100 anys del seu naixement, 60 de la publicació de Nosaltres, els valencians i 30 de la seua mort. No hi pot un aniversari més fusterià que el de 2022, i la Generalitat Valenciana preveu celebrar-lo de manera intensa. L’homenatjat diria que ha sigut qüestió de “xamba”, perquè en cas d’estar governada per les forces de la dreta, la principal institució dels valencians hauria optat per la inacció més absoluta.
Però de vegades la moneda cau de cara, i bona prova d’això ha estat la constitució de la comissió commemorativa de l’Any Fuster, que aquest dimecres mantenia la seua primera reunió sota la presidència de Ximo Puig i la presència del conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà. Una efemèride que ve carregada d’actes de tota mena. Amb exposicions itinerants i conferències, amb muntatges audiovisuals i espectacles musicals, amb traduccions i reedicions. I amb un desig evident d’aconseguir que l’assagista de Sueca ultrapasse les fronteres pròpies i es projecte cap a l’exterior.
“Fuster ha de ser conegut i reconegut per la gent del nostre país, sobretot per les generacions més joves, més enllà de la ideologia que tinguen”, sosté Marzà, que recorda que Fuster “va parlar d’igual a igual, des del País Valencià, a la resta d’intel·lectuals del món”. Per això també s’han programat activitats a ciutats com Madrid o Nova York. “Fuster era un provocador i a nosaltres també ens agrada provocar”, ironitza.
El cap del Consell afirma que la Generalitat, amb aquestes celebracions, s’ha marcat tres objectius. En primer lloc, “mostrar la profunditat de l’autor, totes les seues cares”. En segona instància, “popularitzar la seua obra, especialment entre els més joves”. I, per últim, parar atenció en “la seua dimensió internacional”. Ximo Puig recorda que Fuster “sempre va reivindicar el dubte i va posicionar-se contra els fanatismes”, una forma de viure que li sembla “més necessària que mai”. “Alguns han volgut situar Fuster en un raconet de la història, però el seu pensament va projectar-se més enllà de les nostres fronteres”, opina.
Marzà coincideix a dir que “massa vegades s’ha fet una mirada centrada en determinades polèmiques del moment que li va tocar viure, cosa que no ens ha permès d’entendre l’abast de la seua obra”. Un dèficit que la Generalitat s’ha proposat de la mà de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i el Consell Valencià de Cultura (CVC), dues institucions depenents d’ella que formen part de la comissió i que també han volgut destacar la significació de Fuster amb reconeixements com ara el de l’AVL, que l’ha designat “escriptor de l’any”.
Entre els “centenars d’activitats” que hi ha previstes, el conseller Marzà en destaca algunes: “Un mínim de cinc exposicions amb diferents formats i relats, la reedició d’algunes obres ja editades i un mínim de 10 publicacions noves, entre les quals algunes en castellà, la traducció de Joan Fuster a l’anglès, la presentació de la seua obra a Nova York, la celebració de congressos i conferències ací i més enllà de les nostres terres, diferents espectacles de música i arts escèniques i un audiovisual coproduït per À Punt”. Desenes d’ajuntaments ja s’han adherit a la iniciativa.
La Generalitat Valenciana, segons Marzà, participarà en la coedició dels llibres en qüestió amb la Generalitat de Catalunya. “Una part de la publicació en castellà correspondrà a la seua obra periodística, gràcies a les quals va poder viure molts anys”, diu Marzà, “col·laborarem amb totes les institucions que decidesquen posar en valor la figura d’un valencià internacional com és Joan Fuster: amb el Ministeri, que forma part d’aquesta comissió, amb els governs de Catalunya i de les Illes, i amb les diferents institucions que cooperaran amb nosaltres per fer possible que la figura de Joan Fuster arriben al conjunt de la ciutadania”.
De fet, el conseller subratlla que “hi haurà activitats compartides amb la Generalitat de Catalunya”, però que la commemoració no se cenyirà a les institucions públiques. “Hi ha entitats privades, moviments i associacions que també treballen en la posada en valor de Fuster, així com el món editorial privat, per això parlem d’un mínim de 10 publicacions, però n’hi haurà moltes més.” La correspondència en castellà, menys densa i molt menys coneguda que la que va fer en català, també veurà la llum en aquest Any Fuster.
Entre els indrets que acolliran mostres sobre Fusters hi ha l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, l’Espai Joan Fuster de Sueca, el Centre del Carme de Cultura Contemporània i el teatre Rialto de València. Algunes de les exposicions tindran relació amb les arts plàstiques i la fotografia, mentre que la coordinació de l’espectacle musical anirà a càrrec del cantautor Pau Alabajos.
Tot plegat, un calendari multidisciplinari que, en paraules de Ximo Puig, s’ha ideat “des d’una mirada inclusiva i superadora de divisions”. Perquè tothom puga acostar-se sense prejudicis al llegat de Fuster, gran pensador i incòmode de mena.