“Si el Govern s’hi posa d’esquena hi ha prou gruix per a fer una llista cívica per aconseguir la independència”. Va ser la frase més destacada dels 22 minuts en què Dolors Feliu, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), es va adreçar als manifestants que van acudir a la Diada durant el discurs de cloenda d’aquesta jornada. L’11 de Setembre va ser un nou èxit de participació en un moment en què es pronosticava tot just el contrari. La desorientació de l’independentisme i allò que alguns interpreten com a “inacció” del Govern català, a més de la divisió explícita entre els partits que l’integren, feia pensar que la Diada d’enguany seria un reflex d’aquest desànim. Però va ser tot just el contrari.
L’ANC va aconseguir reunir centenars de milers de persones als carrers –150.000 segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, 700.000 segons l’organització– a favor de la independència de Catalunya. I per accelerar aquest objectiu, Dolors Feliu va fer dues propostes ben clares: convocar noves eleccions si el Govern català actual no és capaç d’avançar en aquesta direcció i la possibilitat de constituir una “llista cívica” per al pròxim cicle electoral per a fer el treball que, consideren, no estan fent els partits independentistes amb representació al Parlament.
No és la primera vegada que es parla d’una opció d’aquest tipus. Tot i que sí Junts pel Sí –l’exemple recent més comparable– el 2015 comptava amb un clar protagonisme de l’antiga Convergència i d’Esquerra Republicana, que anaven units en coalició amb la incorporació de candidats independents que encapçalaven la candidatura, ara aquesta nova “llista cívica” es faria, clarament, contra els partits. És aquesta una de les singularitats que fa que la proposta genere suport i rebuig a parts iguals.
El president Quim Torra (2018-2020) va ser l’ideòleg d’una llista cívica transversal “que fos l’única de l’independentisme”. Era l’any 2015 i Torra influïa des d’Òmnium Cultural, quan aquesta entitat la liderava Muriel Casals. “Allò ho acceptaven els partits a excepció del president Artur Mas” (2010-2016), recorda Torra, que explica que va ser aquella negativa la que va derivar en la fórmula de Junts pel Sí. Pel que fa a la proposta actual de l’ANC, l’expresident de la Generalitat, que també va ser president d’Òmnium Cultural al 2015, considera que “la reflexió no ha de girar tant al voltant d’una fórmula concreta com de l’estratègia que hi hagi al darrere per fer algun tipus d’opció electoral. La fórmula, tant si és una llista determinada com si és un vot de càstig, només tindrà una manera de fer evolucionar, i aquesta és una estratègia de condicionament, que l’independentisme rupturista tingui capacitat d’incidència suficientment gran com per arrossegar la majoria independentista cap a posicions reals de ruptura amb l’Estat”.
Segons l’anterior president de la Generalitat, “és evident que les opcions que avui estan pilotant l’independentisme institucional no estan donant resultats”. I considera “difícil d’entendre perquè ara hi ha un bloc de l’independentisme que es desdiu” de les conclusions a què van arribar els electors l’any 2017, quan més de dos milions de persones es van convèncer “que amb l’Estat no hi ha opcions de diàleg, de negociacions ni de fer res”. El president dona la raó a l’ANC en el sentit que “o els partits tornen a les posicions que tenien al Primer d’Octubre o a les que expressaven quan la gent els va votar el 2015, o s’ha de buscar una fórmula perquè els partits recuperin aquest posicionament”. Torra recorda també que “el procés va fer que el moviment cívic i ciutadà aconseguís que els partits, que per definició són artefactes conservadors –perquè el que busquen és ocupar espais de poder– volguessin actualitzar la seva proposta política i es posessin al capdavant d’una opció independentista real. Si ara s’ha desviat aquesta orientació, el que cal és tornar a la dinàmica amb la qual el moviment popular, el moviment cívic, condiciona de manera clara aquest posicionament dels partits o el superen. Si això es transforma i exigeix una llista cívica o qualsevol altra eina serà una qüestió que caldrà analitzar bé”, puntualitza: “no podrà ser fruit d’una reflexió ràpida, sinó que una cosa haurà de ser conseqüència de l’altra”.
Alhora, preguntat per la possibilitat d’èxit d’una hipotètica candidatura d’aquest tipus, el president Torra recorda que “la idea que cal desplegar una república en confrontació amb l’Estat és una opció que entre l’independentisme té molta força: els carrers s’han mobilitzat de manera massiva i la gent mobilitzada s’identifica amb aquest perfil, el que no es rendeix i segueix batallant”. Però Torra matisa que “del que és tracta és que una opció electoral, sigui la que sigui, no és una estratègia en si mateixa, sinó la culminació d’una estratègia duta a terme per la gent per pressionar els partits i el Govern perquè es doni per acabat l’invent de la taula de diàleg i que l’independentisme es torni a reorientar cap a l’opció necessària”. Per a l’expresident, finalment, “fins que no es fixi un horitzó, tal com havíem tingut durant els anys anteriors fins al Primer d’Octubre i que després va ser impossible de reprendre, seguirem desorientats”. Torra també reivindica que “tanmateix, durant el meu mandat, es va posar en marxa el Consell per la República amb un acord de Govern i també el Debat Constituent. Per tant, la cristal·lització electoral és el resultat d’una estratègia, no és l’inici ni la condició per a tenir una estratègia posterior”.
Com l’expresident Quim Torra, Josep Costa, vicepresident del Parlament durant l’anterior legislatura, va formar part de les llistes de Junts per Catalunya al 2017. Ell defensa que la llista cívica promoguda per l’ANC podria ser una bona opció, tot i que indica que “l’escenari ideal, tal com l’ANC defensa, és que els partits existents, amb una majoria parlamentària més àmplia que mai, complissin la feina canalitzant les demandes populars i els compromisos electorals”. Per això, Costa no creu “que es pugui dir que una fragmentació dels espais polítics independentistes” amb una quarta opció “sigui, en si mateixa, una bona notícia: seria la constatació d’un fracàs o d’una anomalia”. De fet, considera que “és bastant clar que la primera de les demandes que es fan a les institucions i als partits és que facin la independència ara, tal com demanava la gent que es va manifestar a la Diada. Ningú no té com a prioritat unes eleccions en què es presenti una candidatura nova perquè faci la feina que no han fet els partits”. Per a Costa, la prioritat per al moviment independentista de base “és la mobilització”. “No se sap quan hi haurà eleccions, i qualsevol possibilitat d’èxit passa per incrementar la mobilització. La de la Diada va ser molt notable i cal no afluixar. Qualsevol plantejament electoral o canvi institucional vindrà després que hi hagi una mobilització sostinguda”. L’exvicepresident del Parlament diu també que “si la demanda és la independència sense més dilacions i això no es trasllada a les institucions, és pràcticament automàtic que surtin noves opcions que reflecteixin aquesta demanda social, i l’ANC n’és portaveu, d’aquesta demanda”, argumenta.
Un dels principals cervells de la llista de Junts per Catalunya el 2017 va ser l’historiador Agustí Colomines, qui valora que “els partits independentistes no funcionen i no estan a l’alçada de les circumstàncies”. Per a ell, els qui des del malestar “propugnen l’abstenció activa” fan una aposta “nefasta”, i els qui proposen la llista cívica aporten una possibilitat que “té alguns inconvenients”. Colomines es refereix al sistema polític català, determinat per “espais estables, malgrat els canvis de sigles, i aquest quart lloc només podria funcionar amb un lideratge fort”. Preguntat per qui podria exercir aquest lideratge, l’historiador respon que “probablement, l’única opció que hi ha és si, com sembla, els convergents no volen compartir amb independents l’espai de Junts. Així, aquesta candidatura sí que tindria una certa potència”, diu referint-se a personalitats com Laura Borràs, Clara Ponsatí, Josep costa o Aurora Madaula. Alhora, si la hipotètica “llista cívica” fora el resultat “d’una confluència tindria possibilitats, però si no té un lideratge concret serà una mica complicat”. Colomines recorda que Esquerra Republicana es va fundar al març de 1931 com una confluència d’agrupacions “de tota mena i condició, però tenien un lideratge fort que era Francesc Macià, capaç d’aglutinar al darrere tot un conjunt de gent”.
Una de les persones que també ha treballat per llistes de confluència amb la participació d’independents és Albano Dante Fachin. L’antic referent de Podem a Catalunya, que va acabar enfrontat amb Iniciativa per Catalunya al si del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot –tal com es va veure als plens del 6 i 7 de setembre del 2017 al Parlament–, va impulsar la candidatura del Front Republicà per a els eleccions estatals del 28 d’abril del 2019, en què tot i sumar 113.000 vots no van aconseguir representació al Congrés. “Malgrat no obtenir representació, algú havia de dir que calia una posició frontal davant l’Estat, i amb només 30.000 euros de pressupost vam sumar més de 100.000 vots i va ser molt satisfactori”, diu Fachin, que indica que “això demostra que cal pensar en política més enllà dels límits electorals” i que el Front Republicà, liderat per ell mateix i que comptava amb la implicació de Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates, “va ser un avís necessari perquè els partits institucionalitzats no es pensin que tenen la potestat representativa en exclusiva”.
Per això, a Albano Dante Fachin li sembla “molt bé que l’ANC s’hagi fet aquest plantejament: l’independentisme no pot ser una cosa estancada, és un moviment plural, que evoluciona, que ha de fer front a situacions noves i que s’ha de plantejar aquestes coses”. L’exdiputat s’alegra de l’obertura d’aquest debat, perquè “vol dir que el moviment sobiranista està viu, es fa preguntes i busca nous camins després d’una època de paràlisi”. Alhora, es pregunta: “tenir tres partits independentistes sense idees al Parlament s’arregla tenint-n’hi quatre sense idees?”. Segons ell, “la idea no és si hi ha d’haver un altre partit o no, sinó quina proposta fa. Una mica com va passar amb les consultes populars sobre la independència als municipis, que va ser una idea que va fer moure el tauler dels partits i les polítiques durant els següents anys”. Fachin pensa que “l’esperança és que la proposta de l’ANC serveixi no tant per fer una altra llista com per obrir un nou debat, però un nou debat que vaja molt més enllà, ara que hem comprovat que només amb una majoria clara d’escons independentistes al Parlament de Catalunya no s’avança”. En tot cas, el també periodista recorda que “els avenços durant el procés es van donar justament amb la modificació del sistema preexistent de partits”, diu referint-se a la irrupció de la CUP, a la desaparició d’Unió Democràtica de Catalunya o a l’evolució de Convergència. “Si Xavier Antich”, el president d’Òmnium Cultural, “ja va dir a la Diada que cal una nova etapa, perquè s’ha de descartar que aquesta nova etapa porti canvis a l’estructura de partits?”, es pregunta.
En canvi, Guillem Fuster, portaveu de Poble Lliure, partit que va impulsar l’esmentat Front Republicà de Fachin i que al Parlament de Catalunya s’integra dins de la CUP, considera que una quarta llista independentista seria “un error estratègic”. Per a ell, “el que demostra la mobilització de la diada és que la gent necessita reforçar el moviment popular, però treballar per un quart espai donant per fet que tots els que ens vam manifestar aquell dia hi donaríem suport és un error”. Fuster diu que l’ANC “ja es va equivocar en el seu dia donant suport a Primàries”, argumenta recordant la formació impulsada pel filòsof Jordi Graupera a les municipals del 2019, “i els resultats van ser els que van ser”. El també conseller del Consell per la República conclou que “la funció fundacional de l’ANC és pressionar i mobilitzar, criticar els partits i confrontar al carrer. La resta és foc d’encenalls”.
Antoni Castellà, que també és conseller del Consell per la República i referent de Demòcrates, partit escindit de l’antiga Unió Democràtica que es va integrar en Junts pel Sí el 2015, que es va aliar amb Esquerra Republicana el 2017 i amb Junts per Catalunya el 2021, té una altra manera de veure-ho. “L’ANC no vol ser un partit, el que fa és emetre un missatge evident: els partits independentistes van aconseguir el 52% dels vots a les últimes eleccions i això havia de portar conseqüències, però no hi ha estratègia conjunta per avançar i fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre. Jo també ho penso”, admet, “i els partits han de reaccionar sobre els objectius que planteja l’ANC: cal una estratègia efectiva per avançar cap a la independència”. Castellà, això sí, alerta que “si arribem a aquest punt, aquest no serà un bon escenari, i el que cal d’aquí a les pròximes eleccions al Parlament és encetar un nou cicle que reprengui l’estratègia del 2017. Si arribéssim a l’escenari d’una quarta llista voldrà dir que tot això ha fracassat, i em nego a acceptar això a hores d’ara”. D’altra banda, aquest exdiputat també apunta que li importa “molt poc si una hipotètica nova opció electoral té mercat o no: el que cal és que amb aquesta proposta de l’ANC reaccionin els partits”.
El professor de Filosofia Josep Maria Forné, que va encapçalar la llista de Junts pel Sí al 2015 per la demarcació de Lleida, reconeix que una proposta com la de l’ANC és normal que es done “quan una societat no està satisfeta amb els partits”. En canvi, “pensar que una nova llista és una solució i que servirà per a aconseguir un objectiu tan complicat com el de la independència és utilitzar la màgia i el voluntarisme com a solució”. L’advocada Carmina Castellví anava tot just darrere de Forné en aquella llista, i assenyala la contradicció que “una llista cívica que es presenta a unes eleccions es converteix, indefectiblement, en una llista política que genera una estructura de partit i passa a formar part del sistema que pretén combatre”. Alhora, afegeix també que “l’objectiu d’aquesta llista seria la independència del país, però aquest objectiu no es podrà fer mai sense tots o la gran majoria dels actors polítics: ni abans es podia fer sense Convergència ni ara es podrà fer sense ERC, ni tampoc sense els actors socials, econòmics, municipalistes, sindicals, etc.”. Castellví també lamenta que “no s’ha fet una anàlisi rigorosa del que va passar a la tardor del 2017: tot són versions de part”, diu, “i està clar que hem d’aprendre dels nostres errors, perquè sabem que amb la mateixa recepta tornarem a xocar amb el mateix mur; i també sabem que sense unitat, transversalitat, complicitats, estratègia compartida ni mobilització no sortirem de l’atzucac”. Per últim, l’exdiputada assegura tindre “clar i segur” que “no farem res instal·lats en el caïnisme actual: ens hem de reconèixer en la nostra diversitat”.
Més contundent es mostra Isona Passola, presidenta de l’Ateneu Barcelonès i exintegrant de la llista de Junts pel Sí a Barcelona, quan reconeix que “no hi crec gens en una llista cívica”, perquè “ja hem viscut experiències molt concretes que no porten en lloc i que divideixen el món independentista: hem de creure en la democràcia i fer que els partits funcionin bé, perquè agradi o no estem en un règim de partits, i atomitzar l’independentisme amb una llista cívica no serveix”. Passola també considera “innocent” creure en aquesta alternativa després d’una gran manifestació, i recorda l’experiència esmentada de Jordi Graupera, que va traure 29.000 vots a les eleccions municipals de Barcelona del 2019, “uns vots valuosíssims” que haurien pogut valdre perquè l’independentisme accedira a l’Alcaldia, que finalment es va mantenir en mans d’Ada Colau. Passola també es pregunta pels candidats “independents” d’aquesta hipotètica llista cívica. “Per gestionar un tema d’aquesta transcendència calen candidats independents? Es pot tirar avant des d’una posició tan contrària al conjunt de l’independentisme, quan els partits hi són i la gent hi és tan fidel, per molt que alguns cridin fort a Twitter?”. Per últim, la presidenta de l’Ateneu diu estar “farta de l’independentisme que només insulta: porto lluitant per la independència des que tinc 16 anys i el que més mal ha fet al moviment, a banda de la repressió, són els insults constants als qui defensen estratègies distintes. Aquest és un moment frustrant per a la bona gent”, lamenta.
Per últim, Germà Bel, que va liderar la llista de Junts pel Sí per la demarcació de Tarragona i que és catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, apunta que “tal com està la situació dels partits a Catalunya, amb relacions insalvables entre ells tot i haver decidit formar part d’un mateix Govern, no es pot descartar cap opció, però encara és prematur per a veure-ho en claredat”, constata. És, segurament, la conclusió menys arriscada i alhora la més precisa, atès que no s’albiren eleccions catalanes a curt termini. Tot i que aquests últims anys s’ha demostrat que en política catalana qualsevol desenllaç és possible.