Qualsevol que haja viscut una experiència Erasmus sap com d’important és tenir unes mínimes nocions de l’idioma que és parla en la destinació. Cal, clar, l’anglès, que ha esdevingut la llengua franca, però també la llengua del territori. Per això, la Comissió Europea, responsable del programa d’intercanvi d’estudiants, disposa d’una plataforma de Suport Lingüístic en Línia (OLS, en les sigles en anglès) a través de la qual l’estudiantat pot adquirir algunes nocions bàsiques de la llengua del país d’acollida. Els usuaris reben uns coneixements bàsics sobre com presentar-se, com sol·licitar indicacions bàsiques o demanar menjar en un restaurant. Els més motivats poden accedir a cursos de més nivell.
El problema, per als i les joves europeus que volen venir a casa nostra és que el català no apareix en el catàleg de les llengües disponibles, a pesar de ser llengua oficial de tots els territoris de parla catalana. Tampoc no està disponible el gallec ni l’eusquera. Els alumnes sí poden accedir al búlgar, txecoslovac, danès, alemany, grec, anglès, estoni, espanyol, finlandès, francès, irlandès, croata, hungar, italià, lituà, letoni, maltès, holandès, polonès, portuguès, romanès, eslovac, eslovè i suec. A més a més, l’OLS posa a disposició dels i les usuàries cursos de islandès, macedoni, norueg, serbi i turc.
Aquesta discriminació ha posat en alerta a les universitat de la Xarxa Vives (la qual engloba tots els territoris de parla catalana) i també a les del País Basc, Navarra i Galícia. Per a això a meitat de setembre passat, les trenta universitats on català, eusquera i gallec són llengües oficials van remetre una carta al Ministeri d’Universitats per denunciar aquesta discriminació i instar la Comissió Europea a resoldre aquesta mancança. En la seua missiva, els i les rectores recorden que “gallec, eusquera i català gaudeixen d’un ús preferent en l’administració i l’activitat docents de les universitats dels territoris on es parla”. L’absència d’aquestes llengües en l’OLS, denuncien, “impedeix als participants del programa Erasmus la possibilitat d’aprendre i utilitzar dites llengües al mateix nivell que la resta de llengües d’ús habitual en les universitats europees. I conclouen: “Es produeix, en conseqüència, una discriminació de les nostres universitats en relació a la resta d’universitats europees i un prejudici cap als estudiants estrangers”. No s’ha de passar per alt que el català és una de les 79 llengües que, a tot el món, té la consideració d’ ‘acadèmica’.
Preguntat sobre aquesta qüestió aquest dimarts passat al Senat, el ministre d’Universitats, Joan Subirats, va assegurar que el seu departament, a través del Servei Espanyol per a la Internacionalització de l’Educació, enviarà una carta a la Comissió Europea per reparar aquesta mancança. Subirats va assegurar, de fet, que el seu Ministeri ja va enviar una carta a Brussel·les l’any 2019.
En aquest extrem, les versions de Ministeri i Brussel·les difereixen. A preguntes de l’eurodiputada catalana d’Esquerra Diana Riba, formulades el passat juliol, la Comissió va assegurar a principis d’aquest setembre, que mai no ha rebut una petició del Servei Espanyol per a la Internacionalització de l’Educació en aquest sentit.
No s’ha de passar per alt que l’Estat espanyol és un dels països signants de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual els països es comprometen a protegir i promoure l’ús de les llengües minoritzades. La integració dels alumnes Erasmus en les classes que es fan en català és un dels reptes del sistema universitari, ja que en molts casos, l’alumnat estranger desconeix la llengua. En l’actualitat, les mateixes universitats ofereixen recursos a aquest alumnat Erasmus. Segons dades dels Serveis de Relacions Internacionals i els Serveis d’Idiomes, un 20% de l’alumnat van participar en cursos propis de cultura i llengua catalanes.