CAMÍ DEL REFERÈNDUM

Hola, referèndum!

Tot i les amenaces i les prohibicions de l’Estat, comença la campanya del referèndum amb un acte multitudinari pel 'Sí' a Tarragona. L'esdeveniment s’ha desenvolupat amb normalitat, controlat en tot moment per la policia catalana. Partits i entitats sobiranistes es conjuren per fer possible l’1 d’octubre davant d’una plaça plena de gom a gom.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Nova demostració de força de l’independentisme, aquesta vegada a Tarragona. La ciutat ha acollit el tret de sortida de la campanya pel referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre. L’ambient festiu i les llargues cues dues hores abans de l’inici ja vaticinaven una assistència massiva. Al final, la Tàrraco Arena Plaça ha quedat petita i centenars de persones han hagut de seguir l’acte des de fora del recinte. En total, hi han assistit més de 10.000 persones. De fet, es tracta de “l’acte il·legal més important de la història del país”. Eren les paraules del president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, que ha celebrat aquesta primera desobediència massiva de les lleis i les sentències espanyoles. Un míting inaugural de campanya a favor del encapçalat pel president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras; i on també hi han intervingut representants de tots els partits i entitats sobiranistes. La posada en escena ha estat unitària i ferma, i posa la directa al referèndum, una votació cada dia és més imparable i més visible internacionalment.

El president Puigdemont, convençut d'arribar fins al final | Josep Ribas.

El públic, entregat, ha entomat els tradicionals crits “d’independència", "votarem" i "no tinc por”, així com un especial per a la ocasió, dedicat a l’alcalde socialista de Tarragona: “Ballesteros dimissió”. L’èxit de participació és la millor resposta a les amenaces de suspensió de l’acte per part de l’Estat i al mateix temps esdevé un preludi del que pot passar el proper 1 d’octubre. Tot i que a dins del recinte hi havia seguretat privada, tot l'operatiu de carrer ha anat a càrrec dels Mossos d'Esquadra, així com el dispositiu de trànsit. 

Junckeras

Una de les dades de la nit l’ha donada el vicepresident Junqueras, que ha anunciat que ja hi ha més de 750 alcaldes compromesos amb el referèndum i més de 47.000 voluntaris, molts més del necessaris. En aquest sentit, Junqueras diu que “arribem més forts del que molts haurien pensat”. Però avisa que “no tot està fet i que només depèn de nosaltres”. Per això, demana “sortir massivament a votar el proper 1 d’octubre”. El vicepresident també ha recordat el posicionament del president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, que respectaria l'elecció dels catalans, “com no podria ser d’una altra manera”.

Junqueras va citar Juncker | Josep Ribas.

Per la seva banda, el president Carles Puigdemont, tot just començar l’acte s’ha dirigit a fora del recinte per saludar als centenars de persones que no han pogut entrar. En el seu torn i tancant els parlaments, Puigdemont ha garantit la votació fent aquesta pregunta: "Qui creu que no votarem? Qui es pensen que som els catalans? A Catalunya som demòcrates i votarem”. Jugant amb el titular d'El Mundo d’ahir, ha dit que "cal posar llum a una foscor que fa massa temps que dura.”

L’acte, presentat pels actors Txe Arana i el tarragoní Oriol Grau, ha començat amb les intervencions dels representats dels partits polítics sobiranistes. Magda Casamitjana, en representació de MÉS i Avancem, ha representat el socialisme “del , del Catalunya Estat, que no té por a decidir". Antoni Castellà, de Demòcrates, ha explicat que votarà per construir una República “radicalment democràtica, amb més oportunitats, més culta i lliure”. Castellà, contundent, ha titllat les actuacions recents de l’Estat espanyol de “neofranquistes”. Al seu torn, Quim Arrufat, de la CUP ha volgut tenir un record pels treballadors d’El Vallenc i pels imputats per l’Estat espanyol. S’ha mostrat esperançat amb el referèndum de l’1-O com a eina per fer caure el règim del 78 i fer una República per donar “el millor exemple a Europa i al món de com el poble construeix utopies”.

La republicana Marta Rovira ha dit que tot plegat no va de banderes ni de noms, sinó d’aquells que “volen mantenir l’statu quo o dels que volen avançar i progressar”. Seguint amb les comparacions, “entre aquells que fan trens sense passatgers i els que volem fer el corredor mediterrani”. Defensava així una reivindicació clau del territori i dels Països Catalans. La darrera representant política ha estat Marta Pascal, del PDeCAT, que ha instat a fer la “revolució” per tot seguit entonar la Gallineta de Lluís Llach. Pascal ha defensat la "valentia" del Govern, consellers i diputats que han fet la feina per poder votar, així com de la “bona gent normal i digna” que omplirà les urnes de “llum i esperança”, tot comentant la polèmica de tallar la llum dels col·legis electorals, una intenció pronunciada pel Govern de l'Estat.

En l’acte també ha comptat amb representants del territori i de sectors professionals que han desgranat beneficis de la independència i reivindicacions de la campanya del Sí que proposa l’Assemblea. Entremig de les intervencions han actuat grups de música i s’ha presentat el nou anunci de campanya de l’ANC. Un espot que contraposa conceptes dient Hola i Adéu.

Jordi Cuixart va culminar la intervenció amb un "visca els Països Catalans" | Josep Ribas.

Les entitats sobiranistes, ANC, Òmnium i l’AMI també han tingut un paper destacat en l’acte inaugural de la campanya. Jordi Sànchez s’ha mostrat satisfet per la notícia que es podrà votar a Barcelona i ha vaticinat que “l’onada de llibertat serà imparable”. Jordi Cuixart, rebla que Catalunya està lluitant davant “un estat totalitari i demofòbic” i recorda que “votar mai ha sigut un delicte”. Cal destacar que Cuixart ha estat dels pocs que ha fet una referència als Països Catalans, un visca, concretament. 

Finalment, Neus Lloveras, presidenta de l’Assemblea de Municipis per la Independència i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, s’ha mostrat sorpresa per la repressió d’aquests dies que li “recorda el franquisme”. Reivindica “els 712 alcaldes que seran cridats a declarar per fer allò que és la seva obligació, que és escoltar la seva gent” i s’ha acomiadat poètica dient que “la força d’un vot és limitada, però la de milers ho pot canviar tot”.

Un esdeveniment que ha tornat a demostrar la poca influència que té l’Estat espanyol al Principat. La voluntat del conjunt de la societat catalana a votar el proper 1 d'octubre només és replicada per l'Estat enviant més policia. Uns cossos de seguretat espanyols que l´únic que provoquen és més determinació i que no fan por

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.