Carles Puigdemont ha afirmat, en una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu, des de Prada de Conflent (Catalunya del Nord) i per streaming, que “si en tres anys l’Estat no ha aconseguit liquidar el procés, és perquè no pot”. El president a l'exili i eurodiputat ha fet palesa en la “nul·la voluntat” que mostra el Govern espanyol, així com els “seus poders”, en buscar una solució a la situació política catalana.
En la conferència, sota el títol 'Independència desactivada?', el president exiliat ha afirmat que l’Estat “ha fracassat a l’hora de voler acabar amb el projecte independentista”. Afirmant que “ningú més que l’Estat té una de les claus de la resolució del conflicte polític, l’altra la tenim nosaltres”, fent una aposta per una “confrontació intel·ligent” com a única via transitable cap a la independència. Un gest que es pot interpretar com una gerra d'aigua per acabar de refredar la taula de diàleg entre l'independentista i l'Estat espanyol que, a hores d'ara, sembla que només defensen des de les files d'Esquerra Republicana. Les distàncies entre socis de govern s'eixamplen cada dia més.
Tanmateix, en el torn de preguntes, Puigdemont ha estat preguntat sobre “la unitat” dels Països Catalans quan es parla d’independència, responent que "els Països Catalans existeixen i són una realitat complexa, hem de respectar les decisions que vulguin els seus territoris". Mostrant-se obert també al fet que “si algun d’ells vol adherir-se a una República catalana, s’ha de respectar”.
Al mateix faristol hi va pujar en la darrera edició Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, en un escenari polític completament diferent -a l’espera de la sentència condemnatòria del judici del procés-, on va reconèixer que l’independentisme no ha estat “capaç d’avançar cap a cap objectiu”, demanant abandonar les lluites “partidistes” i les “batalles entre independentistes” per "refer el camí". Això va ser pocs mesos abans de comparèixer ell mateix per anunciar que legislatura ja no tenia “recorregut polític", pel "deteriorament de la confiança mútua" entre els socis de govern.
Aquesta no és la primera vegada que Carles Puigdemont visita la Catalunya Nord, d’ençà que viu a l’exili: la primera va ser, el febrer de 2020, en l’acte multitudinari del Consell de la República; la segona, a l’inici de l’estiu en una reunió del Consell de la República i la tercera és aquesta última.
Abans d’assistir a la conferència a la Universitat Catalana d’Estiu, Puigdemont va visitar la Maternitat d’Elna per assistir a l’Hora Solidària, la manifestació que es fa cada dijous per protestar contra la situació dels presos polítics i exiliats, organitzada pel Comitè de Solidaritat Catalana. L’expresident va aprofitar l’acte per deixar constància de la seva visita signant el llibre d’honor de l’Ajuntament del Municipi, que lidera el comunista Nicolas Garcia. En l’acte l’han acompanyat els consellers a l'exili Toni Comín i Clara Ponsatí, el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa i el delegat de la Generalitat a la Catalunya Nord, Josep Puigvert.
Per què Elna?
El municipi és tot un símbol històric per a Catalunya, i que encara ara manté un paper actiu en el transcurs dels fets. Elna era coneguda al Principat com la localitat que albergava la Maternitat suïssa, que durant la Guerra Civil espanyola es va convertir en "un temple contra el feixisme" i va ser un exemple de solidaritat i republicanisme. Després de la tardor (2017), però, es coneix també, per ser el poble nord-català que va amagar les urnes del referèndum, com va explicar EL TEMPS al reportatge 'Bocins d'octubre al poble de les urnes'. La història corrobora que la Catalunya nord sempre ha jugat un paper primordial per Catalunya, situant-la com una referència per a “retrobar la memòria i reforçar la consciència nacional”.