemes morals i ètics a propòsit de l'estatus que aquesta societat ha atorgat a les persones amb discapacitat. Com escriu Lucía Màrquez en el pròleg, l'obra de Bonillo és "un inventari sobre dignitat i consentiment, sobre sobirania corporal i capacitisme, sobre drets humans i sobre la capacitat amb què aquests es trenquen per les seues frontisses més fràgils".
"LES MALES DONES". Bromera. Marilar Aleixandre
La literatura en gallec viu un moment dolç. L'any 2021, el Ministeri de Cultura va concedir el Premi Nacional de Narrativa a Xesús Fraga per Virtudes (e misterios). L'any passat el guardó va recaure en Marilar Aleixandre per As males mulleres, una novel·la històrica que, amb una original estructura híbrida, retrata la situació de les dones empresones en el segle XIX.
Per fer-ho, Aleixandre pivota la seua història a través de quatre personatges que, emparellats, actuen com a contrapunts. Si bé es tracta d'una ficció, l'autora pren com a element inspirador la biografia de Concepción Arenal, qui va ser visitadora en la presó d'A Galera, a A Coruña, en la dècada dels 60 del segle XIX. Entre aquelles parets hi ha Sisca, una jove empresonada per haver ajudat sa mare a practicar un avortament; Juana Vega (personatge real), una educadora que es va marcar com objectiu alfabetitzar les preses; i l'alcaid, un personatge reaccionari.
Ara l'editorial Bromera posa a l'abast dels lectors catalanoparlants aquest relat contra la desmemòria en el qual es reivindica la dignitat de les persones a través d'una mirada feminista.
"PIONERES. DONES I VALENCIANISME (1900-1939)". Fundació Nexe. Maria Lacueva Lorenz.
A aquestes altures s'ha escrit molt sobre quins són els orígens del valencianisme social i polític. Tanmateix, la historiografia havia ignorat fins ara quin havia estat el paper de les dones en l'articulació d'un discurs valencianista. Simplement, eren invisible. Doblement invisibilitzades, de fet, per ser dones i per formar part d'una nació oprimida.
Per tal de tapar aquest forat negre, la Fundació Nexe i l'Associació Cívica Tirant Lo Blanch, a través del Lab de Feminisme, van llançar fa aproximadament quatre anys un projecte d'investigació per traçar aquestes genealogies feministes. De resultes del procés de documentació, el març de 2001 es va llançar una web per posar a l'abast de tothom els noms d'aquelles dones.
El següent pas va ser la publicació, l'estiu passat, de Pioneres. Dones i valencianisme (1900-1939) on la investigadora Maria Lacueva recupera els perfils de dones que, com Elisa Garcia Villalba, Empar Navarro Giner, Pilar Monzó o Rosario Soto van conrear des de les seues vessants i des de la diversitat ideològica un valencianisme primerenc.