La nit electoral a Castella i Lleó ha donat peu a moltes lectures: la incapacitat del PP per millorar els resultats -en un avançament electoral que s'havia dissenyat per això mateixa-, l'enfonsament de Ciutadans i, especialment, el meteòric ascens de Vox, que passa d'un a 13 diputats. L'altre gran hit de la nit del 13F va ser l'èxit de Soria ¡Ya!, una plataforma ciutadana amb 21 anys de treball a l'esquena que irromp en el parlament amb tres escons i el 42,5% dels sufragis a la província de Soria. L'èxit és rotund: aquesta opció electoral suma més vots que la segona i la tercera força política (PP i PSOE). Per al seu cap de llista, Ángel Ceña, els bons resultat són un "toc d'atenció" a les grans formacions.
Siga com siga, la irrupció electoral de Soria ¡Ya! segueix el camí iniciat per Teruel Existe, una altra plataforma ciutadana que el 2019 va aconseguir situar un parlamentari, Tomás Guitarte, al Congrés dels Diputats. Aquella experiència fou l'esperó perquè en altres territoris s'articularen experiències semblants o bé perquè les entitats civils que ja existien temptejaren el salt a la política. Fruit de tot plegat és la creació de la Plataforma España Vaciada, que pretén articular les diferents entitats que fins ara actuaven des de l'àmbit provincial. La sensació generalitzada és que aquestes plataformes no seran flor d'un dia, sinó que podrien capitalitzar encara durant diversos cicles electorals el descontentament per unes dinàmiques econòmiques i unes polítiques socials que han alimentat el desequilibri territorial.
I al País Valencià, existeix la possibilitat que sorgisca un moviment similar? Al capdavall, el País Valencià, que en moltes ocasions apareix en l'imaginari col·lectiu espanyol com un territori de sol i platja, és, en realitat, un territori amb greus desequilibris territorials. Segons un informe del Comitè Econòmic i Social, el 78,5% de la població es concentra en les comarques costaneres, això és 4 milions de persones. De fet, només quatre comarques costaneres acumulen quasi el 40% del total de població. La Vall d'Aiora, els Serrans, el Racó d'Ademús, la Canal de Navarrés, l'Alt Millars, una part de l'Alcalatén,l'Alt Maestrat o els Ports són els territoris on aquesta problemàtica es fa més palesa.
Un mirall no tan simètric
Les condicions físiques, per tant, hi són, però fins ara no ha sorgit una iniciativa ni civil ni política que emule l'experiència d'altres territoris. La desvertebració del territori, la manca d'actius (o cosa que és el mateix: el mateix despoblament) i la incapacitat dels territoris afectats per aquesta problemàtica per identificar-se els uns amb els altres, podrien ser-ne algunes de les causes. "Si seria possible? Jo crec que sí, però hauria de gestar-se a poc a poc, amb molt de treball previ de base", explica Susana Gómez, que és veïna de Caudiel i ha estat activista social. Al capdavall, no s'ha de perdre de vista que, fins ara, les plataformes rurals que han triomfat electoralment-Teruel Existe i Soria ¡Ya!- han sigut aquelles que arrossegaven anys de treball en el camp civil.
Per a Gómez, un dels factors determinants per explicar l'absència d'una iniciativa equiparable té a veure amb la incapacitat d'unes comarques i altres de percebre que els seus problemes són els mateixos. La forma allargassada el País València -és a dir, el medi físic-, no ajuda. Com tampoc la identitat provincialista -i, per tant, disgregadora- que des de determinants estaments s'ha promocionat. Per algú de Benissuera (Vall d'Albaida), Villores (Ports) és un lloc recòndit i viceversa. Això per no parlar de Fuenterrobles o Beneixeve. "Hi ha zones rurals que no són conscients que les seues problemàtiques són les mateixes que les d'altres zones. Estic segura, de fet, que un xicotet agricultor d'Alboraia pot sentir-se més identificat amb les problemàtiques d'un agricultor de secà que les d'un veí d'Alboraia que treballa en el sector terciari", posa com a exemple Susana Gómez.
Per a Xavi Delgado, autor de Noves ruralitats, empoderament i capital social, editat per la Fundació Nexe, la situació del País Valencià i dels territoris on han emergit aquestes plataformes no són del tot equiparables. «Dins el rural espanyol, nosaltres no som el cànon», exposa aquest tècnic en desenvolupament local que fa vida a la Costera. «Teruel Existe o Soria ¡Ya! són plataformes que apareixen en províncies en decadència. No és només que les zones rurals tinguen problemes demogràfics; és que les capitals de província tenen aquest problema. Això explica els seus bons resultats electorals. Ací, en canvi, hi ha molts contrastos, amb unes àrees litorals i molt poblades i un interior despoblat. No crec que una experiència similar tinguera el mateix èxit», exposa Delgado. Els bons resultats de Soria ¡Ya! no s'expliquen sense la capacitat d'atracció que aquesta marca política nova ha tingut a la capital: va arrossegar el 50,34% dels vots. En les eleccions de 2019, el PSOE, amb el 48,13% dels vots, va ser la força guanyadora a Sòria capital. De fet, els resultats de la plataforma van ser millors a la ciutat que no en el conjunt de la circumscripció, on va aplegar el 42,57% dels vots.
El que ja es va fer evident a Terol i s'ha confirmat ara a Sòria és que aquestes iniciatives s'alimenten de votants de formacions polítiques clàssiques. Gent que, en general, percep que els partits majoritaris -i les institucions que governen- no donen resposta a les seues necessitats específiques i són presoners d'unes polítiques i unes lleis que, en termes generals, es dicten seguint la lògica urbana. La preocupació per la fuga de vots que això puga generar també és present a la Generalitat Valenciana. A principis d'aquesta legislatura, i adscrit a Presidència, es va crear l'Agència Valenciana Antidespoblament, dirigida per Jeanette Segarra, ex-alcaldessa de Llutxent. Aquesta setmana mateixa, Ximo Puig ha volgut reforçar aquest negociat de cara al temps que queda de legislatura amb el nomenament de l'exconsellera Elena Cebrián com a secretària autonòmica de cohesió territorial i polítiques contra el despoblament.
Una hegemonia que es trenca?
L'erosió dels partits majoritaris en l'àmbit rural s'ha deixat notar en el darrer cicle electoral. A la comarca dels Ports, feu durant anys del PSPV-PSOE, i la capital de la qual -Morella- va governar durant 16 anys, Ximo Puig, aquest desgast es va fer visible. En quatre dels seus municipis avui governen agrupacions d'electors, veïns i veïnes que s'han estimat més restar al marge de sigles polítiques, a pesar que aquestes, moltes voltes, són -o, almenys, han sigut tradicionalment- una garantia per rebre un tracte més bo per part de les institucions. En altres comarques com el Millars o la Canal de Navarrés han succeït fenòmens similars. Són territoris on, a més, en línies generals, les formacions diferents de PSOE i PP, tenen dificultats de penetració.
Belén Bachero, diputada per Compromís a les Corts Valencianes ho sap bé. Membre d'Iniciativa, va ser alcaldessa de Vistabella de 2011 a 2015 per una candidatura independent, tot arreplegant el testimoni d'una candidatura anterior. El 2015 va repetir, ja dins de Compromís, un partit que a l'interior de Castelló tenia una representació molt minsa. A hores d'ara, els valencianistes tenen 21 agrupacions locals. «En línies generals resulta difícil trobar persones que, en els pobles, vulguen donar la cara per partits que no siguen majoritaris. I estar en governs independents és molt dur».
Per a Ernest Blanch, que ha estat secretari general del PSPV-PSOE a les comarques de Castelló, l'emergència d'aquestes noves opcions polítiques és un toc d'atenció. Amb tot, però, dubta que tot plegat puga derivar en un moviment de més ampla volada. «En termes generals, són iniciatives d'àmbit local, que no tenen una ambició per sobre d'això. Caldria voluntat per fer-ho i capacitat d'articulació i això no és fàcil de materialitzar», reflexiona aquest socialista morellà, qui no s'està de reivindicar, enfront dels prejudicis, l'existència d'un «món rural obert, que s'estima la cultura i amb ganes de tirar endavant».
'Castelló, ja!'
Castelló, per la seua idiosincràsia, seria el territori on una iniciativa d'aquestes característiques tindria més possibilitats d'arrelar. La meitat dels municipis valencians en risc de despoblament estan ací. 28 d'ells tenen un risc molt alt. Ara bé, les possibilitats que una plataforma electoral quallara en uns comicis és molt remota. I seria remotíssima en el cas d'unes eleccions autonòmiques, com adverteix Alexis Lara, que és sociòleg i membre de la Comarca Científica. La tanca del 5% esdevindria una barrera insalvable. Per accedir a les Corts, cal obtenir almenys el 5% de tots els vots emesos a escala autonòmica. A grosso modo, les comarques de Castelló tenen actualment 571.000 habitants. Alacant en té 1,8 milions, per 2,5 que en té València. El desequilibri, doncs, és brutal. «Per poder obtenir representació a les Corts caldria que el 50% de tota la circumscripció de Castelló votara l'opció ruralista. Tenint en compte menors d'edat i abstenció, serien aproximadament uns 150.000 vots. Ho veig prou inviable», explica Alexis Lara. El fet que Castelló estiga sobrerepresentat a les Corts (tria més diputats que no li correspondrien pel seu pes demogràfic -24 de 99-) no podria contrarestar el topall que significa la barrera del 5%.
Més possibilitat, en canvi, hi veuria Lara en unes eleccions espanyoles, on cal el 3% dels vots per circumscripció. «En aquest escenari potser seria més factible», diu. Castelló envia cinc diputats al Congrés. A la hipotètica plataforma, doncs, li caldria, aproximadament, un 15% de les paperetes. Ports, Baix Maestrat, Alcalatén, Alt Palància i Millars sumen un poc més de 62.000 habitants, és a dir el 10,9% de tota la circumscripció. Sense la simpatia i el suport, doncs, de l'electorat urbà, la plataforma ho tindria força difícil.
Xavi Delgado no s'imagina una plataforma d'aquestes característiques en el curt termini. Potser sí en el mitjà i llarg termini. En tot cas, opina, és en l'àmbit civil on caldria incidir-hi. «Més important que l'àmbit polític és, potser, crear un lobby rural. El Fòrum de la Nova Ruralitat podria exercir aquest paper», diu Delgado. Aquesta iniciativa, sorgida el 2015 en l'àmbit acadèmic, però amb la participació de la societat civil de l'interior de Castelló, ha anat convertint-se en una mena de think tank rural.
A través de les jornades que celebren anualment, a més del treball intern, han posat a sobre de la taula qüestions que fins ara no apareixien en l’agenda política, com ara els problemes d’accés a l’habitatge o la necessitat d’un transport públic a demanda, entre altres. Algunes d’aquestes idees, de fet, han estat apropiades darrerament pel govern valencià. En especial Compromís i Unides Podem s’hi han apropat estratègicament i consideren el Fòrum un interlocutor en qüestions rurals. De moment, el salt a l’arena política no està en la seua agenda, però això no lleva perquè hagen tingut contactes amb plataformes com Teruel Existe, amb la qual simpatitzen. De moment, el seu àmbit d’articulació es circumscriu a Castelló, però han despertat ja l’atenció al sud de Sagunt.
Siga com siga, el que és evident és que alguna cosa es mou i que les àrees d’interior reclamen el seu lloc al món, també al País Valencià. “Estic convençuda que hi ha espai electoral per a una plataforma rural”, assegura Susana Gómez, militant d’Unides Podem, qui es declara optimista sobre el futur del món rural: “El problema del món rural no és un problema exclusivament del món rural. És un problema global, d’un sistema que deixa enrere tot allò que no és competitiu en el sistema de mercat en què vivim. Però aquest sistema porta camí de col·lapsar i haurem de fer una transició econòmica i social que, a la força, ens retornarà als valors de la vida rural”.