La sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans s’ha fet petita per acollir el centenar llarg de persones que volien presenciar la presentació del llibre L’última conversa. Trobada a Queralbs (Lapislàtzuli, 2023), una conversa entre el president Pujol i el filòleg i traductor japonés Ko Tazawa, mort al setembre. Un xerrada, amb presència de Yoshiko Tazawa, filòloga i dona de Ko Tazawa; també de la lingüista i presidenta de l’IEC Maria Teresa Cabré, l’editor Jon López de Viñaspre i Mònica Socias.
És la continuació del procés de restitució pública de la figura de l’expresident, que va tenir com a darrer acte la presentació del seu llibre d’escrits a la presó aquest febrer a la llibreria Ona o la calçotada del passat diumenge amb la plana major postconvergent i juntista –Artur Mas, Jaume Giró, Lourdes Ciuró, Míriam Nogueras, Jordi Turull o Joan Canadell.
De nou, hi havia cares visibles, menys que l’altre cop, del sector pragmàtic de Junts per Catalunya, amb l’exconseller Jaume Giró al capdavant. Entre els pressents, però s’hi podia comptar l’exconsellera Meritxell Borràs o el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer. També l’expresidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie; la diputada de Junts, Glòria Freixas; l’escriptor Vicenç Villatoro, l’ecologista Santiago Vilanova o l’economista Germà Bel.
Socias ha presentat el llibre com “el darrer moment íntim de dos amics en un racó del Pirineu”, on s’hi parla de geoestratègia, de recursos energètics, de religió, d’identitat o d’honor. Pujol, que ha arribat a l’acte acompanyat del seu fill Oriol –també hi era la seva filla Mireia i el seu fill Josep–, com en les darreres ocasions ha denotat els signes de l’edat excusant-se perquè no hi sentia bé, fet que ha comportat una dificultat plausible per seguir el fil de la conversa. Ara bé, també ell ha marcat els temes quan la presentadora li ho ha demanat. “Vostè em demana parlar de la llengua, però al Japó no ens hi juguem el tipus, ens el juguem a Catalunya. Catalunya la salvarem a través nostre”.
El president català ha dit que el llibre estava més centrat en la relació personal que en la política, “però jo, necessàriament he de parlar de la política”. Així, ha destacat l’interès que tenia en les seves converses a parlar sobre el Japó. Un país, ha dit “que va quedar destruït amb la guerra i ara, en canvi, reneix”. La reflexió venia a tomb del fet que “nosaltres ens hem de fixar en els països que van bé”.
La presentadora li ha comentat que al llibre descriu el catalanisme com quelcom no “basat en una cosa ètnica, sinó basada en la llengua”. Pujol, ara sí, ha atès a la petició: “el nacionalisme català no ha estat ètnic, sinó bàsicament lingüístic i de cultura”.
Sobre com els Tazawa es van incorporar al català, ha destacat que “la integració és tan exemplar que no la podem agafar com a norma”, i que “amb aquest tipus de gent, només, no salvarem el país. Necessitem una gran mobilització popular i general”.
“Ko Tazawa mostra la seva generositat, obertura i compromís amb Catalunya, i el president Pujol mostra lucidesa amb l’anàlisi política que fa. Ho comentava amb el conseller Giró, que són continguts que es podrien aplicar al dia d’avui”
Pujol també s’ha pronunciat sobre el fet d’haver d’entregar la Creu de Sant Jordi a Tazawa. “No hauria de sorprendre. El senyor Coll Alentorn, que la va crear, veia claríssim que havíem de donar creus a persones llunyanes que havien tingut una actitud de servei i compromís amb la llengua”, exposava el president, qui també ha explicat que tenia escrit un text sobre l’honor, d’unes 130 pàgines, inèdit, on estudiava els diferents casos d’honor i reflexionava “sobre com es guanya i com es perd, o com t’ajuden a que el perdis”.
Els fils d’una amistat
Cabré ha reconegut ser un “accident” en la vida de Ko Tazawa, a qui va dirigir la tesi doctoral, “una feina molt fàcil”. Del llibre ha dit que era una “cita literària” que li recordava l’obra homònima de l’escriptor hongarès Sandor Marai. “Ko Tazawa mostra la seva generositat, obertura i compromís amb Catalunya, i el president Pujol mostra lucidesa amb l’anàlisi política que fa. Ho comentava amb el conseller Giró, que són continguts que es podrien aplicar al dia d’avui”, reblava.
Yoshiko Tazawa, emocionada quan s’ha referit al seu marit, recordava que el que els va fer “estimar Catalunya és l’amistat amb els catalans”, i que amb Pujol es van conèixer després de fer un cafè un estiu a Queralbs, on, des de la primera trobada, van repetir anualment. “Hi ha una cosa en comú entre ells, l’amor per treballar molt i bé”, ha dit lla muller de Ko Tazawa, que ha volgut recordar la devoció de Pujol per Sant Pancraç, a qui “demanava salut i feina, no sort i diners”. Tazawa diu que el seu marit deia del sant que “tot i ser d’origen romà sembla molt català”.
L’acte el cloïa l’editor Jon López de Viñaspre. Testimoni de la conversa, ha descrit el llibre com un “miracle” fruit de la “decisió de Ko Tazawa de venir a Catalunya quan els metges li havien donat pocs mesos de vida”. López reconeix haver quedat “impressionat dels coneixements sobre el Japó del president Pujol”. El llibre, ha dit, no brillaria “si no fos per la potència d’aquests dos personatges: el japonès que més ha aportat a Catalunya i el polític més rellevant, que ha marcat més l’agenda del país, dels darrers quaranta anys”.