Elna serà testimoni, aquest divendres, d’una nova trobada entre el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras. Aquesta vegada s’hi sumarà Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, entitat que celebra seixanta anys d’història. Ho commemorarà a la Catalunya Nord per poder comptar amb la presència del president a l’exili i de tants altres polítics que no poden superar la frontera del Pirineu, davant la certesa que serien arrestats.
No és la primera vegada que Elna s’implica en un acte d’aquests tipus. Durant el procés, la localitat nord-catalana ha viscut episodis com ara l’operació urnes o altres visites del president Puigdemont. Abans hi ha hagut, també, capítols històrics que evidencien la catalanitat de la localitat.
Ubicada 13 quilòmetres al sud de Perpinyà, la localitat d’Elna, a la comarca del Rosselló, compta amb 8.450 habitants. Està governada pel batlle comunista Nicolas Garcia, i es distingeix per fortificacions i per la catedral de Santa Eulàlia i Sant Julià, a més de per les desenes de masos que hi ha al terme municipal, que atrauen les visites de milers de turistes anuals. Elna es va defensar del rei Lluís XI, que annexionà el Rosselló a França, decisió que va ser corregida el 1493. Més endavant, amb el Tractat dels Pirineus de 1659, Elna i la comarca serien incorporades definitivament a domini dels francesos després de cruentes batalles que va testimoniar el Canigó, que s’imposa sobre aquest poble.
Segles més tard, a Elna es construiria la maternitat adreçada a cuidar les mares exiliades de la Guerra d’Espanya. Va ser construïda del no res a partir de la rehabilitació d’una casa, gràcies a l’ímpetu humanitari de la jove mestra suïssa Elisabeth Eidenbenz, que la va poder fundar al novembre de 1939. Allà van poder nàixer 600 xiquets de mares refugiades internades en camps propers. Quan els nazis van ocupar França el 1944, la maternitat va ser clausurada, però això no va evitar que Elna la localitat un símbol de l’antifranquisme. Fa uns dies, el conseller Jordi Turull, en la seua ‘Travessa per la llibertat’, va celebrar un acte en l’edifici de l’antiga entitat solidària.
Quan Jordi Turull era conseller de Presidència, a tocar de l’1 d’octubre de 2017, a Elna es va organitzar l’anomenada Operació Urnes. Tal com recollia el llibre homònim, editat aquell any per Columna, tal vegada en aquell moment hi havia d’haver a Elna més urnes que habitants. Aquestes receptacles de plàstic, distingits amb el logo de la Generalitat de Catalunya, procedien des de Xangai, havien passat per Marsella i feien parada estratègica a la població nord-catalana per arribar a l’Estat espanyol. Quasi ningú a Elna sabia d’aquesta operació, fet que va garantir-ne la discreció. En tot cas, ningú no renega d’aquella col·laboració.
Mesos més tard, Elna, que llavors estava governada per una llista d’independents de centredreta, va ser un dels molts municipis nord-catalans que se sumaria al manifest de suport als presos polítics i exiliats catalans. Qüestió més de conviccions democràtiques que de nacionalisme, atès que els veïns d’Elna viuen, malgrat tot, allunyats de la qüestió catalana.
Així ho assegurava Nicolas Garcia, qui va recuperar l’any passat l’alcaldia de la localitat després d’haver-ne estat al capdavant entre 2001 i 2013, en contraposició al que va passar a Perpinyà, on l’extrema dreta es va fer amb la batllia. Curiosament, Elna va ser dels pobles que en les últimes presidencials franceses va votar majoritàriament l’ultradretà Reagrupament Nacional, tot i comptar tradicionalment amb un alcalde comunista. Una dualitat de vot que exemplifica com és de complexa la tendència electoral entre la ciutadania.
L’any passat, poc després que Garcia recuperara l’alcaldia d’Elna, el president a l’exili visitava la localitat nord-catalana abans de fer una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu, que se celebra cada any a Prada de Conflent, 50 quilòmetres a l’oest d’Elna. Allà, Puigdemont va poder signar el llibre d’honor de l’Ajuntament i va participar en l’Hora Solidària, manifestació que se celebrava cada dijous en solidaritat amb els presos polítics, ara recentment indultats. El president també va poder visitar la Maternitat.
Avui, Elna tornarà a ser una ciutat que se situarà al centre de l’agenda política catalana.