Ministeri del Referèndum

"Cal que el Govern tingui la capacitat per celebrar el referèndum i la força per aplicar el resultat"

La llei de transitorietat només s'activaria amb una victòria del 'sí' el proper 1 d'octubre

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquesta setmana els partits independentistes han presentat la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república. El contingut de la llei és previsible i provisional, ja que la principal missió d'aquesta serà cobrir el buit legal fins que s'aprovi la futura constitució catalana. La definitiva, doncs, s'aprovaria d'aquí a un any. Per a saber-ne més de la llei de transició parlem amb Joaquim Ferret, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert constitucionalista.

Per a què serveix aquesta llei pont, que transita de les normes de l'Estatut i la Constitució espanyola cap a la futura constitució catalana?

De fet és una constitució provisional, a l'espera de la constitució definitiva. Una llei que intenta evitar el buit. Quan es proclama un nou Estat podria semblar que cap llei no s'aplica, així que intenta preservar tot el que hi ha ara fins que no es modifiqui posteriorment. Un intent de mantenir les lleis, els drets, els contractes o els reglaments. La idea, doncs, és conservar tot en la mesura del possible tal com funciona actualment.

Bàsicament, serveix per donar seguretat jurídica?

Exacte, si no hi hagués cap llei estaríem en l'anarquia absoluta. S'ha optat per l'opció més conservadora, en el sentit de mantenir el que hi ha ara, acceptant totes les llengües o tots els drets europeus i de la comunitat internacional. Tot de cara a evitar aquest buit.

Quina valoració tècnica en fa de la nova llei?

En general, la llei de transitorietat em sembla raonable. De la nova llei es podrien discutir moltes coses: si està més o menys regulada, si s'hauria de nomenar el fiscal general o no... Infinites coses que es poden discutir i que van al gust del consumidor. Però el final s'ha optat per una solució senzilla i la més planera possible. Tot i que sempre hi pot haver alguna escletxa. De totes maneres, tampoc no cal innovar gaire perquè es contempla que al cap d'un any s'ha d'aprovar una constitució definitiva. Per tant, ja serà el constituent qui ho faci. El contingut no té massa valor, o no tant com els esdeveniments que han de succeir.

La llei preveu una transició suau i ràpida, on pot aparèixer el conflicte?

Sí, hi poden haver algunes divergències en el mecanisme de participació durant el procés constituent. O en el nomenament del fiscal, tribunal o una sala de garanties. Al final tot és discutible perquè són decisions polítiques. Com deia, han intentat fer la mínima trencadissa possible. Mantenir tot el que hi hagi i substituir tot allò que desaparegui. Suposant que només val si el referèndum i la independència tiren endavant. Si no, no té cap sentit.

L’aprovació de les lleis -la del referèndum i la de transició- es produiran el proper mes de setembre. Serà com proclamar la independència encoberta, sense èpica però igual d’efectiva?

A la pràctica, se suposa que sí. Sobretot la llei del referèndum, que està feta contra la Constitució espanyola, ja que exigeix el dret de l'autodeterminació. La llei de transitorietat s'aplica quan ja marxem, per això la del referèndum és més trencadora. El gran problema és acceptar que Catalunya ja és independent i com s'hi arriba fins aquí. De com es fa la truita si abans no es trenquen els ous.

El president espanyol, Mariano Rajoy, diu que aquesta llei mai no entrarà en vigor...

L'Estat espanyol opina que totes les lleis que es facin han d'estar d'acord amb el Constitucional. En canvi, a Catalunya hi ha una majoria que diu que ens acollim a l'ordenament internacional i al dret a l'autodeterminació. La clau serà la força de les parts: si tu controles el país vol dir que ets independent, i si no el controles, no ho ets. Aquest és el problema. La clau serà quina de les parts controlarà la situació d'aquí al 2 d'octubre. Si es proclama la independència, la gent en quina hisenda pagarà? La que li faci més por? El gran problema, jurídic però sobretot polític, el veig en el moment de la ruptura.

La clau per activar-ho tot plegat és fer el referèndum?

Sí, cal que el Govern tingui la capacitat per celebrar el referèndum i la força per aplicar el resultat. Cal que es faci com sigui i que s'ho creguin. L'Estat té moltes possibilitats de poder aturar el referèndum, en el fons és un David contra Goliat.

Si tot fos força l'Estat guanyaria, però actualment existeixen altres variables?

L'Estat potser no s'atreveixi a aplicar la força. O que es passi. Si l'aplica en la seva justa mesura, la victòria està clara. Les altres opcions ja són una incògnita i ningú no sap el que llavors pot passar. Podria ser que permetessin que la gent voti o impedir-ho per la força i fer trencadissa. Jo suposo que ho voldran impedir, però hi ha moltes fórmules.

En el proper mes, passis el que passi, el procés, en el sentit autonomista del terme, s'haurà esgotat?

Sí, entenent que entrarem en una fase de confrontament directe o de pacte, tot i que el pacte el veig molt lluny.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.