-Com estan sent els primers dies després de la seua tornada a l’alcaldia d’Elna?
-Conec bé l’alcaldia, n’he estat al capdavant durant 13 anys. Però les condicions actuals són molt distintes. Hi ha la COVID-19, bona part de l’equip municipal ha dimitit i tot això és una mena de camp de mines. El poble ha patit un buit polític durant els darrers tres o quatre mesos.
-Com afecta el coronavirus a aquesta població?
-De moment no tenim casos, o almenys no en tenim constància per part de les autoritats. Però estem passant una etapa de crisi, estem recomanant guardar les distàncies físiques, tot i que de moment no hi ha cap obligació formal.
-Quina és l’economia que sustenta Elna?
-Encara es treballa molt la terra. També hi ha molt de sector serveis, i una quarta part de la població està a l’atur. La ciutat pateix molt fortament les crisis. Allà pels anys setanta, però, segur que Elna era la ciutat més rica de la província de Perpinyà gràcies als magatzems de fruita i verdura i a la prosperitat agrícola i pagesa. Amb l’entrada d’Espanya i Portugal al mercat comú europeu als anys vuitanta, però, les ajudes a l’agricultura van canviar de destinatari i es va reforçar el sector serveis. Queda una mica de pagesia, ha augmentat l’atur i tenim, també, molts residents jubilats.
-Què s’ha de fer perquè la crisi actual perquè la crisi no enfonse l’economia d’un poble com Elna?
-Cal atendre la dimensió humana, primer de tot. Avui hi ha moltes coses que són senzilles com la solidaritat o la proximitat, que ja no existeixen tant. França és un país tan centralitzat que els ajuntaments de pobles petits, si no compten amb l’ajuda directa de la comunitat urbana, de la regió o de l’Estat, no poden fer res. Cal buscar ajudes i subvencions, convèncer les autoritats de les entitats i institucions que et poden ajudar. I després hi ha projectes concrets, com ara l’obertura dels centres de salut o sanitaris. Llevat de la seguretat social, tot el sistema sanitari és liberal a França. Avui, trobar un metge a Elna és impossible. L’economia depèn de moltes entitats, però no de l’Ajuntament. Des d’ajuntaments petits com el d’Elna hem de fer acompanyament, demanar ajudes, estimular l’arribada d’empreses si tenim espai perquè s’instal·lin i, sobretot, estar al costat de les persones.
-Segons vostè, el Govern francès està gestionant bé o malament aquesta crisi?
-Al principi ho va fer molt malament. És cert que la situació no era fàcil: hi havia moltes coses que no sabíem, no teníem experiència ni material de protecció... La gent ha tingut la sensació que els hi prenien el pel una mica. La gestió actual és de rutina. I com que l’economia és el que els preocupa, estan buscant una manera de confinar sense tocar l’economia. Si toca confinar la gent una altra vegada tal com es va fer anteriorment, al final es posarà en qüestió el mateix sistema econòmic. Suposo que, perquè la gent no s’interrogui sobre aquest tema, el confinament serà diferent. Per això, la gestió està sent rutinària: mascareta, distància física, rentat de mans... No volen anar més enllà, entre altres coses, perquè sectors com el turístic, tot i que al conjunt de l’Estat francès no té el pes que té a l’Estat espanyol, a la regió d’Occitània sí que té un pes molt important.
-Vostè també recomanaria els seus veïns no viatjar a Catalunya, tal com ha fet el primer ministre francès, Jean Castex?
-Jo he passat uns dies amb la família a Montbrió del Camp. Recomanaria anar amb molt de compte, tant a França com a Catalunya. Com a turista, a Tarragona i a Reus he vist que la gent va molt protegida, que no pots entrar en cap comerç sense mascareta i rentar-te les mans... Jo no puc dir que a Catalunya hi hagi laxisme.
-Quina perspectiva es té a l’Estat francès sobre com s’està gestionant la crisi del coronavirus a l’Estat espanyol?
-Institucionalment només hi ha informes. Jo no sento massa comentaris. Però la gent es pregunta com és que, si hi ha tantes mesures preventives i la gent és tan responsable, com és que circula tant el virus a Catalunya i a Espanya. Però no hi ha cap mena de judici al respecte. Conec Jean Castex, primer ministre, amb qui he estat al Consell Departamental, i potser va voler ajudar, amb aquelles declaracions, al turisme a la Catalunya Nord i a Occitània, evitant que la gent vagi a la Catalunya sud.
-Jean Castex va ser batlle de Prada, Conflent. Vostè que el coneix, com és?
-No és pas catalanista. Ell és occità i ho reivindica. Tampoc és un anticatalanista: s’ha adaptat perfectament a Prada, no ha posat problemes a la Universitat Catalana d’Estiu, però no es pot dir que sigui catalanista. És un alt funcionari d’Estat. Suposo que deu ser una mica jacobí. Però no ha manifestat mai públicament un rebuig als qui han defensat la llibertat dels presos polítics o el referèndum d’autodeterminació a Catalunya. No és hostil davant aquesta qüestió.
-No és comparable, per tant, a Manuel Valls.
-Ni de bon tros. Emmanuel Macron, amb Castex, ha triat una persona que és capaç de treballar bé, que coneix molt bé l’Estat francès, però no serà un competidor de Macron, que vol mantenir la presència política sobre el seu terreny i que té un primer ministre pragmàtic, tecnòcrata, al servei de l’Estat francès.
-Tornem a Elna, el seu municipi, que ha estat una excepció política en les darreres eleccions municipals a la Catalunya Nord, on ha destacat la victòria de l’extrema dreta a Perpinyà...
-I tant. És un motiu d’anàlisi: l’esquerra ha perdut molts municipis quan no s’ha obert suficientment a la ciutadania i a les novetats impulsades des de la societat. No som ningú com per donar lliçons als altres, però quan fas política cal analitzar què ha passat. I imagino que si haguéssim fet, simplement, una unió entre verds, socialistes i comunistes no haguéssim guanyat. El plus que hem aportat amb la candidatura és que hem acceptat tirar-la endavant amb el col·lectiu ciutadà i hem donat la paraula tant als veïns independents com als representants de partit. A Perpinyà, aquesta estratègia no l’han seguit. Els verds i els socialistes, que han concorregut conjuntament a les eleccions, han pensat que amb això ja tindrien vots i que amb la candidatura, per se, ja representaven la ciutadania. A Elna, però, hem donat la paraula a la gent i hem mirat de convèncer-la. Em sembla que aquest ha estat l’error a Perpinyà i en moltes altres ciutats: no s’ha entès que els partits polítics ja no tenen l’hegemonia sobre la ciutadania.
-A la Catalunya Nord hi ha hagut algun cas similar al d’Elna?
-A Ceret, al Vallespir, on un candidat comunista, amb un col·lectiu ciutadà, ha guanyat les eleccions.
-Com s’ha digerit a la Catalunya Nord que Perpinyà haja estat al focus mediàtic d’Europa per la victòria de l’extrema dreta a l’alcaldia?
-Per nosaltres és una desgràcia. Per molta gent, també. Els sectors culturals, associatius i caritatius ho patiran i tenen aquesta sensació. Però tampoc hi ha manifestacions ni senyals de rebuig. Ha estat com un cop al cap que et deixa sense saber com reaccionar. Hi ha associacions que tenen por, i amb raó, a l’Agrupació Nacional. Fins i tot hi ha qui vol marxar de Perpinyà.
-Però hi ha qui diu que Louis Aliot, nou alcalde de Perpinyà, és un moderat dins de l’Agrupació Nacional.
-No sé pas si es pot ser moderat si s’és d’extrema dreta. Potser a França cal aparentar moderació per guanyar unes eleccions. Però des de bon principi, Aliot està implicat en el Front Nacional i ell era dels més durs. La gent pot evolucionar, és clar. Veurem com evoluciona. Però el cas és que és afiliat, i les idees d’aquest partit fan por.
-Com interpreta que una de les seues primeres mesures fora la de traduir els plenaris municipals al català de manera simultània?
-Aliot és un home intel·ligent. Pot ser una bèstia i tenir idees perilloses, però això no vol dir que no sigui espavilat. I sap que si arriba aquí i no es guanya la proximitat de les associacions culturals ho tindrà més difícil per retenir la batllia. Ara, Aliot vol guanyar les eleccions departamentals, ja que ha perdut les de la comunitat urbana. Necessita victòries i guanyar simpaties.
-Les eleccions departamentals, les del territori anomenat Pirineu Oriental, se celebren l’any que ve conjuntament amb les regionals, les d’Occitània.
-Se celebraran al març de l’any que ve, sí. Hi ha coses en joc molt importants. A nivell regional, l’objectiu de l’esquerra és mantenir-s’hi. La política que ha fet Carole Delga, socialista, no ha estat malament. A nivell departamental, cal evitar que la dreta i l’extrema dreta, sobretot, en preguin el poder. Hi ha poques possibilitats, perquè caldria que els dos sectors s’aliaren. Esperem poder continuar enorgullint-nos de ser l’únic departament de l’Estat en què l’extrema dreta no té representació.
-Dins de dos anys hi haurà eleccions presidencials i molta gent ja pronostica que Emmanuel Macron no tindrà cap possibilitat per mantenir-s’hi...
-A fora de França és difícil d’entendre com funcionen aquestes eleccions, però puc assegurar que l’elecció presidencial a França està totalment desconnectada de la vida política quotidiana. Per guanyar les eleccions presidencials, a Macron només li caldrà superar una esquerra que avui està totalment esgotada i desunida i a una dreta mancada de lideratge. Si aconsegueix això, s’enfrontarà a l’Agrupació Nacional en la segona volta, i això seria una victòria quasi segura per Macron. Avui Macron no té cap mena de suport local, el seu partit no ha guanyat cap Ajuntament ni regió, però tant se val. La presidència és un lligam entre un home i un poble en un moment determinat, en una conjuntura concreta. I Macron va guanyar les presidencials fa tres anys sense cap partit al darrere, per demèrit d’altres candidats. Jo no diria pas que Macron no tindrà possibilitats de guanyar les eleccions. Perquè perdi Macron ha d’haver una altra persona que tingui un lligam més fort que ell amb el poble.
-I l’esquerra no pot bastir cap candidatura, després del bon resultat dels Verds en moltes de les grans ciutats franceses?
-Avui penso que l’esquerra vol la unió, sí, però cadascú vol situar el candidat del seu partit al capdavant: tant els verds, com els socialistes o els comunistes. Molts partits tenen implantació local, però no estatal. Si l’esquerra vol tenir possibilitats d’anar a la segona volta a les presidencials i disputar la presidència a Macron, ha de triar una personalitat que no vingui de cap partit concret, sinó que sigui de consens, que representi la fortalesa i l’esperança de l’esquerra i que sigui popular i coneguda. Però això serà difícil, perquè tothom vol imposar el seu candidat. I si anem així, acabarem molt malament. Penso que s’ha de treballar des de baix, des de la base. La presidencial és una elecció molt particular.
-El nou primer ministre, Jean Castex, podria contribuir a la reelecció de Macron a les presidencials de 2022?
-Sí, és clar. Aquesta és una de les seves tasques. Castex ha acceptat el càrrec, encara que no sigui del partit del Macron i encara que fos crític amb el Macron. Ell no és macronista de primera hora, sinó, com diuen a França, un gaullista social, un terme que no te traducció: un home de dretes que no és un neoliberal, que defensa l’economia del seu país i creu en la força dels territoris. Un home de dretes com la gent antiga de dretes, tot i que ell no sigui un home gran. És un home a què Macron s’encomana per guanyar: Castex ha d’impulsar-lo a la reelecció.