La Confederació General del Treball, de tarannà anarquista i amb valors ecologistes, va implicar-se fa anys en una batalla legal per evitar la perpetuació de vedats de caça irregulars en espais naturals protegits del País Valencià, com ara l'Albufera, la Marjal Pego-Oliva, la Serra Mariola, el Carrascar de la Font Roja o la Serra Calderona. Una guerra legal que va iniciar-se amb la denúncia que aquestes explotacions cinegètiques s'aprovaven mitjançant la figura del silenci administratiu, un mecanisme que tant l'Advocacia de la Generalitat Valenciana i la Fiscalia Provincial de València van declarar inadequat.
Arran d'aquestes consideracions jurídiques, la conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, encapçalada per Mireia Mollà, de Compromís, va decidir canviar la normativa legal, concretament la Llei Valenciana de Caça, per facilitar que els vedats de caça s'autoritzaren sense necessitat d'haver de tenir aprovats el pla tècnic d'ordenació cinegètica, la memòria anual i el pla anual de gestió. La nova legislació, impulsada a través de la denominada llei d'acompanyament de la Generalitat Valenciana del 2021, únicament exigeix per obtenir el permís de funcionament sol·licitar la seua validació.
La modificació legislativa va indignar la central anarquista. Al·legaven que el canvi legal xocava amb la normativa estatal i, per tant, era inconstitucional. «Estan privatitzant de manera encoberta la gestió cinegètica», van queixar-se, així com van decidir forçar una comissió bilateral entre el Govern espanyol i la Generalitat Valenciana perquè resolgueren el conflicte competencial. Amb el rellotge en contra, van presentar un escrit a ambdós executius per aconseguir-ho. Setmanes més tard de registrar-lo, l'administració valenciana ha contestat que «s'ha remès la documentació a la direcció general de Medi Natural i Avaluació Ambiental» i el ministeri de Política Territorial que l'assumpte està pendent dels informes que han d'entregar els ministeris d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Transport, Mobilitat i Agenda Urbana; Transició Ecològica; i Defensa».
Encara que han acollit amb «esperança» la resposta d'ambdós governs, la CGT ha advertit que «la qüestió plantejada per aquesta organització sindical és estrictament jurídica i hauria de ser valorada per les advocacies dels dos governs». «Cal recordar, com s'argumenta en la nostra denúncia, que l'Advocacia de la Generalitat ja es va pronunciar a favor de la nostra tesi en 2018. Dubtem, per tant, de la necessitat de sol·licitar informes a diversos ministeris i a la conselleria de Medi Ambient, i esperem i confiem que no es tracte d'una maniobra per allargar i desviar l'atenció cap a valoracions no estrictament jurídiques», expressen.
«No consentirem que els governs més progressistes de la història s'amaguen rere la burocràcia per consolidar una norma clarament inconstitucional, en perjudici del medi ambient i a favor del descontrol en la planificació de l'activitat cinegètica», subratllen. I avisen: «Encara que es poguera plantejar la seua constitucionalitat, la finalitat última de la Llei de Procediment Administratiu Comú és tan clara i ferma en la seua pretensió d'establir el caràcter desestimatori del silenci administratiu en el cas de l'autorització de qualsevol activitat que puga danyar el medi ambient, que considerem políticament inacceptable que ambdós governs optaren per una interpretació favorable al lobby cinegètic».