Les estimacions de vot, els documents d'estratègia i les enquestes de tota mena s'han convertit en el decorat hegemònic de les sales de màquines de les forces polítiques valencianes. A poc més de cinc mesos per als comicis municipals i valencians, quan aquelles estampes de ciutats empaperades de cartells amb candidats estan ben a prop, la lluita per cada papereta es converteix en vital. No importa si està dintre del segment dels fidels, d'aquells en disputa en el mateix camp ideològic o, fins i tot, en contrades allunyades, en principi, dels perímetres habituals de seducció electoral.
El PSPV, per exemple, com a part de la seua estratègia de combinar socialdemocràcia i escabussar-se en els espais de disputa del vot bipartidista, d'aquell fluctuant entre les antigues cases grans dels seus terrenys ideològics i que va trobar-se còmode a Ciutadans, ha encadenat diverses clucades d'ull per captar votants d'aquesta índole. L'impuls d'una mena de «concordat a la valenciana» amb l'Església catòlica o la bonificació de l'impost de successions a les empreses familiars són gestos en aquesta direcció. L'últim ha estat alinear-se amb el PP, Ciutadans i l'extrema dreta Vox perquè la sanitat valenciana sufrague les despeses generades pels ferits i els morts en els espectacles dels bous al carrer, la qual cosa s'ha votat aquest dimarts dintre del calaix de sastre de la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l'any 2023.
Els socialistes valencians han argumentat l'orientació del seu vot, allunyat de la unitat botànica, pel fet que es buscava «garantir que aquells municipis on el festeig dels bous al carrer està arrelat, puguen continuar celebrant-los amb la màxima garantia jurídica». «Els socialistes som partidaris de defensar les nostres tradicions, sempre que es facen d'acord amb la normativa que, cal recordar, en la Comunitat Valenciana és una de les més estrictes», van defensar després de la votació. «Era un acord necessari. Si no ho haguérem fet, les assegurances farien inviable les nostres festes taurines. És un aspecte nou dins de la festa taurina, però ja el feien altres comunitats com ara Navarra i Aragó», va complementar el secretari autonòmic de Seguretat i Emergències, el socialista José María Ángel.
Aquest posicionament ha enfadat els socis del PSPV al Consell. «El PSPV votarà a favor de dues esmenes del PP i Ciutadans perquè la sanitat pública de tots cobrisca sense assegurança a qui es juga la vida i maltracta animals? Què paguen l'assegurança com fins ara. Trencar acords, això ja està sent el súmmum», va retraure Pilar Lima, síndica a la cambra valenciana d'Unides Podem. «El PSPV ha votat a favor d'una esmena de PP i Ciutadans per desviar diners de la sanitat valenciana a pagar el cost de bous al carrer. Una deslleialtat total amb l'acord del Botànic. Els diners de la sanitat han d'anar a millorar llistes d'espera i contractar més personal», va criticar la síndica de Compromís a les Corts Valencianes, Papi Robles, a la xarxa social de l'ocell blau, i ara en mans del milionari Elon Musk.
Els valencianistes, de fet, han denunciat que aquesta decisió, segons els seus càlculs, tindrà un cost d'un milió d'euros cada any. «Amb el milió d'euros anual que pot arribar a costar aquesta decisió, es podrien construir centres de salut, contractar més psicòlegs per a l'atenció primària o reduir de les llistes d'espera. Fins ara, l'atenció sanitària de les persones ferides durant les celebracions dels bous al carrer era abonada íntegrament pels organitzadors i les asseguradores que contractaven. Quan l'import de la intervenció sanitària excedia el que estava contractat amb la pòlissa, eren els organitzadors dels esdeveniments els que es feien càrrec. D'aquesta manera, la sanitat valenciana facturava a l'organització el cost de l'atenció sanitària, i veient les quanties facturades cada any, es pot comprovar el cost anual. Ara, amb el canvi de normativa, aquestes despeses seran assumides pel sistema públic de salut directament», ha censurat Carles Esteve, diputat de Compromís.
La implicació d'algunes alcaldies en mans dels socialistes per aprovar aquesta normativa, així com del grup progressista a les Corts Valencianes i de la mateixa secretaria autonòmica, és un símptoma de la influència i la penetració social del lobby dels bous al carrer, que ha augmentat en els darrers mesos la seua pressió sobre les administracions valencianes coincidint en un any amb un rècord tràgic de morts en el desenvolupament d'aquests espectacles. De fet, els festejos de bous al carrer han assolit enguany una xifra rècord, amb 13.000, la qual cosa suposa un increment del 30% envers l'any 2019. Tota una fita en un temps on la tauromàquia experimenta una crisi de massa social.
La força de les penyes taurines, i de les seues entitats federatives i empresarials, de cara a les institucions del País Valencià està fonamentada en l'arrelament social d'un fenomen sota l'ombra, a parer dels col·lectius animalistes, de la tortura contra els bous i les vaques, així com de la inseguretat, la participació de menors en aquests espectacles, la combinació d'una festa de risc amb l'alcohol, actuacions agressives contra els mitjans de comunicació, i altres irregularitats en l'organització. Els crítics amb aquest espectacle al·leguen les tràgiques xifres associades: 32 morts i 5.400 ferits en el període 2014-2021, segons les dades recollides per la conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública. L'estiu passat, a més, va assolir-se el record de víctimes mortals amb nou. Uns guarismes dramàtics que adquireixen més controvèrsia, segons l'organització per a la protecció dels animals Anima Naturalis, amb els 37 milions anuals que les administracions públiques valencianes inverteixen en aquesta mena de festejos.
A pesar de l'efecte de la pandèmia i de la creixent consciència animalista a la societat, la qual ha provocat referèndums sobre aquestes celebracions a diversos municipis valencians, com ara Paterna (Horta), Sueca (Ribera Baixa), Simat de la Valldiga (Safor) o Godella (Horta), i la desaparició dels festejos en altres com ara Alzira (Ribera Alta) o Tavernes de la Valldigna (Safor), la implantació dels bous al carrer arreu de les comarques valencianes és elevada, tot i que és menys intensa a les contrades meridionals del territori. I com a mostra, una dada: de les 542 localitats valencianes, 269 compten amb jornades festives amb protagonisme d'aquests animals. L'any 2021, per citar-ne una altra de significativa, va haver-hi al territori valencià 543 jornades de bous al carrer. Encara més, dels 15.000 festejos d'aquestes característiques arreu de l'Estat espanyol, més de la meitat van tenir lloc dintre de les fronteres valencianes.
Les comarques septentrionals, és a dir, aquelles ubicades a la demarcació de Castelló, concentren poc més de la meitat del total de les celebracions dels bous al carrer al País Valencià. No debades, són poques aquelles localitats desvinculades d'aquesta classe de festa. A la demarcació de València, la penetració és sensiblement menor, tot i haver-hi comarques amb una forta tradició d'aquests espectacles animals com ara l'Horta, el Camp de Morvedre, la Ribera Alta, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol o Requena-Utiel. Com si es tractara d'una degradació de l'arrelament cada kilòmetre que s'avança cap al sud del territori, les comarques centrals i les localitzades les coordenades més meridionals estan més allunyades d'aquestes pràctiques festives. L'excepció és la Marina Alta, arran dels denominats i força polèmics bous a la mar.
Amb prop de 600 penyes federades, milers i milers de membres afiliats i un impacte econòmic estimat de 116 milions d'euros, d'acord amb un informe elaborat per la Universitat de València i a petició de l'àrea socialista del Consell, els bous al carrer compten amb diverses entitats que defensen els seus interessos, els quals sovint estan ubicats en l'espectre ideològic conservador. Es tracta de l'Associació en Defensa de les Tradicions de Bous al Carrer, la Federació Valenciana del Bou en Corda, la Unió d'Emboladors, l'Associació de Ramaders de Bous al Carrer, la Unió de Ramaders de Llevant i la Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer.
Aquesta última entitat és l'actor més mediàtic i amb més força política del conjunt del lobby en defensa dels bous al carrer. En l'actualitat, el seu president és Germán Zaragozà, provinent de Quart de Poblet (Horta) i amb publicacions a les xarxes socials que mostren una inclinació cap a les preocupacions habituals de l'ecosistema comunicatiu dretà. El seu antecessor fou Vicente Nogueroles, membre d'una família, segons les fonts consultades per aquest setmanari, de valors conservadors. Nogueroles compta amb reflexions contra dirigents de Compromís, com ara l'exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra o l'alcalde de València, Joan Ribó, per la seua prohibició dels bous al carrer en les pedanies del cap i casal valencià, així com ostenta certa notorietat a la seua població natal en ocupar un seient del Consell Cultural de Meliana, des del qual fomenta tota mena d'activitats a favor de la tauromàquia.
«El PP fou l'impulsor, al costat d'un aficionat històric i anterior president de la Federació com Manuel Vicent i tota la seua junta directiva, de la defensa del bou al carrer», va afirmar l'any 2018, en aquell moment com a president de la Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer, en una entrevista al diari El Mundo, on va explicar: «Van crear un decret en el qual a poc a poc es va anar avançant, però en finalitzar l'etapa de Serafín Castellano [conseller del PP] i Manuel Vicent tots vam caure en l'error de la rutina, de no avançar i d'aniquilar a la resta de partits polítics. Ens emparem en la Llei de Senyes d'Identitat, alguna cosa que a tots ens va semblar fantàstic i que més tard es va convertir en un parany per al sector taurí. Mai deguérem entrar en aquesta batalla política».
Amb governants del PSPV mencionats com a exemple de relació entre l'administració pública i els bous al carrer, com puga ser el secretari autonòmic, José María Ángel, va rematar: «Ara, en dos anys, amb una administració tan adversa, sense Llei de Senyes d'Identitat i simplement amb treball i perseverança s'han recuperat moltes pràctiques que amb l'anterior administració van desaparèixer o ni es van plantejar». La Federació de Penyes Taurines dels Bous al Carrer ocupava, de fet, un seient del tradicionalista i blaver Observatori de les Senyes d'Identitat valencianes que va idear el PP durant la seua darrera legislatura a la Generalitat Valenciana, concretament a dos mesos de perdre els comicis autonòmics del 2015.
El representant del lobby dels bous al carrer en aquell organisme promocionat pels conservadors era Modesto Martínez, qui en 2015 va aconseguir un seient al ple de la Diputació de València per les sigles del PP. Regidor per la formació de la gavina a Alboraia (Horta), s'ha erigit en president dels populars a la població i, fins i tot, en alcaldable de cara als pròxims comicis municipals. Els vincles entre el PP i la Federació de Penyes Taurines del Bous al Carrer han estat històricament estrets, especialment quan el Consell d'Alberto Fabra, a través d'una llei de senyes d'identitat anticientífica, va declarar els bous al carrer com a bé d'interès cultural. Aquella mesura fou una altra mostra de com l'arrelament social d'aquests festejos es tradueix en capacitat de pressió política a les administracions, siguen autonòmiques, provincials i municipals, fins i tot quan estan governades per forces clarament ubicades a l'esquerra.