MINISTERI DE LA LLENGUA

L'IEC i el cercle viciós de la llengua

Després de més d'una dècada de feina, informes i valoracions, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha actualitzat la gramàtica de la llengua catalana i n'ha revisat l’ortografia. Tot s’ha fet, en gran part, a través de la descripció de fenòmens reals. Un mètode que el Cercle Vallcorba considera que contradiu l’esperit de Pompeu Fabra i que podria convertir "el català en un dialecte del castellà".

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ja és a les llibreries la nova Gramàtica de la llengua catalana, el volum més gruixut i complex de les tres obres que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) està elaborant per modernitzar la normativa de la llengua. A finals d’any, estarà enllestida la Gramàtica Essencial, en format electrònic, que s’adreça a un públic intermedi. I d’aquí a un any s’enllestirà la gramàtica per als usos formals i per al català estàndard, un document de referència tant per a les escoles com per als mitjans de comunicació. Separadament, aquest mes s’ha publicat l’Ortografia catalana, aprovada l’any passat, que ha tingut la seva vessant més controvertida en la reducció dels accents diacrítics.

Els tres volums de l’Institut d’Estudis Catalans serveixen per "posar al dia" una normativa que no s’havia actualitzat des dels anys 30. Les decisions normatives s’han fet a través d'incorporar "més matisos i més flexibilitat". Per conèixer la nova gramàtica EL TEMPS ha conversat amb la presidenta de la secció filològica de la institució, Teresa Cabré.

La filòloga remarca el caràcter coral de les revisions. "En les decisions normatives participa tota l’entitat. La revisió corporativa ha passat per tots els departaments lingüístics, des de la comissió de la gramàtica fins a la filològica i, finalment, pel ple de l'institut". Segons Cabré, "és una gramàtica descriptiva i prescriptiva, ja que introdueix la norma a partir de fenòmens que són reals i després els valora segons si són expressions pròpies de l’ús general, de l’oral informal, escrit o d’un territori".

El passat novembre es publicar la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Segons Cabré, existia una demanda entre els professionals de la llengua per actualitzar els aspectes normatius. "Tothom que es dedica a la llengua demanava aquest estudi, hi havia molts fenòmens que calia posar al dia". En aquest sentit, es tracta de "la primera revisió institucional", ja que les darreres actualitzacions de la gramàtica eren la de Pompeu Fabra de 1918 i la segona edició de 1933.

La voluntat de la nova gramàtica és esdevenir una eina "inclusiva" per abraçar totes les parles i normes d’arreu dels Països Catalans. "Apostem per incorporar els dialectes i per aconseguir una gramàtica per a tot el territori lingüístic. Des de l’Institut treballem per la conservació i la unitat de la llengua i la seva normativa", afirma Cabré.

Esmena a la totalitat

Una de les crítiques que es fa de la nova gramàtica és el moment, tot i que no és la més contundent. Alguns professionals de la llengua creuen que hauria estat més encertat aplicar els canvis en un ambient més favorable i no en una època convulsa, en una fase "post-autonomista i pre-independència", com sempre comenta el president Puigdemont. En aquest sentit, pronostiquen que un Estat per al Principat serà un revulsiu per al conjunt de la llengua i el millor moment per decidir i per aplicar canvis. De totes maneres, la feina de l’IEC ve de lluny i altres lingüistes consideren, en canvi, que la revisió ja fa anys que s'anuncia i arriba amb retard.

Torna a ser evident el divorci que hi ha entre l’acadèmia de l'IEC i els professionals de la llengua, des de docents a periodistes. Un distanciament que existeix des de molt abans de la publicació de la nova gramàtica. Sobre les darreres revisions, qui en fa una esmena a la totalitat és el Cercle Vallcorba, un grup d’activistes lingüístics que defensa la recuperació del català genuí. EL TEMPS s’ha posat en contacte amb un dels seus portaveus, Josep Ferrer, que és molt crític amb la tasca de l’entitat, ja que considera que "destrueix" la llengua.

"L'acadèmia fa una trampa immensa, ja que fa com si el català fos una llengua normal, obviant la situació de minorització que pateix per la seva subordinació absoluta del castellà"

Segons Ferrer, "IEC considera que la llengua evoluciona, pel que si aquesta va canviant cal que la norma s’adapti i també es desenvolupi. Aquest sistema serveix per llengües potents, consolidades i fortes però és letal per al català". Ferrer considera que l’IEC "fa una trampa immensa, ja que fa com si el català fos una llengua normal, eludint la situació de minorització que pateix per la seva subordinació absoluta del castellà".

Concretant en la nova gramàtica, Ferrer creu que té dos problemes de mètode "molt greus". El primer és que introdueix castellanismes a través d’acceptar expressions del carrer, col·loquials. I el segon, el trencament de sistemes de la llengua consolidats des de fa mil anys. Unes estructures que continuen sent correctes, però en molts casos també s’han acceptat "pel broc gros estructures calcades del castellà" que ara amb la nova normativa també serien vàlides. A més, Ferrer també hi troba problemes a nivell formal, com elements mal indexats i contradiccions en l’organització de la informació, entre d’altres.

Els estudiosos del Cercle Vallcorba alerten que les noves revisions generen confusió gremial i incentiven el procés de castellanització, un fet que podria "convertir el català en un dialecte del castellà per la via de l'ús col·loquial i acceptant-lo normativament".

Tot i que l’Institut d’Estudis Catalans assegura que la seva referència és Fabra i que apliquen la descripció per modernitzar-la, els del Cercle Vallcorba pensen tot el contrari. "Fabra volia descastellanitzar la llenguai  recuperar les expressions més genuïnes, així es podien omplir amb formes de la llengua antiga els forats que hi quedaven".

Encara avui, tots els actors que ordenen la llengua reivindiquen Pompeu Fabra.

El cercle viciós de la llengua

Per descriure la situació del català, l'IEC es nodreix del corpus textual de la llengua catalana, una compilació de 54 milions de formes i expressions procedents de publicacions i dels mitjans de comunicació d’arreu dels Països Catalans. La col·lecció ha estat actualitzada per elaborar la nova normativa. "L’acadèmia descriu la realitat dels parlants i dels mitjans de comunicació, i aquests actors cada vegada s’expressen més en castellà. Això influeix en el vocabulari i en les estructures lingüístiques, que estan més presents en els parlants del país". Així, doncs, és com es tanca el cercle que denuncien els estudiosos contraris a la nova gramàtica.

El Cercle Vallcorba constata que durant el període autonòmic s’ha mentit sobre la llengua. El poder polític, institucional i mediàtic ha assegurat que la llengua anava bé i que la competència dins del territori d’una altra llengua com el castellà era una riquesa, un mite que també denuncia el Grup Koiné. Segons Ferrer, aquest és "un pensament que ha portat la llengua catalana al precipici, tant en l’ús social com en l’estructural".

Aquest cercle viciós comença acceptant aquesta realitat bilingüe com a natural. Després hi ha el paper dels mitjans de comunicació, que rebaixen les exigències lingüístiques dels seus professionals, tot defensant-se dient que usen "el català del carrer". Per exemple, els mitjans públics catalans no van qüestionar la reducció de diacrítics i des del primer dia els van afegir en el seu llibre d’estil. 

Una deriva que empobreix de referències pròpies l’imaginari col·lectiu i la llengua, ja molt contaminat pel poder mediàtic del castellà. I finalment, doncs, l’IEC és qui valida aquest català a la baixa, posant en perill les estructures més representatives. Un peix que es mossega la cua i residualitza el català més genuí, que no compta pràcticament amb cap suport institucional ni mediàtic.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.