DIADA GLOBAL

Catalunya, inspiració i esperança per a les nacions sense Estat

Conversem sobre el procés independentista català amb periodistes d'Euskal Herria, Escòcia i Quebec que han vingut a Barcelona a cobrir el darrer Onze.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La manifestació de l'Onze de Setembre ha tornat a fer la volta al món. Més d'un centenar de mitjans de comunicació internacionals -de fins a 30 nacionalitats- s'han desplaçat a Barcelona per viure la Diada en directe. Periodistes del Japó, Xina o Rússia, així com de la majoria d'Estats europeus han fet el seguiment de la manifestació. Destaca la presència d'una dotzena d'unitats mòbils de televisions globals com ara Al Jazeera o de la BBC. En total, es van acreditar fins a 870 periodistes.

Esclatat el conflicte judicial, institucional i polític entre l'Estat i Catalunya; i amb un referèndum unilateral i vinculant a la cantonada, la cobertura informativa va en augment. Sobretot la dels mitjans de comunicació de les nacions sense Estat del món, que veuen el procés català amb interès especial. Per conèixer de primera mà quina visió tenen del procés, EL TEMPS es va desplaçar a la delegació de premsa internacional, situada al Col·legi de Periodistes, per conversar amb ells.

Vingut des de Montreal i repetint per tercera vegada, el director de cinema Alexandre Chartrandva fer el seguiment de la Diada per diversos mitjans del Quebec. Chartrand posa en valor el caràcter transversal del procés independentista català i explica que en el seu país existeix el concepte"fer-ho a la catalana", en referència a la voluntat de treballar junts per un objectiu compartit. "Quan l'independentisme al Quebec va arribar més lluny va ser quan anava unit". Chartrand va recórrer els carrers captant l'ambient de la marxa, i creu que la manifestació d'aquest dilluns va tornar a estar a l'alçada. Fins i tot, "semblava que la gent estava més motivada i il·lusionada que altres anys", comenta.

Per la seva banda, el corresponsal de Cable Magazine escocès, William Thomsom, li xoca positivament l'assistència massiva de les mobilitzacions catalanes: "A Escòcia la manifestació més gran va ser la de l'any passat i va reunir 15.000 persones. Així que veure més de mig milió al carrer a favor de la independència és el que més em sorprèn". Thomsom veu els processos independentistes com una carrera: "Hi ha un gran interès per veure qui aconsegueix primer la victòria". Comenta que Escòcia capitanejava aquesta cursa el 2014 quan tenia la possibilitat de guanyar el referèndum i ara és Catalunya qui va al capdavant.

Una opinió similar expressa la periodista Ekhiñe Atorrasagi, de la televisió basca Hamaika Telebista. "Fa uns anys ningú no s'hagués pensat que Catalunya ens avancés d'aquesta manera. El camí del referèndum s'està seguint amb molt d'interès a Euskal Herria, com també quines seran les mesures que adoptarà el Govern de Madrid o la justícia espanyola en les properes setmanes". Atorrasagi comenta que el referèndum condiciona la política basca, ja que és "un sentiment i una necessitat compartida".

Qui coneix bé els referèndums és la gent del Quebec. En aquest sentit, Chartrand comenta que en el seu temps "Canadà va deixar votar i no hi havia discussió: un resultat del 50%+1 significava independència". Ara bé, els canvis en la llei han complicat aquesta via, ja que la llei de la Claredat marca que cal un 66% a favor de la independència, un suport molt difícil d'aconseguir. "Ni en els millors moments de l'independentisme -quan rondava el 60%- mai no s'hi ha arribat", comenta el director de Montreal.

Independentistes flamencs, presents a la manifestació de Barcelona / Jordi Play.

"Companys de viatge", així defineix el periodista escocès les semblances entre les dues nacions. També ens explica com ha canviat la situació al seu país després de perdre el referèndum, el posterior resultat del Brexit i la dimissió de David Cameron; així com la mala relació amb l'actual primera ministra, Theresa May. "Anglaterra és com Madrid, s'ha acabat el diàleg i s'han esfumat les promeses d'un establishment que ara és intransigent".

En canvi, sobre el referèndum català, Thomsom és optimista. I veu complicat evitar una votació democràtica: "Si guanya el sí serà molt difícil que Europa i altres nacions no reconeguin una Catalunya que vol la independència". Per aquest motiu, creu que aquesta serà "la darrera manifestació independentista"

La periodista basca, al seu torn, considera que la independència arribarà ,però que cal treballar-la. "No només s'aconseguirà fent el referèndum, sinó des d'un procés social. En aquest sentit, el procés a Catalunya ja ha començat, tot i que ara agafa una volada important. El referèndum serà un dia molt important, però el que passi abans i després també ho serà. De fet, la independència l'esteu aconseguint amb el dia a dia".

Tot i el camí que queda per fer, la situació catalana pot despertar en aquests països una certa enveja sana, al mateix moment que la independència de qualsevol nació obre noves finestres d'oportunitats. Actualment, però, la referència de les nacions sense Estat i l'esperança d'un món millor és Catalunya. Per exemple, la via catalana del referèndum ha entrat en força a la política basca. Esdevenir un nou Estat d'Europa pot ser un revulsiu per als escocessos. O per a una Europa dels pobles, on les sensibilitats de països com ara Sardenya, Corsega o Flandès, hi tinguin la seva veu. I més enllà del continent, una Catalunya lliure serà solidaria amb pobles que sobreviuen en la resistència, com el Kurdistan o el Sàhara. També és curiós el que està passant al Quebec, on els independentistes s'estan reorganitzant a través d'una assemblea amb l'objectiu d'obrir un procés constituent. Fins i tot, els partits independentistes parlen d'anar junts i fer coalicions "a la catalana". 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.