Camí de l'1 d'octubre

Desafiant les amenaces i la por

La Diada de 2017 ha tornat a ser exraordinàriament multitudinària i contundentment pacífica. Els polítics i intel·lectuals reunits a Plaça Catalunya descarten ofertes sorpresa del Govern Rajoy i cap estratègia que pugui impedir el referèndum de l'1 d'octubre (1-0).

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, ho va destacar tot just començar el seu discurs: “Hem guanyat novament el carrer desafiant les amenaces i la por. I ho hem fet amb el millor dels nostres somriures. Aquesta i cap altra és l’actitud. Aquesta és la vitalitat que ens fa guanyadors com a país. Amb aquesta actitud no poden ni fiscals ni jutges ni guàrdies civils”.
Els registres a impremtes i la violació de mitjans de comunicació per part de les forces de seguretat de l’Estat no van desplaçar ni un centímetre la voluntat de més d’un milió de persones de manifestar-se pacíficament. Les amenaces als ajuntaments no han impedit que més de 700 ja hagen signat un decret de suport al referèndum de l’1-O.
La presidenta de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència), Neus Lloveras, ho va recordar explícitament des del faristol principal de la manifestació: “Els ajuntaments estem veient aquests dies com se’ns està intentant fer por per aire, mar i terra. Enviant cartes als funcionaris dels ajuntaments; amenaçant els alcaldes i les alcaldesses. Intenten generar por per frenar un exercici de radicalitat democràtica tan gran com és un referèndum. Ens volen fer por, però si tenim por d’alguna cosa és de decebre els ciutadans de les nostres poblacions, que han demanat majoritàriament que volen expressar-se a les urnes”.
Jordi Sánchez va assegurar que, amb l’èxit d’aquesta nova manifestació, “ens hem declarat insubmisos a tots aquells tribunals i aquelles lleis que només busquen preservar la indivisibilitat de la seva pàtria. Aquest no és el fonament del nostre dret. El nostre dret creu en la democràcia, creu en el poble. I que no ens enganyin —va reblar—: la democràcia ha estat sempre al costat de les urnes”.
El president de l’ANC va insistir que la següent convocatòria de l’Assemblea era, en realitat, el referèndum de l’1-O: “Si cadascú de nosaltres, l’1 d’octubre va a les urnes amb una altra persona que té dubtes, l’1 d’octubre serà una victòria aclaparadora de la democràcia. No defallim (...), l’única revolució que no es podrà aturar és la que neix del nostre compromís personal”.

Raül Romeva, Gabriel Rufián i Oriol Junqueras / Jordi Play


Les amenaces, efectivament, planaven sobre una manifestació que sempre havia estat pacífica. I ho va tornar a ser. Aquestes amenaces, que s’havien materialitzat els últims dies en el registre a una impremta de Constantí i al setmanari El Vallenc de Valls, fan témer que l’Estat no concentri totes les seves energies en la logística del referèndum: les paperetes i les urnes.
Jordi Sánchez va ironitzar sobre aquest punt al final del seu discurs: “A tots aquells que busquen desesperadament les urnes i les paperetes us hem de dir des de l’Assemblea que sabem on són. Les podeu trobar l’1 d’octubre a qualsevol col·legi electoral i hi trobareu totes les urnes que busqueu”.
Sobre aquest punt, el conseller de Sanitat, Alfons Comín, en declaracions a EL TEMPS, també va ser irònic: “El Govern espanyol s’hauria de plantejar el risc de fer el ridícul més clamorós. Respectuosament i fraternalment els demanaria que no fessin el ridícul més del compte. Que el facin una mica, si volen, però no massa”.
Comín explicava a aquest setmanari que “la gent és molt conscient que estem a la Diada definitiva: hem estat anys anunciant que faríem un pas que seria definitiu per tal d’alliberar-nos del bloqueig permanent al qual ens està sotmetent l’Estat espanyol i aquest bloqueig ja es va donar la setmana passada”. Per això, conclou Comín, “aquesta ha estat una Diada clarament de celebració; d’estar exercint ja el dret a la determinació —a partir de la convocatòria del referèndum. Si algun 11 de setembre està carregat de pes i de gravetat històrica és aquest. La gent ho té molt clar”.
El conseller de Relacions Exteriors, Raül Romeva, incidia, per la seva banda, en el caràcter pacífic i festiu de la Diada: «La gent no té cap més desig que ser escoltada i és el mínim que es pot demanar en una situació democràtica. I estem reiterant el caràcter pacífic d’aquesta manifestació. Malgrat que hi hagi gent que vol afegir-hi tensió, la realitat s’imposa i no és en absolut la manera de fer d’aquesta gent. Estem demostrant la determinació de votar però a més estem demostrant com ho volem fer: de manera pacífica i festiva”.
Un altre rumor que planava sobre la manifestació ha estat la possibilitat que Rajoy faci una contraproposta abans de l’1 d’octubre, un rumor que escampaven pel matí de la Diada diversos mitjans de comunicació. En aquest sentit, Romeva explicava a EL TEMPS que no espera res: “Fa molt temps que estem a la taula de negociació i ells ni tan sols s’han aixecat. El que hem de fer és respondre al mandat democràtic que ens han donat. Crec que l’Estat s’equivoca: el millor que podria fer és respondre políticament al que estem fent. Si no ho fan, òbviament estan alimentant aquesta imatge d’un Estat que ha fallat”.

 

L’escriptor i periodista Agustí Pons, antic defensor de la tercera via, tampoc no hi creu: “Rajoy ara ja no pot proposar res, perquè la dreta civilitzada, que era UCD, ha quedat fagocitada pel PP neofranquista. Dins del PP no tots són franquistes ni neofranquistes, però han estat esborrats del mapa tota aquella gent de dretes amb els quals s’hauria pogut pactar”.
Agustí Pons recorda que ell havia estat partidari d’un altre camí per a Catalunya, però afirma que el Govern de Rajoy ha empès Catalunya en sentit contrari: “Fins i tot als qui ens hauria agradat no arribar a aquesta situació, en aquest moment ja no trobem punts intermedis. O estem a una banda o estem a l’altra. Alguns hi estem no del tot cent per cent satisfets, perquè no hi ha altra manera de ser-hi i perquè alguns que, com jo, vam defensar la tercera via, ens hem sentit molt estafats. El Govern Rajoy ha tingut molt temps per presentar una alternativa, la que fos, i no n’ha presentat cap. Per tant, en aquest moment, estem com pujant una muntanya, o puges o baixes, i jo estic per pujar-la”.
El filòsof Xavier Rubert de Ventós, que està xerrant tranquil·lament amb la dibuixant Pilarín Bayés, tampoc no veu que pugui arribar cap proposta del Govern Rajoy i fa esment de la convicció dels espanyols que Catalunya és una propietat seva. Però, com a filòsof sempre de guàrdia, alerta contra cofoismes: “Ja vaig dir en un discurs la Diada de la Via Catalana que el foc al cor no ens creï fum al cap. Vol dir que, de tot això, ens guardem l’energia, però no la tonteria. Jo no vull desitjar la independència; jo vull la independència”. Això vol dir que s’ha d’anar a votar?: “Això mateix. Més enllà de discursos, sobretot cal anar a votar”.

El Premi Nobel tunisià Ahmed Galai / Jordi Play


La manifestació va tornar a ser una bassa d’oli. En sis anys no s’havia trencat un vidre i tampoc aquesta vegada ningú no va caure en provocacions ni va sortir del guió. Un cop acabada la manifestació, Manuel Milián Mestre —fundador d’AP, col·laborador de Fraga Iribarne i ara tertulià—, sortia del set de Catalunya Ràdio cap a la Gran Via. “Tenia por que avui passés alguna cosa. Però res. Aquesta és la gran lliçó que ha donat una altra vegada el poble català”. Ara Milián Mestre no veu altra sortida per al president espanyol, Mariano Rajoy, que el diàleg. Tot i això, reconeix que la seva negativa a parlar-ne durant tants anys col·loca Rajoy en una situació molt compromesa per accedir a cap demanda de l’Executiu Puigdemont.
Com havia dit el Nobel de la Pau tunisià Ahmed Galai des de la plaça de Catalunya una hora abans: “L’Estat ha de respectar les seves obligacions internacionals i ha de negociar amb el Govern català”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.