Nou entitats del món social i econòmic dels Països Catalans han presentat aquest dilluns a Palma un manifest per reclamar al Govern espanyol que impulsi, durant la presidència espanyola del Consell de la Unió -durant el segon semestre d’enguany-, que el català sigui oficial a la Unió Europea.
El manifest. El manifest l'impulsen Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, la Intersindical-CSC, la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Institut d'Estudis Eivissencs, la Fundació d'Empresaris de Catalunya-FemCAT i l'Obra Cultural Balear de Formentera.
Segons explica la pàgina web de la Plataforma per La Llencua, el seu president, Òscar Escuder, va llegir el manifest en un acte conduït per la periodista valenciana Nerea San Félix. Així mateix intervingueren Bernat Joan, de l'Institut d'Estudis Eivissencs; Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical-CSC; Maria Teresa Ferrer, presidenta de l'Obra Cultural Balear de Formentera; i Jaume Aragall, membre del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona.
«Reclamem al govern espanyol que sol·liciti el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea», llegí Escuder. «No cal la modificació de cap tractat perquè el català passi a ser una llengua oficial» perquè és voluntat dels estats membres. Segons el manifest les conseqüències de la manca d'oficialitat són, primer de tot, «la discriminació del català en la legislació», en segon «la minva en el prestigi» i, tercer,«la vulneració dels drets lingüístics». Escuder explicà que només l'any passat «en 47 disposicions normatives amb requerimentssuposarenl'exclusió automàtica del català pel fet de no ser una llengua oficial».
Per a les entitats impulsores del manifest és una «anomalia» que «la 13a llengua de la Unió en nombre de parlants» no sigui oficial i això és «contrari al principi fundacional europeu de protecció del multilingüisme, consagrat a l'Article 3 del Tractat de la Unió Europea i a la Carta de Drets Fonamentals de la UE», i també «va en contra de l'informe final de la Conferència pel Futur d'Europa, un dels processos participatius més importants de la història de la UE», que «reclama més protecció per a les anomenades 'llengües regionals', com és el cas de la catalana».
Per a Bernat Joan, de l'Institut d'Estudis Eivissencs, «la prova del cotó de si el Regne d'Espanya ens representa com a ciutadans és si demana o no l'oficialitat del català a la Unió Europea». Jaume Aragall, del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, exigí «posar fi al desavantatge competitiu per a l'activitat econòmica del nostre país que representa no poder interactuar amb les institucions d'Europa en la nostra llengua».
Maria Teresa Ferrer, de l'Obra Cultural Balear de Formentera, defensà que «l'oficialitat d'una llengua suposa un instrument per protegir les llengües petites i minoritzades enfront de les amenaces de la globalització i les noves tecnologies». I, finalment, Sergi Perelló, de l'Intersindical-CSC, es mostrà partidari de «l'equiparació legal a escala europea» del català, perquè així es podria «dignificar i igualar els catalanoparlants amb els parlants de les llengües hegemòniques».