Medi Ambient

Ofensiva judicial contra el blindatge «inconstitucional» dels vedats de caça

El sindicat anarcosindicalista CGT i Acció Ecologista-Agró han anunciat una ofensiva als tribunals contra les futures autoritzacions de les explotacions cinegètiques irregulars en espais naturals gràcies a la modificació de la llei de caça valenciana del Botànic. Una mesura de pressió d'ambdues organitzacions per intentar que el Govern espanyol i la Generalitat Valenciana activen la comissió bilateral que resolga la «inconstitucionalitat» del canvi legislatiu valencià que ha blindat aquests vedats de caça sota sospita.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Madrid va convertir-se fa uns dies en l'escenari de protesta dels agricultors de l'Estat espanyol. Junt amb els treballadors agrícoles, propietaris de considerables extensions de terres, ramaders i altres actors del món rural, van manifestar-se els caçadors. Identificats amb roba taronja, van intentar aprofitar el malestar del camp per difondre les seues polèmiques reclamacions. Com a mecenes de gran part dels 1.400 autobusos que van desplaçar-se a la capital espanyola, van exigir al Govern espanyol revocar la prohibició de caçar tórtores i llops, així com d'executar l'activitat cinegètica en parcs naturals. També van demanar utilitzar bales de plom, quan la seua prohibició evita anualment la mort per contaminació d'entre 400.000 i 1,5 milions d'aus, i no incloure al codi penal el maltractament d'animals silvestres.

Unes exigències que atorgarien barra lliure als caçadors, la qual han intentat limitar i impedir des de fa dècades i dècades els moviments ecologistes. Al País Valencià, per exemple, la central anarcosindicalista CGT i Acció Ecologista-Agró, junt amb formacions animalistes com ara Pacma, s'han embarcat fa anys en una lluita contra l'existència de vedats de caça a espais naturals protegits com ara la Serra Calderona, el Carrascar de la Font Roja, l'Albufera, la Marjal Pego-Oliva o la Serra Mariola. Unes explotacions cinegètiques que eren possibles gràcies al silenci de l'administració pública.

La batalla legal d'aquestes organitzacions, especialment de la central sindical, va provocar que tant l'Advocacia de la Generalitat Valenciana i la Fiscalia Provincial de València determinaren que la utilització d'aquest mecanisme per validar la pervivència dels vedats de caça era inadequada. Aquests escrits legals empentaven la conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, encapçalada per Mireia Mollà, de Compromís, a revisar la continuïtat de fins a 157 explotacions cinegètiques de caràcter irregular al territori valencià.

El departament d'idiosincràsia verda, però, va deixar amb un pam de nas els anarcosindicalistes i els ecologistes: en lloc d'actuar sobre els vedats de caça qüestionats, va decidir canviar la llei valenciana de caça mitjançant la denominada llei d'acompanyament de la Generalitat Valenciana del 2021. La modificació introduïda suposava un blindatge d'aquestes explotacions cinegètiques, ja que es podien autoritzar a partir d'aleshores sense necessitat d'haver de tenir aprovats el pla tècnic d'ordenació cinegètica, la memòria anual i el pla anual de gestió, uns requisits que sí contemplava l'anterior versió de la llei de caça valenciana. La nova legislació únicament exigia per obtenir el permís de funcionament de l'espai reservat de caça la seua sol·licitud de validació a l'administració.

Aquest canvi normatiu va ser denunciat per la CGT perquè, a parer seu, incomplia la legislació estatal i, en conseqüència, observaven que era inconstitucional. Amb queixes per una mesura que «estava privatitzant de manera encoberta la gestió cinegètica», van decidir forçar una comissió bilateral per resoldre el conflicte competencial creat per la modificació legal. Tanmateix, ni el Govern espanyol, ni el Consell han activat aquest òrgan a poc menys d'una setmana de caducar el termini per solucionar aquesta suposada inconstitucionalitat a través d'una fórmula institucional i allunyada de pugnes als tribunals.

Arran de la «passivitat», a parer de la central obrera, d'ambdós executius i com a element de pressió per salvar una resolució del conflicte mitjançant una comissió bilateral, Acció Ecologista-Agró i la CGT han anunciat aquest dijous de manera conjunta que empraran la via judicial amb l'objectiu de recórrer «l'aprovació per silenci administratiu dels plans d'ordenació cinegètica, plantejant una qüestió d'inconstitucionalitat». Ambdues entitats han indicat que formularen aquests recursos «en considerar que aquest silenci estimatori vulnera la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, llei estatal de caràcter bàsic que estableix que, en les autoritzacions d'activitats que puguen danyar el medi ambient, el silenci administratiu tindrà caràcter desestimatori».

«El termini de tres mesos perquè la comissió bilateral es pronunciara sobre la qüestió, des de l'aprovació de la modificació de la llei, finalitza el 30 de març, i cap dels dos governs l'han convocat, fet que considerem extremadament greu tractant-se de dos governs que es consideren progressistes», han advertit, per lamentar «la passivitat mostrada pels suposats governs més progressistes de la història davant d'un assumpte que es podria haver resolt en el si de la comissió bilateral Estat-Generalitat». «El Govern del Botànic s'ha aliat amb el lobby dels caçadors en contra dels interessos socials en la defensa de la sostenibilitat i el gaudi general del medi natural i la protecció dels animals, com demostren les 13 modificacions de la llei de caça realitzades d'amagades mitjançant les lleis d'acompanyament en els tres últims anys amb el propòsit d'eliminar prohibicions de determinades tècniques de caça i beneficiar econòmicament a la Federació de Caça», han denunciat.

El sindicat anarcosindicalista, fins i tot, estudia la via de la denúncia penal a la Fiscalia Anticorrupció «per entendre que tots dos governs estan actuant impedint la reunió de la comissió bilateral i una valoració jurídica independent de les seues pròpies advocacies sobre aquesta qüestió, la qual cosa podria constituir un delicte de prevaricació». «El Govern del Botànic està fent una política privatitzadora dels controls administratius, i ho està fent en nom d'una suposada agilitat administrativa en les autoritzacions de determinades activitats econòmiques, cosa que significa apartar al funcionariat de l'exercici de la seua funció de vetllar pel compliment de la legalitat i la satisfacció dels interessos generals», censuren, per insistir que «s'està deixant en mans dels lobbies de torn el control administratiu de la seua pròpia activitat». La lluita de l'ecologisme valencià contra la suposada «barra lliure» dels vedats de caça irregulars al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.