País Valencià

L'estirada d'orelles ecologista a la gestió dels residus del Botànic

Ecologistes en Acció ha situat al punt de mira de les seues crítiques la conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Transició Ecològica i Emergència Climàtica, encapçalada per Mireia Mollà, per tramitar nous abocadors de residus. «L'ampliació de l'abocament dels residus contradiu la política defensada de paraula pel Govern del Botànic i mostra el fracàs estrepitós d'eixa política duta a terme des de 2015, que només ha fet tímids passos en direcció cap al residu zero. La recollida separada eficient dels bioresidus està per desenvolupar, les polítiques de prevenció en la generació de residus estan absents i les recollides dels residus se centren en la fracció resta sense separació prèvia a les llars, que acaben de manera majoritària als abocadors», denuncien els ecologistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El negoci de la recollida de residus al País Valencià ha estat tradicionalment lligat a figures que han atresorat ombres a les seues biografies vitals. El constructor i màxim accionista de l'Hèrcules, Enrique Ortiz, o l'amo del fem de les comarques valencianes del sud, Ángel Fenoll, foren els màxims exponents d'un model que durant l'època del PP va estar marcat per l'opacitat, multitud de problemes mediambientals, entrecreuament d'interessos empresarials sota sospita i un mapa de concessions dominat per grans senyors de la rajola. Es tractava d'un sistema de negoci que, segons va criticar a tocar del canvi polític de 2015 Juan Ponce, diputat de Compromís, «era molt procliu per als favors i els suborns». «És un model totalment ineficient, on s'aposta per soterrar la brossa i no pel reciclatge», va assenyalar aleshores a les pàgines d'aquest setmanari.

L'accés a la Generalitat Valenciana de les forces d'esquerres va allunyar la sospita dels abocadors, així com va actuar-se en zones en les quals la gestió dels abocadors havia generat tota mena de problemes, com ara al Baix Segura. També va treballar-se per redreçar «el merder», en paraules d'antics dirigents del departament d'Agricultura i Medi Ambient, heretat pel PP i va sembrar-se les llavors per veure créixer un model de residus fonamentat en la proximitat. Ecologistes en Acció, però, ha denunciat que la conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Transició Ecològica i Emergència Climàtica està tramitant nous abocadors «davant el fracàs de la seua gestió». «Aquesta activitat d'ampliació de l'abocament dels residus contradiu en realitat la política defensada de paraula pel Govern del Botànic i mostra el fracàs estrepitós d'aquesta política duta a terme des de 2015, que només ha fet tímids passos en direcció cap al residu zero», censuraven.

«No s'ha produït un canvi substancial en les polítiques de gestió de residus municipals», expressa Carlos Arribas, veu veterana i especialitzada d'Ecologistes en Acció, qui exposa: «S'ha mantingut tota l'estructura de plans zonals i de concessions a grans empreses que va crear, en el seu moment, el PP. Els canvis que s'han produït han estat molt menuts, com ara l'aprovació d'un Pla General de Residus l'any 2019 que s'està incomplint a diversos llocs. I es tracta, a més, d'un pla que va aprovar-se mitjançant un decret i no una llei, la qual cosa li resta capacitat sancionadora». «La gestió, en termes globals, ha estat una aposta per l'abocador, abusant d'aquesta fórmula. Els abocadors s'estan reblint i això està provocant que se'n plantege l'obertura de nous», adverteix.

Segons critica l'organització ecologista, el departament liderat per Mireia Mollà, de Compromís, està tramitant autoritzacions per a la construcció de nous abocadors de residus municipals amb una capacitat de 5,4 milions de metres cúbics i una superfície de 33 hectàrees. El col·lectiu verd cita com a exemple la tramitació del permís a l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE) de l'àrea metropolitana de València, depenent del conjunt dels ajuntaments de la zona i sota la supervisió de la conselleria, per a engegar un nou abocador a Dos Aigües, localitat de la comarca de la Foia de Bunyol. El nounat recinte disposaria d'una superfície de 18 hectàrees, tindria una capacitat de 3,17 milions de metres cúbics i una vida útil estimada de 13,3 anys. «Estaria quasi a tocar d'altres dos: un ja reblit i l'altre pròxim al seu rebliment amb una vida útil de dos anys», detallen.

En un procés més avançat de cara a l'actuació de les excavadores i dels obrers, es troba l'ampliació de l'abocador de Xixona (Alacantí), que guanyaria dues noves cel·les amb una capacitat de 2,3 milions de metres cúbics i una superfície de 15 hectàrees. Aquesta actuació comportaria doblar la capacitat actual de l'abocador, amenaçat per un rebliment pròxim. «La sol·licitud del permís per part de Ferrovial (ara PreZero) es troba en el tràmit d'audiència als interessats, després de la formulació d'una proposta en ferm de l'autorització ambiental integrada», puntualitzen des d'Ecologistes en Acció. A les comarques del sud, però, hi ha altres projectes d'ampliacions d'abocadors en una situació més iniciàtica. Es tracta de l'abocador de les Canyades del Campello, a la comarca de l'Alacantí, o l'espai de Fontcalent a Alacant. Ambdós abocadors estan pròxims al seu rebliment.

L'abocador de Campello, a la comarca de l'Alacantí, un dels que pretén fer una ampliació| Ecologistes en Acció

L'exemple paradigmàtic d'aquestes ampliacions i construccions d'abocadors per acollir residus és Monòver, població del Vinalopó Mitjà que supera per poc els 12.000 habitants. En aquest municipi, s'està tramitant un pla especial per part de la firma Gemesa S.L. per a situar dos nous abocadors de residus industrials a la partida de La Solana. Està previst que ocupen una superfície de 18,73 i 3,16 hectàrees per acollir residus no perillosos i residus perillosos, respectivament. «Es pretén situar un nou abocador de residus municipals, després del rebliment en 2018 de l'abocador situat a Villena. Per a això, s'ha licitat l'elaboració d'un estudi hidrogeològic en terrenys propietat d'aquesta mercantil. Aquest abocador de residus perillosos seria l'únic operatiu al País Valencià, després del tancament a la fi del segle passat de l'abocador de residus perillosos de la mercantil VER SL a la partida de Cap del Pi a Real de Montroi, després d'una intensa lluita veïnal», retrauen.

«Tenim més exemples com ara l'abocador d'Onda, a la comarca de la Plana Baixa, el qual està actualment completament saturat. S'està duent la brossa a altres comunitats autònomes perquè els nostres abocadors estan al límit de la seua capacitat. És un autèntic disbarat», afirma Arribas, qui recorda que «l'abocament de residus municipals és la principal activitat de gestió que es du a terme al País Valencià i una de les de més impacte ambiental per la generació de gasos d'efecte d'hivernacle, generació de lixiviats, possible contaminació d'aqüífers, entre altres impactes». Les últimes dades oficials que s'han publicat per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, mostren, a parer de l'organització ecologista, que l'abocament en la desena d'abocadors existents va assolir el 50% del total generat, és a dir, 1,23 milions de tones enfront de 2,46 milions de tones.

A les crítiques per l'ampliació d'abocadors i per la tramitació de nous, l'organització en defensa del medi ambient també ha retret a la conselleria que «la recollida separada eficient dels bioresidus estiga per desenvolupar, les polítiques de prevenció en la generació de residus estiguen absents i les recollides dels residus se centren en la fracció resta sense separació prèvia a les llars, que acaben de manera majoritària als abocadors». «Encara tenim una llei de residus que data de l'any 2000. És cert que s'ha modificat puntualment, però l'estructura de la llei continua obsoleta. Per canviar-ho, va presentar-se en desembre del 2020 una proposició de llei d'economia circular per part de les forces botàniques, és a dir, del PSPV, Compromís i Podem. La seua tramitació, tanmateix, va ajornar-se per adaptar-la al sorgiment de la llei estatal de residus. L'última versió ha estat profundament esmenada pels grups parlamentaris, fins i tot, pel Botànic. Inclou moltíssims aspectes de la llei estatal i vol avançar en determinants aspectes», desgrana Arribas.

A pesar que la llei tracta d'importar el model de «bon funcionament» de l'Agència Catalana de Residus, Ecologistes en Acció «fa una valoració negativa del seu contingut». «S'aposta per un sistema de recompensa pel reciclatge d'envasos d'un sòl ús allunyat del SDDR, conserva el mateix esquema de plans zonals i concessions, així com es tracta d'un text embolicat i barroc. Creiem que caldria avançar amb passes fermes cap al residu zero i donar-li més importància a la prevenció, tal com es planteja al projecte de llei de residus de Catalunya. També s'hauria d'explorar la implantació de taxes de residus. L'horitzó ha de ser avançar cap al residu zero», reclama.

«El Govern del Botànic va mostrar la seua oposició al model que defensava el PP d'incinerar els residus. I és que cert que no ha promogut grans plantes com pretenien els populars, però sí que ha apostat per la denominada com a incineració B, és a dir, en cimenteres o en altres instal·lacions que ja funcionen. De fet, estan aprovant declaracions ambientals, com ara a Bunyol, perquè continuen aquestes pràctiques», censura, per exemplificar aquest comportament en l'ampliació de l'abocador de Dos Aigües: «S'ha plantejat una xicoteta incineradora per cremar part del rebuig de les instal·lacions de l'àrea metropolitana, de Picassent i Quart de Poblet. Es tracta d'un projecte de l'EMTRE amb el vistiplau de la conselleria».

Estampa de l'abocador de Xixona, a la comarca de l'Alacantí| Ecologistes en Acció 

Els retrets de l'organització ecologista cap a les forces botàniques s'estenen a la gestió de la recollida de la brossa, on sol·liciten que s'aposte per altres mecanismes que serien «més eficients», com ara la controvertida recollida porta a porta. «Cal desfer l'actual cicle tancat i enverinat d'una mala recollida de residus a través dels contenidors, on es produeix una barreja ineficient dels residus, i d'un inadequat funcionament de les plantes de tractament de residus. El sistema més eficient de recollida de la brossa, d'acord amb la llei estatal de gestió de residus, és el porta a porta i l'aposta per contenidors tancats i amb identificació d'usuaris, de contenidors que es denominen intel·ligents», defensa.

«La llei establia que els municipis havien d'implantar la recollida dels residus orgànics. Ara bé, la realitat està molt allunyada de la normativa: pocs municipis del País Valencià ho han establert. I en les grans ciutats que s'ha adoptat, com ara Sagunt, Castelló de la Plana o València, s'ha seleccionat la fórmula de contenidors oberts i sense identificació de l'usuari, la qual cosa facilita que es produïsquen per part dels ciutadans el barreig de residus i, en conseqüència, l'elaboració d'un compost de qualitat baixíssima», lamenta. En el cas dels municipis xicotets, segons explica, «tampoc s'ha avançat massa, llevat de poblacions com ara Pedreguer o Orba, on s'han produït resultats molt positius». «Es necessita un impuls més gran i abandonar l'actual model», reivindica per tancar l'estirada d'orelles d'Ecologistes en Acció al Consell en matèria de residus.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.