Quan la lluita per la preservació del planeta i del medi ambient encara era una raresa a la societat, va haver-hi persones que van col·locar la primera pedra. Esperonats per les expressions de consciència ambiental sorgides arreu d'Europa, van convertir-se en els pioners en defensar espais naturals, de vegades, amenaçats per l'expansionisme depredador del darrer franquisme. La batalla a València contra la urbanització del Saler, així com la lliurada per aturar la transformació del llit del Túria en una autopista de diversos carrils, foren les primeres proves de foc de l'incipient ecologisme que aflorava al País Valencià.
Amb dècades i dècades d'iniciatives i mobilitzacions al seu currículum, el moviment ecologista valencià ha centrat darrerament els seus esforços en paralitzar projectes megalòmans de fort impacte per a les platges de l'entorn del cap i casal, la mobilitat urbana o els nivells de contaminació, com ara l'ampliació del Port de València. Sense acaparar l'agenda política i d'una dimensió molt menor, organitzacions amb ànima verda, com ara la central sindical CGT, també encapçalen des de fa anys campanyes ancorades a reclamacions clàssiques de l'ecologisme. Acabar amb l'existència de fins a 176 explotacions cinegètiques irregulars a diversos espais naturals valencians, com ara el Carrascar de la Font Roja, l'Albufera, la Marjal Pego-Oliva, la Serra Calderona o la Serra Mariola, ha estat una de les obsessions d'aquest sindicat.
Del bracet d'Acció Ecologista-Agró i de la formació política de caràcter animalistaPacma, CGT va iniciar anys enrere una batalla legal contra la utilització del silenci administratiu com a mètode de validació fàctica dels vedats de caça presents a paratges naturals. Arran dels escrits presentats a l'administració autonòmica valenciana i als tribunals, va aconseguir que tant l'Advocacia de la Generalitat Valenciana com ara la Fiscalia Provincial de València determinaren que la utilització d'aquesta fórmula era, en aquest cas particular, inadequada. Una valoració jurídica d'ambdós organismes que empentava la conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, liderada per Mireia Mollà, de Compromís, a avaluar el manteniment d'aquestes explotacions de caça.
El Govern valencià i les forces botàniques que l'integren, tanmateix, van optar per canviar la normativa de caça valenciana mitjançant el calaix de sastre de la llei d'acompanyament de la Generalitat Valenciana del 2021. El Botànic va modificar la legislació perquè els vedats cinegètics es pogueren autoritzar sense necessitat d'haver de tenir aprovats el pla tècnic d'ordenació cinegètica, la memòria anual i el pla anual de gestió, uns requisits que sí que contemplava l'anterior versió de la llei de caça valenciana. O dit d'una altra manera: amb la simple presentació d'una sol·licitud de permís, es concedia de manera fàctica l'autorització de l'explotació cinegètica, encara que estiguera inserida dintre d'espais naturals protegits.
La CGT va denunciar que aquella decisió suposava blindar aquests vedats de caça i va considerar que el canvi normatiu era «inconstitucional» perquè xocava amb la legislació estatal. Per evitar una judicialització de la qüestió, van reclamar al Govern espanyol i a la Generalitat Valenciana la celebració d'una comissió bilateral per resoldre el conflicte competencial. Mentre la institució governamental del País Valencià va expressar que «s'havia remès la documentació a la direcció general de Medi Ambient i Avaluació Ambiental», l'executiu estatal va afirmar que estava pendent d'una sèrie d'informes demanats a diferents ministeris. La central obrera va advertir d'un «tap burocràtic» i va amenaçar en emprendre la via penal atès el fracàs de l'administrativa. Fa uns dies, de fet, el sindicat va rebre l'informe del Ministeri d'Agricultura, el qual indicava que es tractava d'un assumpte jurídic i, en conseqüència, no havia d'informar.
Mentre s'esgota el termini perquè aquest possible conflicte competencial es puga resoldre mitjançant una negociació entre institucions i no derive en una batalla legal entre organitzacions d'ànima ecologista i la conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Emergència Climàtica i Transició Ecològica per cada explotació cinegètica autoritzada, el sindicat ha denunciat que l'esquerra ha aprovat d'ençà de la seua arribada a la Generalitat Valenciana diversos canvis de la normativa que beneficien el col·lectiu dels caçadors. «Les modificacions de la llei de caça valenciana dels últims anys, a través de les lleis d'acompanyament, han suposat l'eliminació de les prohibicions que hi havia sobre determinades tècniques de caça i han incorporat beneficis econòmics per a la federació de caça», han assenyalat.
«L'anomenada llei d'acompanyament a la llei de pressupostos anual ha sigut utilitzada per introduir modificacions de lleis ordinàries d'amagades, evitant la tramitació ordinària amb debat parlamentari públic i per incorporar modificacions exprés en lleis sense relació amb la matèria fiscal o pressupostària», han criticat, per desvelar que el Govern del Botànic ha aprovat 19 modificacions de la legislació que regula la caça des de 2018. «Curiosament, ho han fet amb posterioritat a la nostra denúncia davant la Fiscalia per l'aprovació dels plans de caça mitjançant l'instrument del silenci administratiu positiu», han censurat des de l'organització anarcosindicalista.
Al canvi normatiu que hi apunta a una guerra judicial entre la CGT i Acció Ecologista-Agró amb la Generalitat Valenciana, s'afegeixen altres modificacions com ara l'autorització perquè «usen menjadors, abeuradors o sal per atraure la caça major o les aus migratòries», així com la potestat de poder disparar als animals allí mateix. «Per a la caça menor, continua estant prohibit. Ara bé, l'eliminació de la distància mínima de 50 metres des de la qual no es podia disparar suposa en la pràctica una autorització de facto. L'única excepció és si el caçador seu damunt del menjador», han complementat des del sindicat amb ideologia ecologista.
L'extensió temporal a més de vuit setmanes perquè es puga caçar en terrenys no pertanyents a cap vedat, l'autorització de la solta d'animals vius per als concursos de tir o la via lliure per fer servir visors nocturns d'infrarojos durant la caça o aparells electrònics per a facilitar la caça, com ara emprar emissores o telèfons per a coordinar-se entre caçadors, són altres dels canvis que el Govern valencià integrat pel PSPV, Compromís i Unides Podem ha aprovat en els darrers anys i que, a parer de la CGT, suposen atorgar «més barra lliure als caçadors». «S'ha incorporat a la Federació de Caça com a possible receptora de subvencions d'investigació sobre la caça, així com se li ha atorgat la possibilitat d'exercir de gestora de les zones de caça controlada, les quals són generalment muntanyes públiques», han ressaltat.
«Es podria pensar que a canvi d'autoritzar unes coses, s'han prohibit d'altres, però enfront de les 11 prohibicions eliminades, només hi han hagut dues de noves: la prohibició dels visors nocturns tèrmics acoblats a les armes i la il·legalització dels vedats d'aus aquàtiques menors de 250 hectàrees. Aquesta prohibició, tanmateix, no s'ha implementat perquè l'any següent s'hi va puntualitzar que només seria aplicable en els vedats de nova creació, o siga, una prohibició sense aplicació pràctica, ja que no caben més vedats als nostres aiguamolls», han radiografiat, per recordar: «El PP va aprovar la llei de caça valenciana el 2004 i, de manera posterior, va introduir –via lleis d'acompanyament, per descomptat-, vuit modificacions d'aquesta llei, de les quals quatre foren per afavorir la caça, amb decisions com ara permetre el parany, una tècnica que ha acabat sent declarada inconstitucional gràcies a les denúncies ecologistes».
En la panoràmica traçada per la CGT, s'han rememorat altres modificacions introduïdes per la formació de la gavina durant els seus anys al capdavant de la institució autonòmica valenciana com ara «rebaixar de 1.000 a 500 hectàrees la superfície mínima necessària per a instal·lar un tancat cinegètic de caça major» i validar la possibilitat de disparar contra els animals domèstics assilvestrats. «Amb aquests canvis legislatius, el Govern del Botànic es retrata beneficiant al lobby dels caçadors en perjudici del medi natural, de la possibilitat de gaudir-lo per part de la societat i legislant de manera dubtosa envers el respecte i el tracte adequat que mereixen els animals», han tancat per pressionar en la seua lluita contra l'extensió de la caça, una de les batalles històriques del moviment ecologista des de la seua emergència contemporània.