El català es juga un punt important aquest pròxim dijous a Estrasburg. A la seu que a la ciutat francesa té el Parlament Europeu està prevista la compareixença de representants dels territoris de parla catalana, Euskadi i Galícia per reivindicar que català, eusquera i gallec estiguen disponibles en la plataforma d'aprenentatge de llengües que el programa Erasmus posa a l'abast de l'estudiantat. "És la primera vegada aquesta iniciativa aglutina les universitats i els governs dels respectius territoris al Parlament Europeu", explica Ignasi Casadesús, secretari executiu de la Xarxa Vives d'Universitats.
La compareixença es produeix en el marc de la sessió de l'Intergrup de Minories Nacionals i Llengües i hi participaran, a més de Casadesús, Miren Dobaran, viceconsellera de Política Lingüística del govern basc; Valentín García, secretari general de Política Lingüística del govern gallec; i Miquel Àngel Sureda, president de la Xarxa per la Diversitat Lingüística (NPLD).
La intervenció dels representants els territoris amb llengües minoritzades està motivada per l'exclusió de català, eusquera i gallec de la plataforma d'aprenentatge de llengües del programa Erasmus+ Online Language Support. Aquest programa va nàixer amb l'objectiu de proporcionar als universitaris dels coneixements bàsics de l'idioma del territori en el qual anaven a cursar tot o una part dels seus estudis en l'estranger.
Es tracta, per tant, d'una eina molt important per aquells estudiants que volen integrar-se de manera efectiva en les universitats d'acollida. A través d'aquesta plataforma, es proporcionen nocions bàsiques de l'idioma, com ara presentar-se, donar indicacions bàsiques o demanar menjar en un restaurant. També inclou l'opció d'avançar de nivell.
En la darrera actualització del programa s'han posat a disposició de l'alumnat els cursos bàsics en 24 llengües oficials de la Unió Europea, a més d'islandès, macedoni, noruec, serbi i turc, que no tenen la condició de llengües oficials. Tanmateix, la Comissió Europea s'ha deixat fora les llengües minoritàries, de l'Estat espanyol, la qual cosa perjudica de forma molt severa els alumnes, però també els idiomes en un context de minorització i conflicte lingüístic.
L'exclusió de les llengües d'aquesta plataforma rebla, al capdavall, en la subsidiarietat que, en molts campus, han acabat tenint català, eusquera i gallec, enfront del castellà i l'anglès, què ha esdevingut una mena de llengua franca a escala internacional.
Entre els anys 2010 i 2014 les llengües minoritàries sí que estaven en el catàleg disponible en l'Erasmus Intenstive Language Courses, el programa que va precedir l'actual. Entre 2014 i 2022 aquest programa va desaparèixer. La sessió d'aquest dijous està promoguda per la Xarxa per la Diversitat Lingüística, on participen els governs i organitzacions per la promoció de les llengües minoritàries d'Europa.
No s'ha de perdre de vista que el català és una de les 79 llengües que, a tot el món, té la consideració d' 'acadèmica' i que la seua presència a les aules universitàries és bàsica per a la seua normalització i prestigi. A més, amb 13,5 milions de parlants, té més presència que altres idiomes que sí estan inclosos en la plataforma Online Language Suport, com ara el danès (5,5 milions de parlants), el lituà (3 milions) o el letó (1,9 milions)
Cada any les universitats de la Xarxa Vives reben al voltant de 10.000 estudiants participants en el programa Erasmus. La Xarxa calcula que, en cas que la reivindicació no siga atesa i la Comissió opte 2027 per resoldre aquesta mancança a partir de 2027, al voltant de 50.000 alumnes s'hi veuran perjudicats. El Ministeri d'Universitats ja va reclamar el passat novembre la incorporació d'aquests idiomes i la resposta de la Comissió està previst que arribe en un espai relativament curt de temps. Des de la Xarxa Vives recoden, en tot cas, que la plataforma Online Language Suport és una eina digital, per la qual cosa, "no hauria d'existir cap impediment tècnic per fer-ho possible".
L'acte d'aquest dijous a Estrasburg es produeix la mateixa setmana que nou entitats del món social i econòmic dels Països Catalans han presentat un manifest per reclamar al Govern espanyol que impulsi, durant la presidència espanyola del Consell de la Unió -durant el segon semestre d’enguany-, que el català sigui oficial a la Unió Europea.
Al darrere d'aquesta iniciativa hi ha la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, la Intersindical-CSC, la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Institut d'Estudis Eivissencs, la Fundació d'Empresaris de Catalunya-FemCAT i l'Obra Cultural Balear de Formentera.