Veus del nord

Bocins d'octubre al poble de les urnes

Fins al referèndum, Elna era coneguda al Principat com la localitat que albergava la Maternitat suïssa. Després de la tardor, però, es coneix també per ser el poble nord-català que va amagar les urnes. Tanmateix, l’esdeveniment va tenir més ressò al sud de l’Albera que no pas a la vila rossellonesa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Elizabeth Eidenbenz va situar en una petita localitat del Rosselló el que seria un dels punts més emblemàtics de la retirada republicana l’any 1939. La Maternitat suïssa d’Elna va acollir desenes de mares refugiades als camps de concentració de la Catalunya Nord després de la Guerra Civil. Tot un símbol que ha fet d’aquest indret un far de l’antifranquisme per a molts principatins. El pes en l’imaginari català és tal que, durant les setmanes prèvies a l’octubre de 2017, anar a Elna va ser sinònim de creuar l’Albera per organitzar alguns dels preparatius de l’1 d’octubre sense necessàriament passar per aquesta vila. Així ho recull el llibre Operació urnes (Columna, 2017). Tanmateix, durant uns dies, a Elna i rodalia hi va haver més urnes que no pas habitants.

Als qui aleshores s’hi acostaven clandestinament els rebia la imponent imatge d’una catedral del segle XI que corona la localitat, fent estampa amb el massís del Canigó al fons. Deu mil receptacles de plàstic amb el logo de la Generalitat havien sortit de Xangai, passat per Marsella i llavors feien parada estratègica a la localitat nord-catalana, amatents a creuar la serralada que separa el territori català sota jurisdicció francesa del que resta sota l’Estat espanyol. Dels més de vuit mil elnencs, la majoria mai no s’imaginà que a les voravies s’albergaven uns elements clau per a l’esdeveniment que posaria sobre el sud del Principat l’atenció de mig món. “Jo no vaig participar en la cosa d’amagar les urnes, però després vaig entendre algunes trucades. Ara bé, tampoc no m’ha estranyat. Ho trobo bé”, exposa a EL TEMPS en Joan Lluís Mas, membre de l’entitat Terra d’Avis, dedicada a la recuperació del llegat de les tasques del camp. Diu que creu intuir quines persones podria haver-hi entre els responsables de l’acció, però que, per si de cas, mai no s’ha atrevit a preguntar-los pel tema encara.

Segons diuen alguns habitants del poble, els implicats haurien fet un pacte de silenci absolut per no explicar-ho a ningú. Sembla que també es van imprimir per la zona un bon nombre de paperetes, però demanaren que mantinguessin el màxim de discreció possible.

“Quan es pot ajudar, s’ajuda”, explica la Bernadette, una professora de l’escola d’adults que prefereix no donar el seu cognom. Sap que sí que hi ha hagut més periodistes que s’han acostat a tafanejar, però creu que entre la gent del poble el fet s’ha comentat poc i, quan s’ha fet, ha estat a tall d’anècdota o curiositat. Nicolás Garcia, secretari general del Partit Comunista Francès a la Catalunya Nord i antic batlle de la vila, vol desfer, però, el mite d’Elna com a poble compromès amb el catalanisme: “El que ha passat no es deu ni a la població, ni a l’Ajuntament. Van ser quatre o cinc militants els que es van encarregar de les urnes. No me n’alegro, però a Elna es va viure la jornada com a la resta de l’Estat francès”.

Canvi de xip

Tan Nicolás García com Joan Lluís Mas van decidir acostar-se a Catalunya l’1 d’octubre per acompanyar les votacions. Segons comenten, no van ser els únics d’Elna i la rodalia que van creuar l’Albera aquell dia. Un dia que, segons comenten, els va impactar molt, també a part dels habitants de la localitat. “Hi ha moviment, som solidaris, però la Catalunya Nord està una mica adormida”, lamenta la Bernadette. Tanmateix, sembla que, a poc a poc, els elnencs van despertant de la letargia, no tant en suport al catalanisme com per fer front a la repressió. “El que es nota és que la gent està més preocupada. No veuen com acabarà la cosa”, detalla Mas. Afegeix, però, que “ni hi ha molt catalanisme, ni la gent passa. L’altre dia vaig anar a comprar i vaig veure una senyora d’Elna amb el llaç groc, em va estranyar molt”.

A l’Ajuntament, governat per una llista d’independents de dreta o centredreta, ens rep la regidora Angele Fournier. El seu és un dels nombrosos municipis nord-catalans que van aprovar un manifest de suport als presos i exiliats polítics independentistes. “Al nostre conjunt polític n’hi ha que hi creuen i d’altres a quin tant els fa. Ara bé, allò dels presos polítics no ho poden suportar. La democràcia és la democràcia”, detalla Fournier. No obstant això, des de l’oposició se’ls retreu que el consistori no donés suport a la campanya a favor de fer constar els mots de País Català en la denominació del departament. La regidora s’excusa dient que l’alcalde va creure que, si es donava suport a aquesta denominació, podien perdre suports a les institucions i que, com a partit independent, no es podien permetre de perdre’ls. No obstant això, remarca que l’Ajuntament va comprar i va fer instal·lar plaques amb la denominació País Català a les entrades del municipi. Mas és una de les persones crítiques. Al seu parer, amb l’antic batlle, Nicolás García, “el poble tenia més implicació. Vam acollir l’exposició del centenari de l’IECC i va venir el president del Parlament Ernest Benach. Ara, l’Ajuntament no dona tanta importància. Malgrat això, han fet tota una sèrie de retolació bilingüe”.

Fournier, a nivell personal, defensa aferrissadament el seu catalanisme i lamenta que a la vila hi hagi poca gent que se senti catalana. Ella sí que se’n sent, en especial perquè el seu avi va arribar a Elna des de Sant Hilari Sacalm durant la retirada. Un record, una memòria que, diu, li fa que tingui un fort sentiment de solidaritat. Un sentiment que creu que, després dels fets de l’1 d’octubre i dels darrers empresonaments, s’ha anat despertant en altres persones que potser havien viscut situacions similars a la família, però que fins ara no les havien canalitzat políticament. “Jo recordo molt bé com ha patit la meva família. Però altres, la demanda d’independència no l’arriben a comprendre perquè no han viscut les mateixes situacions que s’han viscut a l’altre costat”, diu la regidora.

Per donar un punt d’optimisme, Mas destaca que el fet que al poble hi hagi la Maternitat fa que “existeixi un caliu que s’ha conservat i fa que puguis parlar català pel carrer amb gent que coneixes”.

Un bocí d’esperança que tots comparteixen i esperen que creixi si les urnes que van amagar doten d’un nou estatus el sud del Principat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.