MINISTERI DE BANDERES

Una nova vida per a l’estelada

L’estelada és l’emblema de combat del nacionalisme català i la bandera del moviment independentista. Tot i que la seva missió és la llibertat, l'estelada podria continuar usant-se en el futur Estat català. La proposta dels banderaires de la Fundació Reeixida contempla dotar l'estelada de rang oficial i convertir-la en la bandera civil, amb atribucions com representar el país en l'àmbit internacional.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La fase pre-independència està activant la societat catalana organitzada. Col·lectius, entitats i partits aporten el seu coneixement i la seva experiència de cara als futurs debats que esdevindran en el marc del procés constituent. En aquest esperit d’avançar feina, els experts en vexil·lologia –disciplina que estudia i fixa les banderes– de la Fundació Reeixida han fet una proposta per reglamentar les banderes nacionals, des de la senyera a la creu de Sant Jordi, passant per l’estelada. Es tracta del primer estudi que fixa i unifica criteris en el disseny de l’estelada. Un projecte que es va presentar la setmana passada a l’Ateneu Barcelonès.

La Fundació Reeixida divulga la memòria, els símbols i la cultura en clau de Països Catalans. L’entitat va recuperar la bandera negra durant el tricentenari del 1714 i va impulsar la celebració del centenari de la bandera estelada l’any 2008, entre més accions.

 

L’estelada reglamentària

Un dels apartats principals del document és el que regula l’estelada, on es defineixen tots els elements que envolten la bandera: els colors, les proporcions, el protocol i, fins i tot, la manera de recollir-la. Es tracta d’un estudi pioner, ja que la bandera estelada no comptava fins al moment amb cap fitxa tècnica. Aquesta pràctica és molt habitual en altres països, en els quals fins i tot està regulada la manera com ha de ser destruïda o els moviments per hissar-la, com en el cas dels Estats Units d'Amèrica.

Per unificar criteris, la fitxa tècnica detalla les proporcions de l'estelada.  

Per a conèixer aquesta proposta, EL TEMPS ha conversat amb Jordi Avià, dissenyador gràfic i un apassionat banderista: “Al Principat, tota la normativa respecte a la senyera és molt pobre i sobre l’estelada no hi havia res”. Per exemple, la definició de l’estelada en el diccionari és molt recent, del 2014. L’expert vexil·lòleg Josep Porter i Moix la va descriure així: “Bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l’asta que té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya o dels Països Catalans”. Una descripció que deixa obert el color del triangle. Segons Avià, l’estudi vol “revertir aquesta anomalia històrica i dotar d’un cert reconeixement l’estelada, així com homologar el reglament al que tenen la gran majoria de països”. Una iniciativa per atorgar el rang d’oficialitat la bandera independentista catalana, juntament amb les altres banderes nacionals.

Reeixida agafa com a referència l’estelada creada per Vicenç Albert Ballester. “En l’estudi i fixació del disseny hem volgut ser fidels a l’estelada original, d’inspiració cubana”, comenta Avià. De fet, el darrer document que regula l’estelada el va fer l’Assemblea Constituent del separatisme català a Cuba, aprovat l’any 1928 i que la definia així: “La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb l’addició, a la part superior, d’un triangle blau i una estrella blanca de cinc puntes al centre del mateix”. L’estudi afegeix que “la bandera estelada neix de la bandera cubana, que representava la lluita victoriosa contra l’imperi espanyol. Els elements que la formen tenen una raó de ser: remeten als postulats republicans i d’alliberament nacional”.

La paleta cromàtica de l'estelada, fidel al disseny de Vicenç Albert Ballester de l'any 1918. 

Tot i que segons el guió estava establert que la senyera quadribarrada seria la bandera nacional i oficial del futur Estat, l’anàlisi de la Fundació Reeixida vol “obrir el debat per afegir l’estelada al corpus de banderes del país”, explica Avià. La proposta dels experts banderistes seria donar rang oficial a les dues banderes, que tindrien usos diferents.

Per una banda, la senyera seria la bandera estatal. S’usaria, però, de manera restrictiva per part del Govern i en un àmbit institucional, en tant que bandera històrica. Seria l’emblema del Parlament, dels monuments històrics i tots els símbols vinculats a l’antiga Corona d’Aragó. I per l’altra, la bandera estelada seria la bandera civil i la que representaria Catalunya en l’àmbit internacional. Segons el document, l’estelada “ha acompanyat durant els darrers cent anys, i especialment en el darrer decenni, la lluita per l’alliberament nacional. Així doncs, de bandera partidària o provisional ha esdevingut transversal i representativa del país”.

Una iniciativa que connecta amb les institucions republicanes, ja que durant la proclamació de la república catalana el 1931, Josep Maria de Sagarra elaborà l’himne nacional El cant del Poble que fa referència a l’estelada amb “voli sobre el front l’estel, de la senyera”. Aquesta bandera, doncs, va estar a punt de convertir-se en la de la república catalana i ara ho podria tornar a ser, si en el debat constituent s’aplica aquesta iniciativa de la Fundació Reeixida. A més, l’estudi també menciona la bandera de la creu de Sant Jordi o la de Santa Eulàlia com a banderes històriques.

Una de les aportacions de nova creació que recull l’anàlisi és el protocol de l’estelada. Els banderistes de Reeixida han elaborat un sistema per plegar la bandera en quatre moviments i el resultat final, doncs, és el punt cinc, en referència a les cinc puntes de la forma pitagòrica, fins a deixar visible únicament el triangle blau i l’estel.

El protocol de plec de l'estelada, una proposta pionera. 

 

Groga o blava

El cromatisme és un dels elements centrals de totes les banderes. I en el cas de la senyera estelada, que compta amb diverses versions, encara ho és més. Segons la norma que marca Reeixida, però, “els colors de la bandera són els de la bandera reial catalana amb quatre faixes vermelles i cinc de grogues, més el triangle blau i l'estrella blanca que provenen de la bandera cubana”. De fet, la primera bandera estelada fotografiada apareix l’any 1918 a L’Intransigent, butlletí proper a la Unió Catalanista. Per la seva banda, Estat Català adopta l’estelada com a bandera pròpia l’any 1922. Per aquest motiu, doncs, la del triangle blau és el de la bandera independentista original, la històrica.

En canvi, la bandera amb el triangle groc i estrella roja comença a aparèixer als anys setanta a l’entorn del PSAN, arran de les seves escissions que creen una nova bandera per remarcar la tendència socialista i comunista d’aquest moviment. Tot i que en les dècades dels anys vuitanta i norata l’estelada roja tenia més protagonisme, actualment la bandera més visible és l’estelada amb el triangle blau, tant en els balcons com en les grans manifestacions de la Diada de l'Onze de Setembre. Per la majoria del moviment independentista, els dos models d’estelada –la històrica i la roja– són usats indistintament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.