Els crítics

10 pel·lícules de Filmin per superar el confinament

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les restriccions del confinament ens obliguen al visionat cinematogràfic domèstic. Per passar millor la quarantena i els llargs dies de reclusió a casa, aquesta llista de recomanacions diverses que són disponibles a Filmin, plataforma creada des del convenciment i l’amor al cinema, pionera i resistent en un món de grans corporacions.

Nascuda el 2007 a Catalunya per combatre la descàrrega il·legal, té un catàleg enorme que va de clàssics indiscutibles a les millors obres del circuit independent. I és l’única que ofereix l’oferta en català, per mitjà de doblatges i subtítols.

El viatge a la Lluna (Georges Méliès, 1902). Feia només set anys que existia el cinema, però alguns ja s’atrevien a adaptar obres de Jules Verne, com De la Terra a la Lluna (1865). Amb uns efectes especials primigenis i hipnòtics, el resultat és màgic i —ho asseguro— deixa bocabadats els més menuts de casa. 16 minuts per inocular per sempre el verí del cinema.

La regla del joc (Jean Renoir, 1932). L'obra mestra del mestre Renoir és una comèdia àcida –i romàntica, musical, descreguda, sorprenent, complexa i simple– que apunta a l'alta societat francesa, amb algunes seqüències tan memorables que valen ja, per si mateixes, el visionat de la pel·lícula. Com a reclam, Filmin presenta una reconstrucció de la pel·lícula, ja que el negatiu original va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial.

L’apartament (Billy Wilder, 1960). Alegre, tendra, romàntica, trista, realista, dura i feliç com ho és la normalitat de la vida mundana de tots i cadascun de nosaltres. Senzilla com l’amor i l’amor que passa. Potser la millor comèdia romàntica de la història, amb un director únic i amb una parella memorable: Jack Lemon i Shirley MacLaine.

La Jetée (Chris Marker, 1962). L’obra que va inspirar 12 monos, de Terry Gilliam. Film experimental que ens mostra un món devastat per la Tercera Guerra Mundial, quan un grup de científics creu que només podran salvar la humanitat si fan un viatge en el temps: o bé al passat per evitar la catàstrofe, o bé al futur per demanar ajuda. Documental, ficció, fantasia, de tot.

La pantera rosa (Blake Edwards, 1963). Un clàssic de l’humor, amb Peter Sellers fent de Jacques Clouseau. Una actuació que és la sublimació del poca-traça, del negat, sketch rere sketch, en un film ple de poca-soltades i que encara avui és fresc. Amb l’afegit de la presència impressionant de Claudia Cardinale (Princesa Dala) i David Nivem (Sir Charles). Tant per a nens com per adults.

Manhattan (Woody Allen, 1979). Filmin compta amb una extensa selecció de films de Woody Allen. Però, en temps com els que corren, amb un Manhattan desèrtic a causa del confinament dels EUA, recuperar aquest clàssic és tornar a veure el gran centre neuràlgic de Nova York tal com l'imaginem, i tal com era fins fa poc dies. Una delícia, de principi a final, amb imatges en blanc i negre que han quedat gravades a la memòria de la gran ciutat per sempre més.

L’arca russa (Aleksandr Sokurov, 2002). Vau quedar decebuts amb el "pla seqüència" de 1917? Us semblem insuficients les trampetes de Hitchcock a La soga, que també és disponible a Filmin? Doncs heus ací aquest majestuós monument a l’art que és L’arca russa. Si no la coneixeu, és el moment de descobrir-la: 90 minuts de presa única i ininterrompuda a través dels passadissos i les 33 sales de l’Hermitage de San Petersburg. Hi veiem circular més de 2.000 actors i figurants i, també, 300 anys de la història d’un país. Extraordinària.

El Grúfal (Jakob Schuh i Max Lang, 2009) i també La rata pirata, Zog, La revolta del contes. Filmin ens ofereix, doblades al català, algunes joies menudes de Magic Light Pictures, una de les companyies que millor treballa les textures i els tempos, i que adapta contes de gust exquisit. En el cas d’El Grúfal, les històries de Julia Donaldson, amb un resultat excel·lent.

Attack the block (Joe Cornish, 2011). Londres, barri suburbial amb conflicte racial i social, classe baixa… amb uns monstres peluts caiguts del cel. El revers del cinema Amblin, una versió 'quinqui' d’E.T., com si algú hagués agitat en una mixtura impossible l’Alien de Ridley Scott amb Perros Callejeros i li hagués afegit reminiscències de revoltes ciutadanes. Amb diversió, humor i ritme. Què més volem en dies com aquests? Ideal, també, per descobrir un joveníssim John Boyega en un dels seus primers papers, molt abans de ser Finn a la nova saga Star Wars.

A girl walks home alone at night (Ana Lily Amirpour, 2014). Una sorprenent barreja d'estils, en blanc i negre, construïda com un western, amb vampirs, amb algun toc lynchià, sofisticació, elegància formal, moltes referències "pop" i reformulant el mite de Batman. L'acció passa als carrers desèrtics de Bad City, amb personatges que viuen als marges de la societat, com la mateixa protagonista, una vampir sexy i jove que fa el bé mentre xucla sang i aniquila gent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.