Les principals organitzacions del periodisme català s’han reunit aquest dilluns al Parlament per fer pinya al costat de les dones periodistes que pateixen ciberassetjament i denunciar que és un fenomen que va a l’alça.
L’acte l’ha presentat la periodista Sara González, membre del Col·lectiu Ciutadella (l’associació de periodistes parlamentaris). “El ciberassetjament s’acarnissa sobretot amb les dones. S’ha convertit en una gota malaia a les nostres vides personals i té un impacte personal invisible i silenciat”, ha denunciat la redactora d’El Periódico que ha afegit que moltes d’aquestes actituds ningú les concebria com acceptables si es donessin en un espai públic que no fos internet. “Això no es resol amb un ‘no ho miris’”.
En una línia semblant, abans de les intervencions de les periodistes, la vicepresidenta del Parlament, Alba Vergés, ha inaugurat l’acte recordant que “no hi ha cap dona que tingui una professió que requereixi exposició pública i mediàtica i no hagi patit alguna mena d’assetjament masclista”.
La roda d’intervencions de professionals del sector l’ha obert Magda Gregori, membre de la junta del Col·legi de Periodistes, que exposava que el ciberassetjament “condiciona l’exercici de la nostra professió” i s’ha mostrat preocupada que sigui “cada cop més recurrent, sobretot a les nostres xarxes personals”. Ha reblat la seva intervenció reivindicant que “sense periodisme no hi ha feminisme”. També ha anunciat que el Col·legi de Periodistes activarà els dies vinents un punt lila per acompanyar a les dones periodistes que pateixin assetjament als llocs de treball o ciberassetjament.
“Xata, busca’t un manso de Vox”; “ves-te’n a fregar”; “mal follada, necessites una bona polla”; “què els has fet als teus caps perquè et deixin publicar?”; “quantes fel·lacions has fet per arribar on ets?”… Elisenda Rovira, de la junta del Grup Barnils, ha començat la seva intervenció recollint “frases reals que han rebut periodistes catalanes per fer les seves feines”. La periodista ha anunciat que des de l’organització que representa preparen un taller pràctic per “saber què fer si has patit ciberassetjament” perquè “ens pot passar a totes”. Rovira, a més a més, ha demanat als partits polítics que mirin de controlar les campanyes de ciberassetjament de trols de l'entorn de les formacions polítiques.
Des de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Marta Coll, ha demanat “posar l’atenció també als agressors” i fer “campanyes per ell i no només per les víctimes”. D’altra banda, ha demanat “fer còmplices als homes que estan amb nosaltres a les redaccions. Ens ajudaríeu molt a les dones que a vegades estem massa soles en aquesta lluita”.
Laia Serra Valls, del Sindicat de Periodistes, ha demanat poder aplicar “mesures més concretes” davant els casos de ciberassetjament perquè les que s’estan aplicant ara “no estan funcionant”. També ha demanat a les empreses veure que “aquest és un problema que han de poder abordar” i ha instat als treballadors a mirar d’incloure protocols contra les violències masclistes als convenis col·lectius com per exemple oferir serveis legals en cas de rebre violència a les xarxes.
Després de les intervencions de les ponents, les periodistes Cristina Puig, Gemma Herrero, Mònica Terribas i Ariadna Oltra han parlat de les seves experiències personals moderades per la també periodista Laura Aznar.
Puig, que fou presentadora del FAQS de TV3, ha lamentat que "hem normalitzat el bullying de tota la vida". De la seva experiència al programa estrella dels dissabtes nit a la televisió pública catalana ha destacat que "et fan sentir que no mereixes ser al teu lloc, que hi ets perquè ets amiga d'algú o ets d'algun partit polític. Et fan sentir indigne, que no mereixes aquella feina". També ha denunciat que "en privat tothom et dona el condol, però en públic tothom calla. M'he sentit molt sola". Creu que si no hi ha suport públic, en part és perquè "com tu defensis algú que està essent linxat a les xarxes, al darrere vas tu". També ha reclamat que "potser a vegades necessitaríem acompanyament psicològic, que cadascú se l'ha de buscar perquè les empreses no el posen".
La periodista esportiva Gemma Herrero ha exposat que "a un home no li dirien el que m'han dit a mi". Quan era més jove, diu "es donava per suposat que era perquè me n'havia anat al llit amb algú" i ara "que soc més gran i no soc desitjable, és perquè el meu amic és no sé qui o per què tinc amics. Mai és perquè ho mereixes". Tot plegat, exposa "t'enfonsa, perquè no et sents digne, perquè t'altera la confiança i l'autoestima. Jo anava tremolant a algunes tertúlies". Relata que es preparava molt les tertúlies perquè no l'enganxessin en res, "però és igual, diguis el que diguis, facis el que facis. Companys deien el mateix i totes les hòsties anaven per mi". Ha reconegut, també que a Twitter "vaig treure la meva foto i vaig posar la del gos perquè deixessin de parlar de la meva cara".
Mònica Terribas, que va optar per no tenir perfils a les xarxes socials, recorda que "jo no hi volia el meu jo individual" perquè "la comunicació interpersonal pot generar que surti el pitjor de l'ésser humà amb molta cruesa i velocitat". Una velocitat que fa que les campanyes "siguin una espiral boja que porta a situacions insuportables". Ha volgut recordar, també, que "el ciberassetjament el pateixen les dones de totes les professions. Avui tenim el privilegi de ser altaveu, i ho podríem replicar a les companyes d'altres professions. Tenim un cert poder perquè podem venir aquí a explicar el que ens passa".
A escala personal, diu que va notar "molta més pressió en el moment en què vaig tenir una posició d'okupa del patriarcat. La història comença quan els substitueixes". La conseqüència, per Terribas és "un atac sistemàtic per treure't del lloc que ocupes i el mecanisme que s'utilitza és desestabilitzar-te psicològicament".
"Al final, volen que tu tremolis i acabis no fent la feina com tu faries, perquè per alguna cosa estàs aquí", ha denunciat Ariadna Oltra. Ella ha decidit que, com a directora dels Matins de TV3, ha decidit apartar-se de les xarxes socials. "Em conec i sé quines són les meves debilitats. Filtro, és pura supervivència. És un filtre que et permet avançar amb el que tu has creat. Nosaltres no som impostores, totes, tenim un camí recorregut. Si no, no aguantaríem aquí, no defensaríem el que estem defensant", ha argumentat. Davant això, Puig ha contestat que "si la solució és no mirar-s'ho, no estem solucionant res". Oltra també ha demanat als periodistes homes "revisar-se".
Un dels altres problemes que s'ha repetit al llarg de la xerrada és les campanyes orquestrades per diferents col·lectius. Puig ha assenyalat les empreses d'astrosurfing que "tenen l'objectiu de neutralitzar periodistes per treure-les del lloc que ocupen" i que diu que "hi ha partits polítics, equips esportius, empreses privades, que volen crear un marc mental contra persones". El problema, per ella, "és que no s'investiga" i que cal "estirar el fil, perquè ens hem de sentir protegides les que fem la nostra feina".
Herrero també ha reconegut que "jo no em pensava que em podia passar, perquè jo no soc una gran figura" i que "al principi penses que són paranoies teves, que t'ho estàs inventant". Revisant, va descobrir que "no podia ser que comptes amb tan pocs seguidors, tinguessin tantes repiulades quan posaven la paraula Gemma Herrero".
Clam unitari
L’acte ha anat acompanyat de la publicació d’un manifest recolzat pel Col·legi de Periodistes, el Sindicat de Periodistes, el Col·lectiu Ciutadella, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, el Màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores i el col·lectiu d’anàlisi de mitjans On són les dones.
En aquest manifest es recull que, segons dades de la UNESCO el 73% de les dones periodistes han patit ciberassetjament “quan les informacions publicades en el seu exercici professional han resultat incòmodes per a qui té poder” o “simplement se les ha represaliat pel fet d’ocupar espais de projecció que el masclisme imperant els nega”.
Les organitzacions firmants demanen “aturar aquesta dinàmica i comprometre’s a crear les eines suficients per a protegir les periodistes de forma integral contra totes les formes d’assetjament”. Una responsabilitat que, entre d’altres, demanen prendre a mitjans i institucions a través de comprometre's “activament amb l’erradicació de totes les violències que pateixen les periodistes, un criteri que ha de ser tingut en compte a l’hora d’accedir a la concessió de recursos públics”.
El manifest ha estat llegit en acabar l'acte per les periodistes Mònica Hernández, Núria Orriols, Elena Garcia, Carme Rocamora i Gemma Garcia.