Al carrer Nou de Terol, a tocar de la famosa plaça del Torico, l’aparador de la botiga Serendipia ha incorporat aquesta setmana un nou producte: unes samarretes senzilles amb el hashtag #YoVoyaTeruel. De moment només en tenen en tres colors, però la intenció és ampliar la gamma. “Volem tindre-les per a Los Amantes. De ben segur que se’n vendran”, explica la dependenta en referència a la popular festa que cada febrer fa vibrar aquesta ciutat. “Les vaig traure ahir a l’aparador i ja n’he venut cinc”, afig, satisfeta. Ella, com altres, ha trobat un filó en el boicot contra Terol iniciat després que el passat 3 de gener el diputat de Teruel Existe, Tomás Guitarte, signara un acord amb el PSOE que donava viabilitat a la legislatura. En els dies posteriors, una part de la dreta inicià a través de les xarxes una campanya ferotge de boicot contra aquesta província. Enmig de la tensió desencadenada per l’endimoniada aritmètica electoral, alguns van optar per situar aquesta província de 135.000 habitants —la segona menys habitada, només per darrere de Sòria—, en el centre de la diana. Fou, però, una campanya bumerang: ràpidament n’aparegueren d’altres per contrarestar la idiotesa primera. Ni les reserves hoteleres ni les vendes no s’han ressentit a la capital. Ans al contrari.
“Ací no ha existit l’embolic que s’ha transmès des de fora”, explica Chema López, director de Diario de Teruel, el mitjà de referència a la província. Ni tensió al carrer, ni manifestacions, ni protestes... Res. “Alguns han donat una imatge que no és la real”, rebla López, bon coneixedor de la idiosincràsia d’aquest indret. “Els mitjans de Madrid van enviar periodistes ací per seguir el debat d’investidura des de Terol. Però és que ací es va seguir amb total normalitat. Simplement no passava res!”, riu aquest periodista que acumula vint anys d’experiència. “El boicot s’ha tornat en contra dels qui el van promoure —assegura Manuel Rando, president de la Diputació de Terol—. Boicotar Terol? És que hem perdut el senderi?”.
Rando rep a EL TEMPS al seu despatx a l’Ajuntament de Calamocha, d’on és alcalde des de fa menys de cinc anys. Abans, fou “maestrico” en un Centre Rural Agrupat (CRA), explica amb orgull. Calamocha, situada a 40 minuts en cotxe de Terol ciutat, és capital de la comarca del Jiloca i compta, segons l’INE, amb 4.339 ànimes. Amb menys de cinc mil habitants és, de fet, el quart municipi més poblat de la província. Perquè aquest baixa densitat demogràfica és la tònica general en aquestes latituds. En l’actualitat, en el padró de Terol capital es comptabilitzen 35.890 ànimes, una miqueta més que a Vila Joiosa o Tortosa.
Una sagnia humana
D’una manera o altra, Terol exemplifica l’“Espanya buidada”, aquella que en el darrer segle no ha deixat de drenar actius humans cap a les grans urbs. Des de 1910, mentre la població a Espanya creixia un 129%, Terol perdia el 49% de la seua població, segons dades de Teruel Existe. La densitat mitjana és de 9,1 habitants per quilòmetre quadrat, per sota dels 10 que marca el límit perquè un territori siga considerat “desert demogràfic”. A hores d’ara, 22 municipis no tenen cap habitant menor de 18 anys. El 24% de la població té més de 65 anys.
“Teruel Existe és una crida d’atenció sobre els perjudicis que genera un model tan centralitzat. Ens cal canviar de model i anar cap a un reequilibri territorial. Aquestes províncies han estat explotades i tractades com colònies”, critica Amado Goded, un dels portaveus d’aquesta plataforma que el passat 10N va sacsejar la política espanyola. Aquella nit, l’agrupació d’electors Teruel Existe arreplegava a la seua circumscripció a la vora de 20.000 paperetes. Amb el 26,7% dels vots es convertia en la força més votada, per davant del PSOE i del Partit Popular. A Terol ciutat, el suport arribà al 40%. Tot plegat, els permetia enviar al Congrés dels Diputats un representant i dos senadors. “Semblava clar que traurien un diputat; no així que serien el partit més votat. Això sí fou una sorpresa”, explica el periodista Chema López. La “tierra callada” que cantava Labordeta a la cançó ‘Aragón’ havia alçat la veu. I ho havia fet amb força. Per als uns, una ocasió per visibilitzar les reivindicacions d’un territori menystingut per les dinàmiques polítiques i econòmiques; per als altres, la victòria “del cantonalisme més tradicional”, com va escriure el socialista Ignacio Urquizu en les pàgines d’Eldiario.es.
Diversos són els factors que expliquen l’èxit de Teruel Existe. Però ,sense cap dubte, el més decisiu ha estat la seua persistència. Teruel Existe no és un producte de la nova política, ni tampoc un estirabot resultat d’un descontentament puntual. “En general s’està simplificant el que és Teruel Existe. El Teruel Existe d’ara no s’entén sense remetre’s a l’any 1999”, relata Chema López.
Venim de lluny
Als seus 61 anys la vida d’Amado Goded no s’explica sense la seua vinculació a Teruel Existe. Nascut a Torrelacárcel, a la comarca de Jiloca, va estudiar medicina, però, quan va tindre l’oportunitat, va ingressar en el cos de bombers. Allà atenia incendis, però també molts sinistres. I fou atenent aquestes emergències que va prendre consciència de les moltes mancances en l’atenció als accidentats. Era la dècada dels 90 i a Terol no hi havia cap UVI mòbil medicalitzada, ni cap servei de transport urgent en helicòpter. “Era un moment que en la resta d’Espanya ja s’havia bastit un servei d’atenció a les emergències bo; ací, però, ens n’havíem quedat al marge”, explica. En companyia de Manuel Gimeno, una altra de les cares visibles de Teruel Existe, i l’Associació de Mestresses de Cella (en aquest municipi, feia poc havia mort un jove en un accident laboral i no havia estat atès correctament) van fundar la Plataforma pro helicòpter i transport sanitari.
Paral·lelament, sorgiren altres entitats que en els seus camps respectius criticaven les mancances de la província. “Cadascú de nosaltres ens vam adonar que els nostres problemes no eren puntuals, sinó que responien a anys de desatenció”, explica. De tot plegat, va nàixer Teruel Existe. La seua primera acció fou convocar, l’1 de desembre de 1999 una aturada per fer cinc minuts de silenci. La resposta fou aclaparadora. “Al marge del problema del despoblament, hi havia una greu mancança d’infraestructures. El 1999, no hi havia ni un metre d’autovia! La connexió per carretera amb Madrid era d’un sol carril per sentit. La línia de ferrocarril Terol-Sagunt estava abandonada. Patíem una situació d’aïllament total”. La plataforma ciutadana va aglutinar col·lectius de procedència diversa: des de la CNT a entitats vinculades a l’Opus Dei. El diumenge previ a la primera concentració convocada per Teruel Existe, els rectors van aprofitar les homilies per animar els feligresos a participar en la parada.
Allò fou el tret de sortida d’un reguitzell d’iniciatives. Manifestacions, aturades, campanyes de conscienciació, reunions amb totes les instàncies... “El nostre secret ha estat que no hem sigut un moviment de pancarta. No. Allà on anàvem i ens obrien les portes, anàvem amb una proposta d’actuació ben estudiada i documentada. La protesta només era la part visible de les nostres reivindicacions”, explica Goded. Des de l’esfera de la política la majoria s’ho van mirar amb un punt de recel. “Nosaltres sempre hem lluitat per objectius, no contra partits polítics. No ens importa qui governe”, afig.
La revolta dels ignorats
Per què, doncs, fer ara el salt a l’arena política? El canvi de registre de Teruel Existe no s’entén sense tenir en compte la maduresa assolida per aquesta plataforma ciutadana. El maig de 2018, van fer-se presents a Saragossa amb una multitudinària manifestació sota el lema “Salvem Terol”. La tardor d’aquell any, aconseguiren mobilitzar milers de persones a València per reclamar la modernització de la línia ferroviària Sagunt-Terol-Saragossa. Tot això passava mentre la qüestió del despoblament començava a fer-se un lloc en l’agenda política i mediàtica. Llibres, fòrums, treballs acadèmics... D’aquesta manera s’arriba al 31 de març de 2019. Aquell dia, en una marxa liderada per Teruel Existe i Soria Ya, milers de persones de l’anomenada “España vaciada” inundaren els carrers de Madrid. Aquell fou un moment clau per a aquest moviment cívic. Per un dia, tothom parlava d’ells.
Després vindrien les eleccions del mes d’abril i els posteriors mesos de bloqueig polític. Mentrimentres, Miguel Ángel Revilla va aconseguir arrencar-li a Pedro Sánchez alguns compromisos inversors per a Cantàbria a canvi dels vots favorables del Partit Regionalista de Cantàbria. Fou aleshores quan es posà a sobre de la taula l’opció de fer el salt a la política. Si Cantàbria podia ser la clau de la governabilitat d’Espanya, per què no ho havia de ser Terol?
“Ho havíem fet tot: més de 40 mobilitzacions, reunions a Brussel·les, a Madrid... El 10N, véiem l’opció de fer el salt allà on es prenien les decisions”, explica Goded, un dels fundadors de Teruel Existe. La fragmentació electoral podia ser una oportunitat per treure el cap i acabar sent decisius a Madrid, com així va ser. Aquell 10N, l’agrupació d’electors va prendre-li un bon grapats de vots al PSOE (va passar dels 25.500 vots del 28A als 18.777 del 10N), uns altres pocs a Unides Podem, i va arreplegar el suport, segons indiquen les xifres, d’una bona colla d’abstencionistes. Ni la Chunta ni el Partit Aragonès no s’hi presentaven, així que també van poder recollir una part del moviment aragonesista. “Teruel Existe ha aparegut en el moment oportú”, assevera Chema López, de Diario deTeruel.
Un competidor inesperat
Per a molts, els bons resultats de l’agrupació d’electors són una oportunitat per a aquesta província, l’ocasió, almenys, que els problemes d’aquest territori es fagen presents a Madrid. “La presència de Teruel Existe al Congrés dels Diputats hauria de servir per difondre i no abaixar la guàrdia en tot allò relatiu al despoblament”, assegura Sara Bianchi, coordinadora de la Xarxa d’Àrees Escassament Poblades del Sud d’Europa (SSPA). Es tracta d’un grup de pressió impulsat per les confederacions empresarials de Terol, Sòria i Conca que, des de 2012, treballa per posar a sobre de la taula alternatives al problema del despoblament. Una fiscalitat diferenciada, l’accés als serveis bàsics en menys de 30 minuts, la connectivitat a Internet, la reducció de les càrregues administratives per a la posada en marxa d’iniciatives econòmiques i empresarials, el reforçament de les cooperatives de crèdit, l’adaptació de les normatives a les realitats rurals... són algunes de les propostes del SSPA, de les quals ha begut el mateix Teruel Existe. En matèria de despoblament, assegura Bianchi, “encara resta molt a fer. Allò més urgent és bastir una estratègia nacional a mitjà i llarg termini consensuada des de l’esfera pública i la privada”.
L’escó assolit per Teruel Existe ha suposat un terrabastall per a l’habitualment tranquil ecosistema polític terolenc. És sobretot a les files del PSOE que s’ho miren amb una certa preocupació. Els del puny i la rosa van subestimar la força de l’agrupació d’electors i el 10N van veure com, de bones a primeres, els superaven en vots. El president aragonès, Javier Lambán, s’hi ha mostrat reiteradament crític. Al socialista li molesta profundament el protagonisme mediàtic de Teruel Existe. “Terol existeix, com els gossos o les serps”, va arribar a dir abans del 10N.
“El problema de Lambán és que a voltes no mesura les seues paraules, però ell està compromés al cent per cent amb Terol”, defensa Manuel Rando, president des del passat estiu de la Diputació de Terol. Rando fou, abans que alcalde de Calamocha i president de l’ens provincial, membre de la plataforma Teruel Existe en qualitat d’expert en qüestions d’ensenyament. “Era un moviment ciutadà de tota la gent de Terol, de totes les sensibilitats i ideologies. Crec que haver entrat en el món de la política ha estat un error perquè això l’inhabilita en el plànol cívic”, assegura Rando, que considera que ara ha esdevingut “un partit cantonalista”. “Hem d’evitar caure en els particularismes, perquè altrament passarem de la solidaritat entre territoris a l’egocentrisme. El que proposa el Partit Socialista és buscar fórmules per fer front al despoblament que siguen igual de vàlides per a Terol que per a Sòria o Zamora”, exposa el president de la Diputació.
Entre la reivindicació i la promoció
A més, Randel considera que la imatge que es transmet de Terol de portes enfora és negativa. “És veritat que en l’últim segle el món rural ha estat desatès. Però la imatge que s’està donant de la província no se cenyeix a la realitat. Estic d’acord que cal ser reivindicatiu, però ens cal vendre Terol en positiu”, matisa el president de la Diputació. Inversions com Motorland, a Alcanyís, o Dinopolis, a Terol ciutat, han dinamitzat el territori. I la indústria de l’agroalimentació —molt especialment la vinculada al sector porcí— ha esdevingut un puntal econòmic. L’aeròdrom de Terol, dedicat al manteniment i desballestament d’aeronaus, inaugurat el 2013, ha esdevingut una font d’ocupació per a perfils tècnics. “És injust dir que a Terol no es fa res”, sentencia Randel.
“No crec que Terol haja estat discriminat; el que sí crec és que a Espanya, en general, hi ha hagut un desenvolupament de les zones de costa en detriment de les àrees d’interior”, assegura Santiago Ligros, secretari general de la Cambra de Comerç Terol. “Tenim mancances en infraestructures (les autovies A68, A25, A40, el corredor Cantàbric-Mediterrani entre Terol i Sagunt, unes connexions ferroviàries deficitàries...; de fet, els trens tenen la velocitat comercial més baixa d’Espanya) que s’haurien de resoldre tan aviat com siga possible per no restar-li competitivitat a l’economia. I ens caldria una fiscalitat diferenciada. No es poden exigir els mateixos requisits a un forn de Monreal que a un en La Castellana”, enumera Ligros.
Tindrà capacitat Tomás Guitarte per condicionar la política del govern de coalició entre PSOE i Unides Podem? Es pot en quatre anys, amb només un diputat, incidir en un problema tan complex com el del despoblament? Pot ser Teruel Existe una opció política de llarg recorregut o està condemnada a ser flor d’un dia? Pot el salt a la política malbaratar el bagatge social de Teruel Existe? “Aquesta agrupació d’electors és una acció més del moviment ciutadà. No ens plantegem el nostre futur polític —assegura Amado Goded—. En l’any 99 ningú no pensava que Teruel Existe continuaria vint anys després i ací estem. En la situació en què ens trobem, no tenim res a perdre. La nostra és una lluita per la supervivència, no hem de tenir por de morir per cap altra cosa”.
‘Teruel existe’, però menys al Matarranya
Teruel Existe va obtenir els seus millors resultats a la capital de província. És a la ciutat on es va originar i és també on, durant vint anys, s’ha articulat. “Quan la plataforma va fer els seus primers passos, la gran majoria érem de ciutat. Les reivindicacions que fèiem havien de beneficiar el conjunt del territori, però érem conscients que se’ns percebia com una iniciativa molt ‘capitalina’”, explica Amado Goded. Per això, s’imposaren, com una de les seues primeres obligacions, expandir l’àrea d’influència i aconseguir que tothom sentira com a pròpia aquella lluita, del Bajo Martín al Gúdar-Javalambre.
A la comarca catalanoparlant del Matarranya, Teruel Existe va assolir el 12% del vot, una xifra força inferior a la mitjana provincial, que fou del 26,7%. De fet, només a Rafels el suport a Teruel Existe és equiparable a la dada provincial: un 26,5%. També va tenir un comportament destacable a municipis com la Codonyera (23%), la Canyada de Beric (21%) i Aiguaviva (20%). Per al sociolingüista Natxo Sorolla, l’anàlisi de les dades indica que “Teruel existe va fonamentar el seu vot en un graner progressista i allà on el Partit Popular no ha sabut fer-se un espai perquè possiblement és l’espai que a les autonòmiques ocupa el Partit Aragonès”.
Trens a velocitat del segle XX
Entre les lamentacions més reiterades de Teruel Existe hi ha la deficient connexió ferroviària amb la resta de ciutats. El viatge a Saragossa costa dos hores i mitja. Tampoc no té connexió directa a Madrid. L’altre cavall de batalla és el tram del corredor cantàbric-mediterrani entre Terol i Sagunt, una baula ancorada en el segle XXI, que és essencial tant per a Terol com per als exportadors valencians. Tot i que en un primer moment aquest corredor va quedar exclòs de les línies prioritàries de transport, la insistència dels governs d’Aragó i del País Valencià a Brussel·les va provocar que les institucions comunitàries replantejaren la seua postura. Amb tot, però, Teruel Existe lamenta que en el disseny proposat es prioritzen les mercaderies i no el transport de passatgers.