Es claven cops de puny amb una contundència que és difícil no sentir tu també el cop en algun lloc de les costelles. Però, malgrat que és plena de combats que només es poden definir com a brutals, això no és el que fa més mal a la minisèrie tailandesa Muaythai: deporte extremo, que acaba d’estrenar Netflix i que proposa endinsar-se dins la cara més fosca d’aquest esport d’arts marcials. En comptes de fixar-se en els combats en si mateixos, prefereix posar el focus en el sistema sobre el qual se sustenta aquesta competició. Ho fa a través d’un format d’antologia, explicant diferents històries que estan connectades i que tenen protagonistes que serveixen per anar variant la perspectiva del retrat: un home que aposta als combats, un àrbitre, un nen pobre que és lluitador i un pare que guia el seu fill. És un format idoni per a la intenció dels guionistes, que és fer un retrat el màxim de complex possible del món que orbita al voltant d’aquest estil de lluita. A més d’aquests personatges, cada història permet presentar-ne d’altres, i moltes de les històries estan relacionades entre si, de manera que crea la sensació de ser dins d’un món que és viu, que palpita, i on l’esport pot ser el menys important. Aquesta és una minisèrie que parla de corrupció, manca d’oportunitats i explotació infantil, i per tant ens està parlant també de les ombres de Tailàndia, reflectides en aquest esport.
Les històries que explica estan basades en fets reals, cosa que dona encara més potència als drames que presenta. Però a aquesta part dramàtica, protagonitzada per actors, s’hi afegeixen petites entrevistes amb persones que pertanyen a aquest món. Si bé això serveix per fer evident la feina de documentació de la minisèrie, també la llasta narrativament. Hi ha ocasions en què aquestes entrevistes ofereixen explicacions que són pertinents i que ajuden a entendre el que estem veient, com ara els gestos que es fan els homes que aposten diners, o bé ajuden a entendre la dimensió econòmica de les lluites, que potser se’ns passa per alt. Quan ens informen que el 98% dels assistents als combats de boxa tailandesa aposten diners per un dels lluitadors s’entén molt millor que més que un esport el que estem veient és un joc d’apostes que moltes persones veuen com una oportunitat per fer diners i sortir de la seva situació personal. I també ajuda a entendre la posició dels lluitadors, que són més semblants als cavalls d’una cursa que a esportistes amb els quals els seguidors estableixen un vincle d’admiració.
Per contra, la interrupció de les entrevistes frena el ritme del que està passant i de vegades el que expliquen els entrevistats és repetitiu i, per tant, innecessari. La barreja de drama i documental és difícil i de vegades provoca que no se’n surti de fer del tot bé ni una cosa ni l’altra, i és un entrebanc per gaudir realment d’aquesta minisèrie tailandesa. Si li doneu temps i us hi acostumeu (cosa que, sospito, dependrà en gran mesura de fins a quin punt us interessi la boxa tailandesa) descobrireu una minisèrie amb potència dramàtica, de vegades massa evident en les intencions, però que enganxa fàcilment perquè sap transmetre amb eficàcia tot el que hi ha en joc per a cadascun dels protagonistes i et fa estar pendent del que passarà. És també una ruptura del tractament habitual que es dona a l’esport en la ficció, normalment centrat en relats sobre superació i molt enfocat a l’èpica i la glòria esportiva. Aquí, en canvi, trobem misèria i sordidesa. Una cara fosca i poc amable d’un esport abans honorable que actualment viu en la marginalitat.
Muaythai: deporte extremo
Creador: Siwat Decharat
Repartiment: Nat Kitcharit, Vithaya Pansringarm
Minisèrie: 4 episodis
Plataforma: Netflix