Camí del Referèndum

Quant de la CUP té la nova Llei de Transitorietat Jurídica?

Enmig d'una legislatura prou intensa, aquesta setmana s'ha presentat la llei que ha de regular el procés de desconnexió de Catalunya de la resta de l'Estat. És un document producte d'intensos debats i no pocs daltabaixos que s'explicarien per la diversitat ideològica de l'independentisme. Però, quant d'una de les seves ànimes, l'anticapitalista, hi ha al text presentat?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En les últimes setmanes d’agost s’estan esmolant decrets i lleis amb l’objectiu de preparar el terreny per al proper 1 d’Octubre. Amb la recent presentada Llei de Transitorietat Jurídica de la República culminaven mesos de negociacions entre l’artefacte electoral de Junts pel Sí i els anticapitalistes de la CUP. Ha estat complicat: a la coalició independentista hi conviuen sensibilitats de propostes més conservadores que han hagut d’entendre’s amb una formació que defensa un programa de ruptura. Finalment però, hi ha hagut consens. I la marca electoral de l’esquerra independentista s’hi ha fet prou present, al text legal.

El diputat per Girona, Benet Salellas, explica a EL TEMPS que les aportacions de la CUP es podrien agrupar en tres grans blocs: el model de procés constituent, les qüestions de nacionalitat i tot allò que tracta l’abast de la justícia pel que fa els drets fonamentals. Salellas ha volgut deixar clar que el seu partit ha bregat perquè la llei de transitorietat no preconfigurés el procés de constitució del nou Estat. Per als anticapitalistes, cal organitzar trobades territorialitzades i sectorialitzades que permetin formular preguntes i resoldre debats que condicionin l’assemblea constituent. Aquesta idea la recullen els articles 86, 87, 88 i 89 de la proposta de llei.

Fòrum Social Constituent

Al punt 87, concretament, s’hi refereix un Fòrum Social Constituent (FSC). El nom de l’espai en qüestió remet al Fòrum Social Mundial (FSM) organitzat el 2001 a Porto Alegre, Brasil. Fou una trobada que contribuiria a vertebrar el dispers i inconsistent moviment “altermundialista”. La idea era que d’allà en sortissin propostes concretes per dissenyar polítiques que contrarestessin un determinat model de globalització, dit “neoliberal” pels seus crítics. I el 2008, la iniciativa de Fòrum Social faria arrels a Catalunya amb l'FSCat, resultant d’una crida de l'FSM per descentralitzar aquestes trobades. Aquell fou un any de consolidació per a les CUP, quan encara eren un projecte d’abast local.

La contesa electoral de 2007 havia permès al referent institucional de l’esquerra independentista eixamplar la seva base de càrrecs electes. I mesos després que se celebrés l'FSCat, la CUP aprovaria uns nous estatuts que deixarien enrere l’etapa de coordinadora de nuclis locals en favor d’una organització més cohesionada. El programa i les pràctiques de la formació beuen molt d’experiències com aquesta.

Tant, que aquest col·lectiu ha engegat marcs de trobada propis per armar el seu programa de transformació social en clau d’esquerra anticapitalista. Les anomenades Trobades d’Unitat Popular (TUP) jugarien un paper semblant al de l'FSCat o el del no-nascut FSC, tant al món local com a l’àmbit nacional. L’última se celebrava el 15 d’octubre de 2016, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. En aquest tipus d’esdeveniment, doncs, els anticapitalistes juguen amb un ampli avantatge: han teixit una sòlida xarxa de complicitats i aliances arreu del territori que poden fer-se molt presents en els futurs espais constituents. Malgrat que, cal dir, encara no estan clars quins seran els mecanismes per garantir que el debat en la seva primera fase doni els fruits esperats.

Nacionalitat i drets fonamentals

A l’espera que aquest procés es concreti, Salellas segueix assenyalant més aportacions de la CUP. Assegura que es preveu un sistema de garanties de drets que va més enllà del de l’Estat espanyol. El gironí apunta a la necessitat d’expandir la justiciabilitat: el fet que la judicatura garanteixi els drets econòmics, socials i culturals previstos als tractats internacionals que el futur Estat català ja s’ha compromès a signar amb aquesta llei de transitorietat. Els articles 22 i 75 recullen l’esperit d’aquesta idea. Es reserva una tramitació preferent a les qüestions relacionades amb la vulneració de drets.

Els articles 8 i 26 també impliquen un canvi de paradigma respecte a la llei d’estrangeria espanyola. En un lapse de cinc anys, un estranger resident legal a Catalunya podria obtenir la nacionalitat, i el procés s’unifica en únic termini: no es distingeix si ets originari d’una ex-colònia o si ets d’un país comunitari o si estàs casat o no. També l’equiparació de drets i deures entre estrangers i nacionals és més progressista que la que impera ara a l’Estat espanyol. El text és clar: “La no possessió de la nacionalitat catalana no impedeix l’accés, l’exercici ni la justiciabilitat dels drets”.

Perquè tot sigui efectiu, ara només queda que l’1 d’Octubre s’imposi el al referèndum i que es pugui consumar la separació. Quasi res.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.