La mandra pròpia dels dilluns al matí no ha aturat les reaccions davant l'imminent celebració de l'1 d'octubre. A 14 dies de la data del referèndum ni tan sols el cap de setmana ha donat moments de treva en aquesta qüestió. Mentre els partits independentistes fan actes arreu del territori principatí des de Madrid els intents per aturar la votació es repeteixen circularment, ara una amenaça per part d'un polític o algú de l'aparell judicial, després la Guàrdia Civil requisa material de campanya del referèndum o revisa alguna impremta, més enllà la Policia Local identifica persones que anuncien la votació, àduch el Tribunal de torn anul·la la llei de torn. Tot avança, però el patró es repeteix i dia D s'acosta, sense que l'executiu català denoti massa preocupació.
Aquesta nit, anàvem a dormir coneixent un element que anirà cobrant protagonisme els propers dies, les enquestes. En aquest cas, veiem com els resultats de l'estudi demoscòpic encarregat per eldiario.es a Celeste-tel indicava que el 59,9% dels catalans tenen pensat anar a votar, per un 29,1% que diuen que no hi aniran i un 11% que no ho tenen clar. D'entre els participants, segons estima el sondeig, el 59,5% es decantarien pel sí, mentre que 30,7% ho farien pel no. També entrada la nit, seguint la línia dels esdeveniments que es succeeixen els darrers dies, un dirigent internacional es manifestava en relació a l'1 d'octubre. En aquest cas, ho feia el president veneçolà Nicolás Maduro al seu programa de TV Los Domingos con Maduro on acusa a Rajoy de fer servir un doble raser per Catalunya i Veneçuela: "Qui actua com un dictador? ¿Maduro, que va permetre una consulta il·legal, la va protegir i li va donar llibertats àmplies, o Mariano Rajoy, que no vol que el poble de Catalunya es pronunciï?". Feia així referència als diferents intents d'aturar els actes de campanya, com per exemple va passar a Sitges dissabte on un policia local va treure el mòbil a un periodista de Nació Digital, tot i que aquest dilluns al matí sabíem que l'ajuntament l'expedientaria per aquesta actuació.
El més matiners d'aquest dilluns han estat els membres de la Guàrdia Civil que han fet acte de presència a la nau de l'empresa Enquadernacions Rovira, ubicada a la Zona Hermètica de Sabadell. D'allà s'han endut cent mil cartells que cridaven a la participació amb el timbret de la Generalitat. Qui també s'ha llevat ben d'hora ha estat el Secretàri d'Economia Pere Aragonès que en una entrevista a Els Matins de TV3 ha volgut respondre al ministre Montoro. "No hi ha una base legal per bloquejar els comptes de la Generalitat", ha dit Aragonès que ha recordat que l'Estat no tenia autoritat per actuar així, doncs, al seu entendre, "tots els mitjans de pagament estan regulats per una normativa comunitària". D'altra banda, podíem llegir com, després de dues setmanes, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava al seu butlletí la suspensió de la llei de referèndum dictada pel Tribunal Constitucional.
Però, una jornada de declaracions sobre el referèndum no és tal sense la intervenció del Fiscal de l'Estat José Manuel Maza. Aquest torn, ha intervingut en el programa d'Antena 3 Un café con Susanna, on ha parlat sobre la resposta judicial a l'1 d'octubre. "Que el cometin dos milions de persones no fa que un fet deixi de ser delictiu", ha anunciat després de reafirmar-se en la seva disposició de demanar penes de presó per Puigdemont o Junqueras en cas que fos pertinent. Arribat aquest punt, sembla que ni el PSOE desestima la via de Rajoy i així ho ha fet saber el portaveu dels socialistes, Óscar Puente, que no ha descartat l'aplicació del 155 per frenar el Procés, tot i matisar que "no és desitjable".
La batalla 2.0
També a les xarxes s'està jugant el partit entre partidaris i detractors del referèndum català. En una entrevista al diari Ara, el secretari de Telecomunicacions Jordi Puigneró ha expressat que de l'1 al 15 de setembre els ciberatacs s'han multiplicat un 200% en relació al mateix mes de l'any anterior. Tanmateix, ha explicat que només un 16% d'aquests han esdevingut ciberincident i que, fins al moment, els atacs són de baix perfil. Dit i fet, de matí el responsables del web que albergava un manifest en favor del referèndum firmat per més de 1.400 acadèmics feia saber que havien rebut un atac massiu de registres falsos que els havia obligat a aturar les adhesions durant unes hores.